FRANCESC VICENT GARCIA (1582 - 1623)
Nota biogràfica
Poemes de Francesc Vicent Garcia interpretats per Celdoni Fonoll
-
Tecla que sones ab manxa
ab lo vent gelat i fred,
permet que aquest pobret
te puga picar la panxa!
Ja ma flauta es desenganxa,
pensant ab ton bell teclat.
Diràs-me que es desbarat,
però, si em dónes lo punt,
per bemoll i contrapunt
te sonaré requintat.
-
Per a curar de rael, senyoria mia,
aqueix color trencat, que ha tant que us dura,
he oit a dir que tota trencadura
fàcilment un braguer la remedia.
Cenyiu-vo'l, que, si ho feu, de dia en dia
veureu que lo marfil d'eixa blancura
cobrarà el color viu de rosa pura
que als ulls de tot lo món cause alegria.
Jo us sé una mà tan ben exercitada,
tan secreta i lleal qual vos importa
per a la cura i vergonyós recato.
De un petit "ai", quant molt, sereu curada;
un "ai" que dos mil gusts juntament porta:
Feu-ho, si no per gust, per lo barato.
-
Ai, cap de deus en vós, nimfa de aiguera,
que us ho vull dir ab frase catalana!
¿No us era molta sort que ma sotana
tocàs vostra faldilla mondonguera?
¿No sabem tots que en vostra claveguera
entren mil reguerons cada setmana,
i que en l'obert clivell d'eixa magrana
piquen tots los pardals d'esta ribera?
Si per desopilar-me de pecúnia
al florejat tenor de mon precari
oleu mostrar-vos espinosa i grave,
perquè us vull traurer prest de aqueixa angúnia,
sapiau què és lo tesor de mon armari:
dos prunes solament, i un famós rave!
