---

RAMON TRIAS

---

Brut d'amor

(SOSTREURE)

La tens presonera

dins un jardí d'hivern grisós
i li fas l'amor només
amb el tacte dels somnis.

Una aurèola d'olors
besa l'espaventosa solitud,
tot enfebrant una existència
que s'estima a batzegades.

I li resseguiràs immòbil
l'orografia groguenca del seu cos
amb la peresa exasperant
de la memòria.

I a poc a poc aniràs robant
mil imatges emboirades;
carícies sostretes de dins
la fosca capsa dels records.

I altra cop, tot d'una,
s'amararà la freda cambra de l'insomni.
 

---