PERE TORROELLA (princ. s. XV - 1495)
-
- "NO SENT, NE VEIG, NE OIG, NE CONEC RES..."
- No sent, ne veig, ne conec res,
- ans m'és semblant que en aquest món no sia;
- voler fer juí ab la raó és demès,
- que, com més pens, més mon seny se desvia.
- O io no só, o no es pot fer que sia
- res del passat semblant del que és present.
- En so d'estrany mir tot quant fa la gent
- e mon semblant representa follia.
- Per sentiment he perdut lo sentir,
- que pler no em val ne em mou malenconia;
- mes noves són variant de patir,
- mostrant que fon d'aquest meu dan la guia.
- Entre bo e mal mon juí res no destria,
- sols me regesc per l'instint de natura.
- Apoderat, de dolor perdí cura,
- que mon semblant representa follia.
- Sol bast sentir que he mon desig perdut,
- per desijar lleixant la fantasia,
- car acte tal em fa devenir mut,
- mirant aquell al record que solia.
- Llavors somniï despert, e que dormia;
- ab dret sentir, plorant conec que só,
- e, despertat, retorn sens passió,
- e mon semblant representa follia.
- Los ulls, lo cor, lo seny e lo voler
- e el pensament que Amor dins ells nodria,
- van esperduts, abstrets de llur poder,
- seguint Amor, no sabent per qual via.
- E, si per cas negú d'ells se canvia,
- volent mostrar de mon estat la contra,
- tots los restants ensems li vénen contra,
- e mon semblant representa follia.
- Bé de mos mals que per veure tenia
- los béns que absent han mon seny desviat,
- dels dans preniu, no de mi, pietat
- pus mon semblant representa follia.