XAVIER LLOVERAS (n. 1960)
-
El test de Rorschach 
-
- CESURA
- El cotxe es va amorrar veloç al marge:
- els vidres engrunats, la sang tocava
- la guantera i l'alfombra
- - plàstic vermell i goma
- grisa.
-
- Amb un fil de sang als llavis, el cadàver
- dubtava, líric i metòdic, ombra
- agrumollada, densa,
- del marge i del pollancre, no del cotxe
- ni de la sang, metàl.lic i vermella,
- amb adjectius canònics, ni dels vidres.
- Tebi, poruc, el dubte odia sempre
- la duresa concreta, i se n'escapa.
Altres poemes
(trets de l'antologia "Ser del segle" elaborada per David Castillo)
-
- ESCRIPTURA
- Jo sóc - segons els crítics més plausibles -
- el jo poètic, com qui diu l'anònim
- fantasma del cretí que firma el llibre.
- Mireu's-el, el cretí: baix i amb ulleres
- de cul de got, amb una estranya cella
- circumflexa i la cua entre les cames.
- Els trets marcats, esvelt, i amb el cansat excés
- de ser intel.ligent, les meves celles
- són el bigoti estricte d'un feixista.
- Ell - el presumpte autor - m'arriba sempre
- amb un empatx bucòlic de paraules.
- Jo hi poso l'ordre, el pensament i, sempre,
- l'agut verí que corromp les paraules.
- Renuncio a l'estil? Només intento
- confondre'l - pobre estil - amb mil carotes.
