Click on a icon next to a poem to read its English translation
J.V. FOIX (1894-1987)
L'autor a LletrA | Multimèdia sobre l'autor | L'autor 2.0 | Nota biogràfica
.. Poemes de J.V. Foix interpretats per Joan Manuel Serrat i altres
Sol i de dol
-
-
- Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
- em veig sovint per fosques solituds,
- En prats ignots i munts de llicorella
- I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
- I dic: On só? Per quina terra vella,
- -Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
- Deleges foll? Vers quina meravella
- D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
- Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
- De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
- Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
- O en tuc de neu, jo retrob el paratge
- On ja vaguí, i, de Déu, el parany
- Per heure'm tot. O del diable engany.
-
-
- Saber narrar en llenguatge vigorós
- Deler i desig, i plers, i, sens esforç,
- Rimar bells mots amb el ritme dels cors
- Amants o folls; i, gens fantasiós
- - Oh, dolç fallir! -, coronar de lluors
- Éssers de carn, tot oblidant els morts
- I l'ombra llur, reial, i d'un bell tors
- Reprendre el tot vital i rigorós.
- Saber sofrir sense llanguir i amar
- Sense esperar, i, essent, ardit, del segle,
- Témer i l'enuig i al nàufrag dar la mà;
- Viure l'instant i obrir els ulls al demà,
- Del clar i l'obscur seguir normes i regla
- I, enmig d'orats i savis, raonar.
-
-
- No pas irós, ni trist, si dellà el riu,
- Entre pollancs, veig els celatges verds
- D'un cap al tard, i d'uns mísers coberts
- El fum negrós fa el paisatge soliu,
- Pens en qui fuig pels colls, ploraire, i diu
- Que res no val, i nega l'univers,
- I del compàs i el plom tothora advers,
- I del concret, als déus clama si viu.
- Puix que un deler m'empeny; i tants d'atzars
- Em fan fruir, sense albir, alba i nits,
- Els rierols morents en prats florits,
- El ras nocturn i el cim desert, i al març,
- Els comiats d'amor en rústics bars,
- A sol colgant, entre besars humits.
-
-
- Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
- Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
- Sota un llorer i al peu de la font tosca,
- De remembrar, cellut, setge i batalles.
- De matí em plau, amb fèrries tenalles
- I claus de tub, cercar la peça llosca
- A l'embragat, o al coixinet que embosca
- L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.
- I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
- Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!
- Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,
- L'antic museu, les madones borroses,
- I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
- M'exalta el nou i m'enamora el vell.
-
-
- Jo tem la nit, però la nit m'emporta
- Ert, pels verals, vora la mar sutjosa;
- En llum morent la cobla es sent, confosa,
- Em trob amb mi, tot sol, i això em conforta.
- Negres carbons esbossen la mar morta,
- L'escàs pujol i la rosta pinosa,
- Però jo hi veig una selva frondosa,
- I en erm desert imagín una porta.
- La fosca nit m'aparenta pissarra
- I, com l'infant, hi dibuix rares testes,
- Un món novell i el feu que el desig narra.
- Me'n meravell, i tem -oh nit que afines
- Astres i seny!-. La mar omples de vestes,
- I una veu diu: "Plou sang a les codines".
-
-
- No cerc ni am aquell qui, vagarós,
- Per llacs esquerps o desertes guixeres,
- Cobert de pols, per les amples carreres,
- Clama febrós: "On vaig." I amb vers plorós
- Nega la llar dels seus i les fumeres
- De llur destí. I es fa miseriós
- D'un Més Enllà sense forma i colors,
- O pelegrí d'impossibles tresqueres.
- Mes cerc i am aquell qui diu: "Jo só",
- I té una llar, té pàtria i mester,
- I se'n fa un tot, i acata lleis severes.
- I a sol llevat, i en un propi horitzó,
- Alça el punyal i defensa el seu bé,
- Mestre segur d'enyorades banderes.
-
-
-
-
- A Manuel Pla i Salat
- És per la Ment que se m'obre Natura
- A l'ull golós; per ella em sé immortal
- Puix que l'ordén, i ençà i enllà del mal,
- El temps és u i pel meu ordre dura.
- D'on home só. I alluny tota pastura
- Al meu llanguir. En ella l'Irreal
- No és el fosc, ni el son, ni l'Ideal,
- Ni el foll cobeig d'una aurança futura,
- Ans el present; i amb ell, l'hora i el lloc,
- I el cremar dolç en el meu propi foc
- Fet de voler sense queixa ni usura.
- Del bell concret faig el meu càlid joc
- A cada instant, i en els segles em moc
- Lent, com el roc davant la mar obscura.
