LLUÍS CALVO (n. 1963)
L'estret de Bering
-
- PÀTINA
- Aprendre, exigua llum, el vent bessó
- que enmig de nuvolades rellueix
- entre món i paraula:
- la brisa on les palmeres es taquen de sulfurs
- en caure un solc de tarda
- - la terra en focs, pel juny -
- o la tempesta ardent que ajup els àlbers
- quan el silenci es fon
- en un desvari d'algues i canyissos.
- Així un sol crit es migparteix en veus
- ja lliures, ja lluents,
- ja fràgils com les aigües impassibles.
- Mirall de blaus, la pluja vora els dits
- és un tel fugisser,
- el temps que es reconeix lliscant pels vidres.
- FIGURACIONS
- L'aroma dels llenticles, enllà dels rocs de calç,
- i la llum que s'hi enfonya,
- la mar en zel amb xarxes com clamors,
- l'alè del caçador darrere els lleus conills
- que estalonen la brolla;
- el vol dels ocellams quan la tarda s'esmuny,
- els amants ajaguts al riberal
- - la cardada en el gorg,
- les calces a la molsa -
- o els estrats insondables
- de les argiles d'or;
- el pistil d'una orquídia,
- el so de l'autopista, boira enllà,
- i els lleganys sense pluja;
- les coves somnolents,
- el teu cos evasiu,
- la fi propera, el fat, l'amor, el temps.
- De tot això va dir-ne, algú, realitat.
