RAMON LLULL (1232/33-1315/16)

L'autor a LletrA | Multimèdia sobre l'autor | L'autor 2.0 | Nota biogràfica

...Música de poetes Poemes de Ramon Llull interpretats per Celdoni Fonoll
Música de poetes CANT DE RAMON

Són creat e ésser m'és dat
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.

Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió
ab dolor e contrició.
De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me fé conservació.

Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Enfre la vinya e el fenollar
amor me pres, fé'm Déus amar,
enfre sospirs e plors estar.

Déus Paire, Fill, Déus Espirat,
de qui és Santa Trinitat
tracté com fossen demonstrat.
Déus Fill, del cel és davallat,
de una Verge está nat,
Déu e home, Crist apellat.

Lo món era en damnació;
morí per dar salvació
Jesús, per qui el món creat fo.
Jesús pujà al cel sobre el tro,
venrà a jutjar li mal e el bo:
no valran plors, querre perdó.

Novell saber plors hai atrobat,
pot-n'hom conèixer veritat
e destruir la falsetat:
serraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant orat,
per lo saber que Déus m'ha dat.

Pres hai la crots, tramet amors,
a la Dona de pecadors
que d'ella m'aport gran socors.
Mon cor està casa d'amors
e mos ulls fontanes de plors.
Entre gauig estaig e dolors.

Són home vell, paubre, meyspreat,
no hai ajuda d'home nat
e hai trop gran fait emparat.
Grans res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.

Vull morir en pèlag d'amor.
Per ésser gran no n'hai paor
de mal príncep ne mal pastor.
Tots jorns consir la deshonor
que fan a Dé li gran senyor
qui meten lo món en error.

Prec Déus trameta missatgers
devots, scients e vertaders
a conèixer que Déus home és.
La Verge on Déu hom se fes
e tots los sants d'ella sotmès
prec que en infern no sia mès.

Llaus, honor al major Senyor
al qual tramet la mia amor
que d'ell reeba resplendor.
No són digne de far honor
a Déu, tan fort són pecador,
e són de llibres trobador.

On que vage cuit gran bé far,
e a la fi res no hi puc far,
per què n'hai ira e pesar.
Ab contrició e plorar
vull tant a Déu mercè clamar
que mos llibres vulla exalçar.

Santedat, vida, sanitat,
gauig, me dó Déus e llibertat,
e guard-me de mal e pecat.
A Déu me són tot comanat:
mal esperit ne hom irat
no hagen en mi potestat.

Man Déus als cels e als elements,
plantes e totes res vivents
que no em facen mal ni turments.
Dó'm Déus companyons coneixen'
devots, lleials, humils, tements,
a procurar sos honraments.
DE CONSOLACIÓ

Déus consola hom pecador
can li remembra la dolor
que volc sofrir per sa amor.
Mas eu no pusc haver consolament
per ço car veig tan gran deshonrament
far en lo món a Déu per tanta gent.
Qui es pot abstenir de plorar
can veu Déus tam petit amar
per cells qui ell volc tan honrar?
Tots jorns estaig desconsolat
car veig tants hòmens en pecat
qui van a foc perpetuat.
Qui es consola de bon senyor
qui pels seus és en deshonor,
no sap què s'és força d'amor.
Déus consola hom per amar,
per esperar e perdonar,
e consola hom ab donar.
Paciència e pietat,
justícia e lleialtat
consolen hom enutjat.
Cell que es pensa qui és amat
per Déu, si és desconsolat
de sol Déu no es té per pagat.
Cell qui ha Déus en son cos mès,
¿què li cal si perd nulla res
pus que Déus basta a quant és?
No es tany que sia consolat
cell qui està en son pecat
e de Déu és desemparat.
D'ESPERANÇA

Quan per l'estela en l'albor
e s'aparèllon tuit li flor
que el sol montiplic llur color
d'esperança,
mi vest alegrança
d'una douçor, confiança
que hai en la Dona d'amor;
e adoncs deman confessor,
a tuit m'acús per pecador,
e que ell me man
que reta tot lo dan
que hai donat gran, en pecant,
a cells que estan servidors
de la Regina de valors,
per ço que n'esper tal secors
que a null pecat
no sia obligat,
pus que en sia bé confessat.