-
-
-
-
- A J.M. López-Picó
- Fuig el real però la sang m'aviva
- I tot és bell, i el món em don' gaubança,
- I si em complac en la forest aspriva,
- Exult en plor davant la plana mansa.
- L'herbei, el roc, la rel, l'aigua captiva,
- El joc de nuus, al tard, la nit que avança,
- La nau desfeta en la borrosa riba,
- L'ocell al ras i l'ombra que l'atansa.
- El vent que alça castells i mou la mar,
- I al lluny, entre dos llustres, l'estel rar,
- I en carrer tort la cançó de l'auriga;
- El fenc humit, els olis de l'hangar,
- El mot novell, i el vell que l'art relliga:
- Tot l'or espars en una estampa antiga!
-
-
- Si en golf d'argent el cor és l'insurrecte
- I d'un veler faig mite, i la dolor
- Del viure espars abat amb el braó
- De qui acusa l'ídol i la secta;
- Si entre alga i roca escolt l'home provecte,
- I el cos nodresc de sals i de claror
- per la Mar Immortal; si la Raó
- M'alimenta el coratge, i l'intel.lecte
- M'és brúixola i guió, ¿per què el traüt
- De volum i color em dóna desvari
- I en terra, ferm, colc un dogma arbitrari
- O en vespres calds proclam la incertitud?
- Pugna en mi el nihilista i el gregari
- I en arenys morts recal en fals llagut.
-
-
-
-
- A Joan Vinyoli
- Si en el camí perdut entre gatsaules
- Trob el repòs en un matí de calç
- I consir el passat, en curs de faules
- Que m'he compost en inútil trasbals;
- I contemple el país, joc de retaules:
- El bosquet i el castell, i uns núvols alts
- Que em fan present l'hivern, sense paraules,
- I el fullam cruix, m'ullprenc dels propis mals.
- De quin secà sóc hereu? I en la ment
- Debat amb mi la sort que em fa clement
- I em crec l'epíleg d'una història feta.
- I al desboscat, pel brossall, indolent,
- Em són conhort l'ocell que fuig, fuent,
- O els ulls d'un carboner en balma secreta.
-
-
-
-
- A Josep Obiols, record de Sa Tuna, 1923
- Seguir, de nit, la mar, de punta a punta
- -Es Plom i Cap sa Sal!-, quan tot reposa
- I allà on l'areny amb la pedra s'ajunta
- Copsar el respir del món en cala closa.
- Esser molts i ningú; i a cada cosa,
- En les foscors de la fosca que munta,
- Dar-li un nom nou, sense alè ni pregunta.
- I tenir por, com si ens colpís la llosa
- D'un destí sense flam. Però gaudir
- De l'únic so i de l'irreal tremir,
- Dels fòsfors conjugats que l'ull agenci
- I dels mots que callem i el goig avenci
- -I que mai no ens direm! I compartir
- Amb els estels innúmers, el Silenci.
-
-
- No pas l'atzar ni tampoc la impostura
- Han fet del meu país la dolça terra
- On visc i on pens morir. Ni el fust ni el ferre
- No fan captiu a qui es don' l'aventura.
- Clos segellat, oh perfecta estructura
- De la mar a Ponent, i a l'alta serra
- -Forests dels Pirineus-, on ma gent erra!:
- A Ella els cors en la justa futura.
- Sol de beutats: la Mar és el teu signe
- I els teus magnes cabdills la feren dea;
- Pagà tribut i un temps fores insigne.
- Oh vigorosa estirp! Esclava indigna
- Que cobeges viltats: Sagna, i signa
- El teu rescat, i el retorn a la Idea!
On he deixat les claus ...
-
- A L'ENTRADA D'UNA ESTACIÓ, SUBTERRÀNIA, LLIGAT DE MANS I PEUS PER DUANERS BARBOSOS, VAIG VEURE COM LA MARTA SE N'ANANVA EN UN TREN FRONTERER. LI VOLIA SOMRIURE, PERÒ UN MILICIÀ POLICÈFAL SE'M VA ENDUR AMB ELS SEUS, I VA CALAR FOC AL BOSC
- Escales de cristall a l'andana solar
- On passen trens de llum cap a platges obertes
- Entre murs transparents i coralls sarmentosos
- I ocelles d'ull clarós en brogiment de brancs.
- ¿Ets tu, blanca en el blanc d'aquesta alba insular,
- - Líquid l'esguard, atenta a músiques innates -
- Que escriurs adéus humits a la forest dels vidres,
- Amb semença de nit per a un somni desclòs?
