Poesia retallada i altres consideracions
Adam Zagajewski al llibre, en defensa del fervor, concratament al capítol “contra la poesia” creu que el poeta actual gira sobre dos eixos: d´una banda la reflexió intelectual com una “análisis audaz del rostro cambiante de nuestro mundo”, i de l´altra, la vida espiritual, entesa com un donar forma a la vida interior. Dos eixos que es destorben i que en certa manera es contradiuen, però com dues cares de la moneda s´acaben complementant. Jo hi afegiria la capacitat d´observació, la mirada inteligent de qui sap junyir aquests dos eixos. Al final, com sosté Zagayewski la poesia no ens pot fallar en els moments crítics de la vida.
He llegit el llibre “Casa de misericòrdia” de Joan Margarit, un poemari del tot despietat, dur i absolutament desesperançat. La victòria de Margarit en aquest nou treball és no deixar indiferent al lector, i obtenir de la realitat aquelles descripcions obsessives, aquell paisatge devastat que és la consciència de la mort, de la solitud, del “desamparament”, i això és el que destaca el poeta, posant el dit a la nafra i burxant, amb l´austeritat de no deixar-se portar per les imatges que el distreuen. Llegiu “Casa de misericòrdia”, descobriu l´horror darrere la màscara. Poesia sincera i absolutament humana.
Escoltar amb paciència, contestar amb sentit comú.
| 12 February 2007 @ 23:02
No Comments:
No comments yet.
