MANUEL MILÀ I FONTANALS (1818 - 1884)
Nota biogràfica
-
- UN TEMPLE ANTIC
- Hi ha un temple antic on altre temps los monjos
-
- resaren llurs cantars;
- on potents i vassalls conhort trobaren,
-
- o remordent esglai.
- Sos nobles murs han combatut set segles
-
- amb pluges, vents i llamps;
- jamai vençut, a cada nova lluita
-
- més bell se n'és tornat.
- Avui pareix cobert al peu de boira,
-
- mes alça triomfant
- arcs a dins d'arcs, historiades faixes,
-
- cloquer enfinestrat.
- Que bé colora l'alba son aspecte,
-
- ensems joiós i gran!
- Com s'avenen ses pedres envellides
-
- i els arbres verdejants!
- L'obra de l'home al camp belleses dóna,
-
- i en pren ella del camp,
- i maridats art i natura engendren
-
- vida i amor i pau.
- Riu d'oblidança, l'esperit neteja
-
- de pensaments amargs;
- plers somniat per un instant li porta
-
- l'alè de l'Ideal.
-
- * *
- Del mig d'alta pineda el sol s'aixeca,
-
- les boires esquinçant;
- dins de llum platejada, arbres i roques
-
- se veuen enllà, enllà.
- De campaneta dolça veu s'escampa
-
- per la deserta vall,
- i amb sec cruixit una esberlada porta
-
- s'obre de bat a bat.
- Ja hi veig venir mestressa matinera,
-
- un nen a cada mà,
- i amb un aire plaent, tot xano-xano,
-
- un home de molts anys.
- Noves remors, noves olors divaguen
-
- per la terra i l'espai ...
- Sossega't, fantasia; cor, desperta't:
-
- és hora de pregar.