- Te'n vas enllà del goig, al ribatge encantat
- Amb gegants embriacs a l'espluga gatosa
- I falcons dissecats a les roques senyades,
- A un mar petjat pels déus en els nocturns furtius.
- No puc heure't, dorment, orb de llum i de ment,
- Vestit com un infant, sense veu ni bagatge,
- Entre tràmecs guardat per hostalers biformes;
- Els passaports són vells i sangosos els cors.
- T'emportes puigs i rius, i els estanys estel.lars
- I fonts en bacs gelius en profundes valises;
- Un guaita tenebrós, des del serrat en flames,
- Em crida amb noms estranys i em fa que no amb les mans.
- Onegen foramurs banderes esquinçades.
- ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
-
-
-
-
- A Joana Givanel
- És quan plou que ballo sol
- Vestit d'algues, or i escata,
- Hi ha un pany de mar al revolt
- I un tros de cel escarlata,
- Un ocell fa un giravolt
- I treu branques una mata,
- El casalot del pirata
- És un ample gira-sol.
- Es quan plou que ballo sol
- Vestit d'algues, or i escata.
- És quan ric que em veig gepic
- Al bassal de sota l'era,
- Em vesteixo d'home antic
- I empaito la masovera,
- I entre pineda i garric
- Planto la meva bandera;
- Amb una agulla saquera
- Mato el monstre que no dic.
- És quan ric que em veig gepic
- Al bassal de sota l'era.
- És quan dormo que hi veig clar
- Foll d'una dolça metzina,
- Amb perles a cada mà
- Visc al cor d'una petxina,
- Só la font del comellar
- I el jaç de la salvatgina,
- -O la lluna que s'afina
- En morir carena enllà.
- Es quan dormo que hi veig clar
- Foll d'una dolça metzina.
-
- SÉ UN POBLE LLUNY DE PROVENÇA
-
-
-
-
- A Concepció Martí
- Sé un poble lluny de Provença
- Blanc de pètals de matí,
- No hi ha torres de defensa
- Ni contrades de remença
- Sense casa ni molí.
- Ni enyorança, ni temença,
- Ni l'ocell en roc marí:
- La vinya pertot s'agença
- I en ermots en defallença
- Creix el blat d'etern nodrir.
- Tot és llum a l'hora tensa
- Amb frescors de monestir;
- Per una Alta Complaença
- El sol hi lleva semença
- En rostolls de bon seguir.
- Tot és do, tot recompensa
- I l'Extrema Coneixença
- Per qui en sap trobar el camí;
- A l'Alba de la Naixença
- Tu i jo hi voldríem morir.
-
- DÈIEM: LA NIT! ...
-
-
-
- A Carles Riba
- Deiem: la Nit!, en una nit oberta
- Al rost del Temps, més enllà del morir,
- Quan les negres frescors són un florir
- D'aigües i veus, i focs, en mar coberta.
- Per tu i per mi no hi havia, deserta,
- Ni mà, ni llar; ni celler sense vi;
- Tots en el Tot, sabíem el camí
- Just i reial de la Contrada Oferta.
- Junts érem U en la immortal sendera,
- L'alè indivís, el vent que venta l'era,
- I un mot, el Mot, era el parlar comú.
- Serfs de la llum i lliberts per l'espera,
- Forts en el fort i assetjats per Ningú,
- Ens ombrejava una sola bandera.
Onze Nadals i un Cap d'Any
-
- [IV] SI L'ALTRA NIT JO CAVALCAVA AL RAS
- Si l'altra nit jo cavalcava al ras
- Com qui no torna i se'n va i esquiva el mas,
- Pertot i enlloc sentia corn i esquella;
- Sona un tunc tan tunc que tocaràs,
- Vénen de lluny, sense brida ni sella,
- Com qui torna i se'n va i esquiva el mas.
- De tres pastors pataus seguia el pas,
- I de llur folc em feia l'escarràs
- Per heure foc i llum amb poca estella;
- Canta que tunc tan tunc que cantaràs,
- Passen, llampants, pel bosc i la planella,
- I de llur folc em feia l'escarràs.
- Dels cims nevats i els clots, vegeu quin cas,
- Vénen, alats, el Persa, de domàs,
- l'Hindú i l'Anglès enllà de la querella;
- Balla que tunc tan tunc que ballaràs,
- I el Rus i els seus amb la gorra i l'estella.
- Vénen, alats, el Persa, de domàs.
- De dalt del cel, tan alt, com ho diràs,
- Quan fulla el son entre aigües i joncars,
- I estrullo l'oli i la molina vella,
- Salta que tunc tan tunc que saltaràs,
- Ve tanta llum que em sembla meravella,
- Quan fulla el son entre aigües i joncars.
