PERE MARCH (1338?-1413)

 

Poemes de Pere March interpretats per Paco Muñoz i altres
 
[I]

Al punt que hom naix comença de morir,
e, morint, creix, e creixent, mor tot dia,
que un pauc moment no cessa de fer via,
ne per menjar ne jàser ne dormir;
tro per edat mor e descreix a massa
tant que aisí vai al terme ordenat,
ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,
mas pus avant del terme null hom passa.

Trop és cert fait que no podem gandir
a la greu mort, e que no hi val metgia,
força ne geny, rictat ne senyoria,
e trop incert lo jorn que deu venir,
com, quant, ne on, que tot arnés traspassa;
e no hi té prou castell, mur ne fossat,
e tan lleu pren lo nici co'l senat,
car tots som uns e forjats d'una massa.

Bé sabem tots que hic havem a eixir
o tard o breu, e que no hi val mestria;
breu és, tot cert, qui pensar ho sabria,
mas lo foll hom no se'n dóna cossir,
que, remirant sa carn bella e grassa,
e el front polit e lo cos ben tallat,
ha tot lo cor e lo sen aplicat
als faits del món, que per null temps no es lassa.

Si bé volem un petit sovenir
com som tots faits d'àvol marxanteria,
e el sútzeu lloc on la maire ens tenia,
e la viltat de què ens hac a noirir,
e, naixent nós, roman la maire lassa,
e nós, plorant de fort anxietat,
entram al món ple de gran falsedat,
que adés alciu e adés nos abraça.

O vell porit! ¿e què poràs tu dir,
qui et veus nafrat tot jorn de malaltia?
Misatge cert és que la Mort t'envia,
e tu no el vols entendre ne ausir:
mas, com a porc qui jats dins en la bassa
de fanc pudent, tu et bolques en pecat,
disent, tractant, fassent molt mal barat,
ab lo cor fals e la mà trop escassa.

De corpregon deuriets advertir
en l'estat d'hom qui tot jorns se canvia,
que el ric és baix, e el baix pren manantia
e el fort és flac, e el flac sap enfortir,
e el jove sa, dolor breument l'acaça
e mor tan lleu co'l vell despoderat,
e el vell mesquí fai lleó de son gat,
e pensa pauc en la mort qui el menassa.

Déu sap per què lleixa mal hom regir,
e foll o pec, e los bons calumnia;
que tal és bo com no té grant batllia,
que és fer e mal si ho pot aconseguir,
e tal humil quan és monge de Grassa
que és ergullós quan ha gran dignitat,
e tal regeix una gran ciutat,
fóra millor a porquer a Terrassa.

Qui bé volgués a Diéu, en grat, servir
e en est món passar ab alegria,
tot son voler a Diéu lleixar deuria
e no pas Diéu a son vol convertir:
car Diéus sap mils a qui es tany colp de maça
per acabar, o qui tenir plagat
per esprovar o fer sa voluntat
d'açò del sieu a que és raó que es faça.

Tornada
Del Paire Sant hai ausit quan traspassa
d'aicest exill el Juí destinat
que dits: "Er fos ieu un bover estat,
que honor del món e pecats embarassa".

Endreça
Eu Peire March pregue Diéu que lui plassa
donar-me cor e voler esforçat
que ab plaser prenga l'adversitat
e sens ergull lo bé qui breument passa.
 
 
[VII]

Dona em plats ben arreada,
e cavaller ben armat,
e donzella enfressada,
e servent arremangat,
e cavall ab gran illada,
ardit e bé afrenat
e sofrent bé tranuitada.

E plats-me fer cavalcada
en lloc pla e ben poblat,
e veser foc e fumada,
e enemic assetjat,
que haja a tenir tots jorns bada
e no sia assegurat
si doncs no està dins murada.

El plats-me l'enamorada
ab lo cos prim e delgat,
ab què es tinga ben pagada
de mé per enamorat,
e que em faça gran ullada
per tener-me el cos pegat
ella que en serà preiada.

Enquer hi ha plus qui m'agrada:
senyor ben amesurat,
que hom no el servesca debada,
ardit e franc res barat,
e que tinga gran mainada
segons l'ésser que l'és dat;
que l'als és causa trop fada.

El plats-me la hivernada
ans del sol ésser llevat,
e que fos aparellada
missa a clergue espatxat,
baixa, que no pas cantada,
sinó en dia feriat
per far la festa honrada.