FRANCESC DE LA VIA (1403 - 1425)
-
- "NO FONC DONAT TAL JOI EN TOT LO SEGLE..."
- No fonc donat tal joi en tot lo segle,
- ne ho serà mai tan valent ne tan noble,
- com féu a mi una gentil senyora
- lo jorn que em tenc en secret dins sa cambra;
- e gens no dic açò per fer gaubança,
- ans ho faç bé perquè muiren d'enveja
- fals lausangers, que Déus vulla confondre,
- que en tots mos faits m'han volgut tostemps noure.
- Jamés falcó no venc tan prest al lloure
- quan li criden caçadors ab llur ciscle,
- com eu quan vi son cors alt en la torre
- e em féu cimbell d'una alcandora linda.
- E açò fonc la nit de cincogesma;
- dins son palau entrí, cella jornada,
- ab pas secret per una falsa porta,
- e de color fui pus vermell que porpra.
- Quan viu son cors sots un dosser de porpre
- e sos cabells flamejants com estella,
- e els pits pus blancs que neu e flor de lliri,
- fui esvaït e quaix fora d'arbitre.
- E quan fui prop de sa gentil persona,
- més odorant que ambre ne violeta,
- sobre mon coll me posà son braç destre
- e va'm besar de vegades ben trenta.
- E en aquell punt fonc ma sang trop calenta
- e mos polsos començaren a batre;
- lladoncs se moc la virtut espulsiva
- e ma carn cresc tornant dura com pedra.
- De volentat lo cor me tremolava
- tot enaixí com fa fulla en arbre,
- ab basca fort, no pensant veure l'hora
- que ab son gai cors posqués cella nit jaure.
- Del mortiment cuidí en terra caure,
- mes ella em va dins una cambra metre
- ab llit real e paraments de seda,
- que emperadriu no pens l'haja tan bella.
- Lladoncs posà d'aur la bella despulla,
- e el seu gai cors romàs ab alcandora,
- ben perfumat, e tota algaliada,
- ho volc prop leis que dormís a l'espona.
- E no us pensets pas duràs llonga estona.
- Per mig del cors li mis un gran palm d'asta,
- trencant los tels de sa virginal claustra,
- e leis dix: "Ai, ai, ai, que ara sui morta;
- que el cor me fall e l'arma em desempara".
- E dins mon queix me mes un tros de llengua,
- girant los ulls ab graciós donari,
- sí que eu pensí fos finida sa vida.
- E cuidats vós que ella fos esvaïda
- quan sentí els colps de les puntes ferides?
- No us ho pensets: ans començà rebatre
- los colps amunt en manera solemne.
- E-z a paucs trets leis donà aigua al ferre,
- e mon falcó lladoncs rasé la gorga
- ab tal plaer que no es pot dar entendre
- ne amostrar, sinó ab espariença.
- Joia d'un rei e flor d'auta semença,
- desir hai gran que abdui fasam crispells,
- mas tant m'havets escolats mos sitrells
- que d'oli pur ja no us puix far valença.