JOAQUIM RUBIÓ I ORS (1818-1899)
Nota biogràfica
- MOS CANTARS
- Si ab mos cantars senzills, oh Pàtria mia!,
- terra sagrada a on mon bressol sense gales
- balandrejà, al trist to de ses balades,
- una mare ab amor;
- si cantant de records jo puc un dia
- ta corona refer que fulla a fulla
- dispersà per tes planes regalades
- dels segles lo rigor;
- dels antics trobadors la muda lira
- jo arrencaré de llurs humits sepulcres,
- i al geni que divaga entre llurs lloses
- plorant invocaré,
- i despertant-ne les que el món admira
- ombres sagrades, noms cenyits de glòria,
- los comtes i antics reis, i llurs famoses
- batalles cantaré.
- Jove só, oh Pàtria!, sí, i la mà encara
- tremola sobre l'arpa a on la cigala
- brillà dels trobadors, a on ressonaren
- los cants dels Cabestanys:
- jove só: ¿mes què importa si m'ets cara,
- oh Laletània!, si a ton nom ses ales
- bat mon trist cor; si em sobra en amor patri
- lo que me falta en anys?
- Durs seran mos cantars, sens harmonia
- saltaran de mon cor mos sentits versos,
- com d'un acer ardent salten hermosos
- trossos de foc brillants;
- mes no se'ls tatxarà de bastardia,
- pus llemosins seran encara que aspres,
- i en records rics i en fets cavallerosos
- dels hèroes laletans.
- Durs, sí, mes nobles com lo vol de l'àliga;
- mes llibres com los monts que ses nevades
- crestes, que boscos de mil anys cenyeixen,
- aixequen fins al cel;
- ni en sonores voltes assentades
- en lleugeres columnes d'or i marbre
- daran venals llaors als qui mereixen
- sols despreci i cruel.
- Ni temes, Pàtria que ab cantars joioses
- tes llàgrimes insulte de viudesa;
- ni recorde vils noms dels qui trencaren
- lo ceptre de tos reis.
- Preste'm son foc de Laletània el geni,
- i al món recordaré la saviesa
- dels antics i bravura que al món daren
- llur dialecte i llurs lleis.
- Presten-m' son geni els trobadors que dormen
- en llits de marbre, en pau i exempts de pena;
- i en melós llemosí, pus és lo idioma
- ab què parlo al Senyor,
- cantaré tes grandeses, Catalunya,
- tos comtes i antics reis que per l'arena
- lo pendó orrossegaren de Mahoma,
- del sarraí traïdor.
- Cantaré als paladins que en tes riberes
- del Jordà venerat l'arena santa
- ab sang tenyiren que ab sa sang divina
- lo fill de Déu regà;
- i al jovenet galan que ab àgil planta
- penjada l'arpa al coll que al vent gemega
- baix lo dorat balcó d'a on dorm sa nina
- venia a sospirar.
- I cantaré els amors i l'hermosura
- de les filles gentils de les muntanyes
- les del cos més airós que una urna grega,
- més que un gerro de flors:
- pus no sempre ressona en les altures
- ni entre sostres daurats, ni en salons gòtics;
- pus no descenya les humils cabanyes
- l'arpa dels trobadors!
- Si ab mos cantars senzills, oh Pàtria mia!,
