GASPAR JAÉN I URBAN (n. 1952)
-
- PAISATGE
- Com resclosa que es trenca damunt la pell de sobte,
- fa mal haver viscut i sentir viu de sobte
- aquell cos que moria, com qui torna a la vida.
- Fa mal que una mà amiga t'acaricie el cap
- en l'aire suavíssim de meitat de juliol.
- I deixar endarrere aquell mal que has viscut,
- perduts ja per a sempre també el goig i l'anhel
- que aquell mal també et duia, les nits d'aquell estiu.
- Fa mal trobar de nou alegries novelles,
- que una casa de nou s'òbriga per a tu,
- que uns ulls de color nou que novament estimes
- i amorosament cerques et miren en trencar
- el nou dia a ciutat: el tacte fresc de l'alba.
- Mires el nou paisatge, desconegut ahir.
- És matí de diumenge, s'han buidat els carrers
- i els arbres generosos ombregen voravies,
- calçades sense cotxes a la ciutat deserta.
- D'antics amors el rastre cerques en l'amor nou
- que ara s'obre, el dibuix d'aquelles altres mans,
- la figura d'aquell altre cos que et sabies,
- aquell que tu mateix vas ser quan l'estimaves,
- els dubtes i els insomnis que et ferien lament,
- el dolor de l'engany, la mentida i la pena
- d'un temps que es bellugava i et deixava més pobre,
- amb menys temps per a viure, sense la rauxa aquella
- que es perdia entre els anys que passaven, incòlumes.
- I et sents ric de bell nou malgrat el temps viscut,
- orgullós d'estimar i saber-ho fer veure.
- És l'urc d'haver jugat l'esquiu joc de l'amor.
- Mes, ai!, de sempre perdre, maldestre cor, mesquí.
- I voldries que aquest instant etern que vius
- eternament restàs. Però viure'l fa mal
- perquè saps que per sempre més no t'han de romandre
- ni l'oreig suavíssim dels dies de juliol
- que travessa València, com un vol del seu aire;
- ni aquesta novetat, joganera i ingènua,
- que et sobta i et corprén i es, sense remei, vella;
- ni un ulls que, de vegades, amb confiança et miren
- quan ja el nou dia trenca. Diumenge, a la ciutat.
- I jugues, com fas sempre. Mes per una vegada
- el joc guanyar voldries. Disposat a la lluita,
- deixes de banda el mal que t'ha envaït de sobte
- i cerques guariment en uns ulls i unes mans
- que encara resten vives, en el ventet suau
- que travessa València i juliol al capvespre.
- A L'AMOR D'ARA
- Com voldria que fosses tots aquells
- pels qui alguna vegada he escrit algun poema,
- haver mirat amb tu ciutats del nord d'Itàlia,
- hiverns, tardors a l'Europa central,
- i, en nits de foc roent, d'albada i gessamí,
- haver creuat amb tu antigues carreteres
- amb palmes vora mar,
- taronges i xiprers a frec de llavis.
- Com voldria que el present que tu ets,
- plaent i amable ara,
- vingués de molt lluny,
- d'uns altres anys sens tu que a la pell ens deixaven
- nits d'escuma i estels,
- un perpetu desig que no finia mai,
- una joventut primera que no era conscient
- de ser ella mateixa.
- Mes sé com és d'inútil el desig que m'habita
- en una nit de pluja i primavera
- que haurà de passar com totes.
- Altres amors t'han precedit
- i han ocupat el lloc que ocupem ara nosaltres,
- els nostres pensaments, els nostres braços,
- el nostre breu present.
- Ho sabem sense dir-ho.
- No cal tenir dades ni testimonis.
- Tots els amors han d'arribar tard o d'hora?
- ¿Sempre els hem de viure com si recomençàssem,
- assassinant qui abans ha ocupat el seu lloc,
- sens deixar en la ment el record, la presència
- de tots aquells que hi foren?
- DEL TEMPS PRESENT
- Quin temps haurà de ser aqueix que esperes,
- ja sense més present,
- tot ell viscut en camps d'enyor i de memòria?
- Temps solitari on fer recompte
- de joventuts gastades, penediments, recança,
- on barrejar les dades
- i les xifres de tants anys,
- com qui juga a cartes
- amb una baralla ja vella i marcada,
- com qui mou els records, peces d'un escac
- sobre el tauler buit,
- quan ja s'ha acabat la partida
- i hom sap ja els resultats.
- No tindràs mai aqueix temps sense present,
- ja només de records, sense esperança:
- fins el darrer moment davant teu s'ha d'agitar
- la grandiosa maquinària de la vida,
- cels i llunes giraran sobre una pell
- que, encara que gastada, esperarà amb deler
- la tremolor del sol i la carícia.