VÍCTOR BATALLÉ (n. 1947)

 

Plaer mil.lenari

 
 
[XII]

Perso en mi, dona de cul caigut, vagina uniforme,
i dos forats gruixuts al coll. Ell dorm al meu costat,
ell és l'altre, ambaixador malaltís de la meva

pròpia borratxera. Palpo a l'arribada soledat,
palpo el numèric compromís amb el cel abstracte
de les penes. Home sol al llit. Jo me'l miro,

costat meu, vull ser neutra i amb el cos només
atraure l'aigua de la tarda. Recordo els meus
llavis baixos sent fosca línia immortal.

Home sol al llit i jo mirant-lo. A mi que sóc mal
feta i de dir encongit. Germana de l'ombra que tant m'és
acceptar l'engany blanc dels llençols suats. Parlo del seu

deumà. Sempre m'alço primer, ell brut i mig adormit,
no sap que aquest matalàs pot caure de genolls cap al pou
buit d'un mal major, fet cos entre dues eternitats.