JACINT VERDAGUER (1845-1902)
L'autor a LletrA | Multimèdia sobre l'autor | L'autor 2.0 | Nota biogràfica
.. Poemes de Jacint Verdaguer interpretats per Jaume Arnella i altres
Flors del Calvari
-
- SUM VERMIS
- Veyeume aquí, Senyor, á vostres plantes,
- despullat de tot bé, malalt y pobre,
- de mon no-res perdut dintre l'abisme.
- Cuch de la terra vil, per una estona
- he vingut en la cendra á arrocegarme.
- Fou mon breçol un grá de polcinera,
- y un altre grá será lo meu sepulcre.
- Voldría ser quelcom per oferirvos,
- però Vos me voleu petit é inútil,
- de gloria despullat y de prestigi.
- Feu de mi lo que us placia, fulla seca
- de les que'l vent se'n porta, ó gota d'aygua
- de les que'l sol sobre l'herbey axuga,
- ó, si ho voleu, baboya del escarni.
- Jo so un no-res, més mon no-res es vostre;
- vostre es, Senyor, y us ama y vos estima.
- Feu de mi lo que us placia; no'n só digne
- d'anar á vostres peus; com arbre estèril
- de soca á arrel trayeume de la terra;
- morfoneume, atuiume, anihilaume.
- Veniu á mi, congoxes del martiri,
- veiu, oh Creus, mon or y ma fortuna,
- ornau mon front, engalonau mos braços.
- Veniu, llorers y palmes del Calvari,
- si'm son aspres avuy, abans del gayre
- á vostre ombriu me será dolç l'assèurem.
- Espina del dolor, vina á punyirme,
- cuyta á abrigarme ab ton mantell, oh injuria;
- calumnia, al meu voltant tos llots apila,
- miseria, vínam á portar lo ròssech.
- Vull ser volva de pols de la rodera
- ahon tots los qui passen me trepitgen;
- vull ser llançat com una escombraría
- del palau al carrer, de la més alta
- cima á la afrau, y de la afrau al córrech.
- Escombreu mes petjades en l'altura;
- ja no hi faré més nosa, la pobresa
- será lo meu tresor, será l'oprobi
- lo meu ergull, les penes ma delícia.
- Desde avuy culliré los vilipendis
- y llengoteigs com perles y topacis
- per la corona que en lo cel espero.
- Muyra aquest cos insoportable, muyra;
- cansat estich de tan fexuga cárrega;
- devórel lo fossar, torne á la cendra
- d'hon ha sortit, sum vermis et non homo.
- Jo no só pas la industriosa eruga
- que entre'l fullam de la morera's fila
- de finíssima seda lo sudari.
- Jo me'l filo del cánem de mes penes;
- més , dintre aquexa fosca sepultura,
- tornat com vos, Jesús, de mort á vida,
- jo hi trobaré unes ales de crisálida
- per volármen ab Vos á vostra gloria.
Altres poemes
-
- POBRESA
- Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa
- les corones de llor que he somniat:
- me diu germà la rònega pobresa,
- s'avergonyeix de mi la vanitat.
- Tirí per la finestra ma fortuna
- veient millor fortuna esdevenir:
- quan llançava les coses d'una a una,
- les ales me sentia alleugerir.
- Me vingué amb la pobresa la bonança;
- perdent los béns, també en perdia el jou;
- si de res jo sentia la recança,
- me deia Déu: "De mi no en tindràs prou?"
- LA PLANA DE VIC
-
- A L'ESBART DE SOS POETES
- Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
- jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar;
- avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra,
- ai!, qui us sentís a l'hora de l'alba refilar!
- Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes
- que beuen les suades de l'aspre Pireneu,
- i vora els banys de cignes d'aqueixes pollancredes
- descabdellar lo somni que és vida del cor meu!
- Ja es deuen prats i ribes cobrir de verds domassos,
- cada turó amb la vesta de flors que més li escau,
- la santa primavera per rebre entre sos braços
- que amb nuvials adreços hi baixa del cel blau.
