LLUÍS CALVO (n. 1963)

 

L'estret de Bering

 
 
PÀTINA

Aprendre, exigua llum, el vent bessó
que enmig de nuvolades rellueix
entre món i paraula:
la brisa on les palmeres es taquen de sulfurs
en caure un solc de tarda
- la terra en focs, pel juny -
o la tempesta ardent que ajup els àlbers
quan el silenci es fon
en un desvari d'algues i canyissos.

Així un sol crit es migparteix en veus
ja lliures, ja lluents,
ja fràgils com les aigües impassibles.

Mirall de blaus, la pluja vora els dits
és un tel fugisser,
el temps que es reconeix lliscant pels vidres.
 
 
FIGURACIONS

L'aroma dels llenticles, enllà dels rocs de calç,
i la llum que s'hi enfonya,
la mar en zel amb xarxes com clamors,
l'alè del caçador darrere els lleus conills
que estalonen la brolla;
el vol dels ocellams quan la tarda s'esmuny,
els amants ajaguts al riberal
- la cardada en el gorg,
les calces a la molsa -
o els estrats insondables
de les argiles d'or;
el pistil d'una orquídia,
el so de l'autopista, boira enllà,
i els lleganys sense pluja;
les coves somnolents,
el teu cos evasiu,
la fi propera, el fat, l'amor, el temps.

De tot això va dir-ne, algú, realitat.