FRANCESC RODRIGO SEGURA (n. 1964)
Tigre d'esguard tèrbol
-
- EL VIOLÍ RÒNEC; [I]
- Si el violí salvatge de la nit amb veu rònega
- destrossa els matins de vent salobre i d'atzavara
- els vermells enfurits del capvespre,
- ressones sord com en una cisterna buida.
- A dintre, el piano ebri de Tom Waits,
- perfora el fetge de la nit,
- però ni el licor més ardent pot guarir les paraules.
- És dur saber que l'hivern escombra
- les platges de cristall de roca,
- les profunditats transparents que oculten
- la magrana intacta dels nostres somnis,
- dels nostres dits i llavis,
- i un foc glaçat comença devorar-la.
- És per això que ens bevem els dies
- amb glops d'insensatesa,
- perquè sabem com cremen les nits extremes.
- EL VIOLÍ RÒNEC; [II]
- L'oratge ja ha fet emmudir les garses.
- Ara la memòria de les meses
- del temps de l'abundància es desfà
- en un regalim dens de llum d'octubre.
- Immòbil i arrupit mires com creixen
- les espines que porta la tempesta.
- Entre elles i tu hi ha un invisible tel
- que el temps haurà enlairat per envescar-te.
- Ets com l'ocell que, caigut al parany,
- en deslliurar-se'n, es trenca les ales.
- EL VIOLÍ RÒNEC; [III]
- Era la nit de gel i vent com un riu.
- El far il.luminava amb precisió
- tot el que hi havia dins la nit:
- les rengleres de llum desafiant la costa,
- el monòton balanceig de les boies.
- Sacsejàrem el túmul dels vents,
- les arrels de la terra convulsa
- i, sobre la humida fulla del nou dia,
- vàrem deixar les escorces del crit,
- sobre les pells adormides, les veus insondables.
- Tot fou de matinada:
- endinsar-se en les aigües brutes,
- desfer l'exili sense hores,
- arribar a la darrera illa
- plena d'escumes cargolades,
- plena d'un vent que creixia i devorava
- i anava a morir en una selva.
- Fins que s'aturà en l'hora lenta
- l'astre vermell sobre l'horitzó d'aram
- i era, de nou, la nit de gel i vent com un riu.