- Per eixos camps que fiten los lladoners i saules,
- lo fenc ja trau espiga, les pomeredes flor?
- Les Coromines mostren a regadiues taules
- fajols que es tornen plata, forments que es tornen or?
- I el cànem que el desembre veurà de la filosa
- rajar al fus, fusada tornant-se el fi moixell?
- I el pèsol de flor blanca parenta de la rosa,
- i el llir de flor vermella germana del clavell?
- Vermellegen per eixos restobles les roselles?
- La clavellina enrama finestres i balcons?
- La barretina encara floreix al costat d'elles,
- com flor de Catalunya que esclata sobre els fronts?
- Lo rossinyol que canta, la tòrtora que plora,
- a fer-li ses albades són gaire matiners?
- Tornaren-li orenetes al porxo que s'enyora?
- Ja van engarlandant-se de roses los rosers?
- Ja deu brodar lo Gurri son riberal alegre
- perquè a jugar-hi a estones davallin los infants,
- i les bardisses cloure la boca del Gorg Negre
- perquè el bram de l'abisme no esglaï els caminants.
- Les serres, que es coronen de núvols i d'estrelles,
- de neu sa vesta a esqueixos ja donaran al Ter,
- restant-hi claps encara, com escamot d'ovelles
- que delma cada dia la mà del carnisser.
- Com deu alçar Casserres sa bizantina torra
- per veure Saladeures i el vell cloquer de Vic!
- Lo Ter que envers Girona marradejant s'escorre
- se'n porta gaires pedres del seu mural antic?
- Castells de Sabassona, d'Orís i de Centelles,
- gegants d'altres centúries, encara alçau lo front?
- Podré tornar a veure-us, masies i capelles
- d'on raja amb l'amor patri la fe com d'una font?
- Sant Jordi, guarda encara ses Lloses gegantines,
- sepulcre de reis celtes o de llurs déus altar?
- Ripoll, com altre fènix, renaix de ses ruïnes,
- o l'arbre de la pàtria s'acaba d'esbrancar?
- I l'arbre que us abriga, com deu ja fer bona ombra,
- ornat de nou brancatge son tronc ja revellit!
- Los raigs del sol, com deuen jugar amb sa resombra,
- com vol de papallones per un verger florit!
- Me'n guarda de mos somnis algun d'aletes blanques?
- Volaren tots com fulles que escampa la tardor?
- Les caderneres troben un niu entre les branques;
- mos c~antics per niuar-hi trobaren algun cor?
- Almenys oint los vostres d'amor i jovenesa,
- de l'aigua al dolç murmuri, qui somniar pogués!
- Mes ai!, fuig com la vida ma nau pel vent empesa,
- qui sap a l'ombra dolça si ens hi veurem mai més!
- Què amargues són, què amargues d'aquesta mar les ones
- per qui nasqué en la terra i en un bressol florit!
- dolç aire de la pàtria que a tots la vida dones,
- per què a mi sols tes ales m'allunyen del seu pit?
- Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
- jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar;
- avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra
- cantau, cantau vosaltres, deixau-me a mi plorar!
- A UN DETRACTOR
- Calumnia, detractor,
- ta llengua de glavi esmola;
- les esbroncs són mon plaer,
- los penjaments la meva honra.
- Si del glavi no en tens prou,
- pren del sastre la tisora,
- tu m'has de fer lo vestit
- que tinc de dur a la glòria.
- L'enclusa pren al ferrer,
- a l'argenter la gresola;
- no em planyes ni el foc ni el mall
- tu m'has de fer la corona;
- una perla és cada insult,
- un diamant cada afronta.
- A FREDERIC SOLER EN SON ENTERRO
- Amb cent corones de flors
- te'n veig anar d'esta vida:
- tu te'n vas amb cent, de flors:
- jo quedo amb una, i d'espines.