JOAN TIMONEDA (1518/20 - 1583)
Poemes de Joan Timoneda interpretats per Raimon i altres
-
- BELLA, DE VÓS SÓ ENAMORÓS
- Bella, de vós só enamorós,
- Ja fósseu mia!
- La nit i el jorn, quan pens en vós,
- mon cor sospira.
- Tot mon tresor done i persona,
- a vós, garrida.
- Puix no us vol mal qui el tot vos dóna,
- dau-me la vida;
- dau-me-la, doncs, hajau socors,ànima mia!
- La nit i el jorn, quan pens en vós,
- mon cor sospira.
- Bella, de vós só enamorós,
- Ja fósseu mia!
- La nit i el jorn, quan pens en vós,
- mon cor sospira.
- Vós m'haveu fet gran cantorista
- i sonador;
- vós ben criat; vós bell trobista,
- componedor,
- fort i valent; també celós,
- ànima mia.
- La nit i el jorn, quan pens en vós,
- mon cor sospira.
- No us atavieu, anau així,
- que prenc gran ira
- si us ataviau i algú prop mi
- per sort vos mira.
- Nueta us vull, gest graciós,
- ànima mia.
- La nit i el jorn, quan pens en vós,
- mon cor sospira.
- Bella, de vós só enamorós,
- Ja fósseu mia!
- La nit i el jorn, quan pens en vós,
- mon cor sospira.
-
- SÓ QUI SÓ
- Só qui só, que no só io,
- puix d'amor mudat me só.
- Io crec cert que res no sia,
- e, si só, só fantasia,
- o algun home que somia
- que ve alcançar algun do,
- puix d'amor mudat me só.
- Só del tot transfigurat;
- só aquell que era llibertat,
- i ara d'amors cativat
- me veig molt fora raó,
- puix d'amor mudat me só.
- Si só, puix que en lo món vixc
- i a mi mateix avorrixc,
- i segons que discernixc
- veig la qui em dóna passió
- puix d'amor mudat me só.