- En gran estol els àngels baixen, clars,
- Amb fressa d'ombres i de fruits mollars,
- I tan contents amb lletra i cantarella;
- Toca que tunc tan tunc que tocaràs,
- Catalans i toscans, la caramella,
- Amb fressa d'ombres i de fruits mollars.
-
- [VI] HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA
- Ho sap tothom, i és profecia.
- La meva mare ho va dir un dia
- Quan m'acotxava amb blats lleugers;
- Enllà del somni ho repetia
- L'aigua dels astres mitjancers
- I els vidres balbs d'una establia
- Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
- A cal fuster hi ha novetat.
- Els nois que ronden per les cales
- Hi cullen plomes per les ales
- I algues de sol, i amb veu d'albat,
- Criden per l'ull de les escales
- Que a cal fuster hi ha novetat.
- Els qui ballaven per les sales
- Surten i guaiten, des del moll,
- Un estel nou que passa el coll.
- El coraller ho sap pel pirata
- Que amaga els tints en bucs d'escata
- Quan crema l'arbre dels escrits;
- Al capità d'una fragata
- Li ho diu la rosa de les nits.
- L'or i l'escuma d'una mata
- Clamen, somnàbuls, pel serrat:
- A cal fuster hi ha novetat.
- El plor dels rics salpa pels aires,
- I les rialles dels captaires
- Solquen els glaços del teulat.
- Un pastor ho conta als vinyataires:
- A cal fuster hi ha novetat.
- El roc dels cims escampa flaires,
- I al Port mateix, amb roig roent,
- Pinten, pallards, l'Ajuntament.
- El jutge crema paperassa
- Dels anys revolts, a un cap de plaça,
- I el mestre d'aixa riu tot sol.
- El fum dels recs ja no escridassa
- I els pescadors faran un bol,
- Tot és silenci al ras de raça
- Quan els ho diu l'autoritat:
- A cal fuster hi ha novetat.
- Els de la Vall i els de Colera
- Salten contents, a llur manera,
- I els de la Selva s'han mudat;
- Amb flors de fenc calquen a l'era:
- A cal fuster hi ha novetat.
- De Pau i Palau-saverdera
- Porten les mels de llur cinglera
- I omplen els dolls de vi moscat.
- Els de Banyuls i els de Portvendres
- Entren amb llanes de mars tendres
- I un raig de mots de bon copsar
- Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
- Els traginers de Perpinyà,
- Amb sang barrada en drap de cendres,
- Clamen dels dalts del pic nevat:
- A cal fuster hi ha novetat.
- Res no s'acaba i tot comença.
- Vénen mecànics de remença
- Amb olis nous de llibertat;
- Una Veu canta en recompensa:
- Que a cal fuster hi ha novetat.
- Des d'Alacant a la Provença
- Qui mor no mor, si el son és clar
- Quan neix la llum en el quintar.
- La gent s'agleva en la nit dura,
- Tots anuncien la ventura,
- Les Illes porten el saïm,
- I els de l'Urgell, farina pura:
- Qui res no té, clarors dels cim.
- La fe que bull no té captura
- I no es fa el Pa sense el Llevat:
- A cal fuster hi ja novetat.
Desa aquests llibres al calaix de baix
-
- NO PUC, DE NIT, I A L'AVENTURA ...
- No puc, en nit de sal, dolent,
- Petjar les cales on, vençudes,
- Les testes dels herois, al vent,
- Són paperassa antiga. Rudes,
- Algues i molsa i ventolera
- Hi inscriuen llur nom: Missatge
- De llum a recer dels esculls!
- Plouen més cares, i les platges
- Són, fugaç, una encesa d'ulls
- Mentre el clam mor a la pedrera.
- No puc, de nit, i a l'aventura
- Escriure el Nom al gruix del mur
- Que em cela el Tot a l'hora impura;
- Ni, foguejant l'escrit del Fur,
- passar el portell sense bandera.
Altres poemes
-
-
- Vinguen els rems que sóc d'estirp romeva,
- em penja el sol al pit entre coralls
- i dic, a bord, que enyor serres i valls
- i la vida de l'orri en temps que neva.
- Els llops mai m'han fet por; a casa meva
- empait bruixots amb flama d'encenalls
- i jac cobert de sacs amb els cavalls
- o funy, braç mort, la pasta que no lleva.
- Só qui petjà el mallol i ullà la vella,
- i em capbús en gorg fred si el fadrí estella
- o abraç la lluna en difícil meandre.
- Cal risc en terra i mar, i en l'art novella,
- per a besar un cos xop sota canella
- i caure als trenta-tres, com Alexandre.
- TOTS HI SEREM AL PORT AMB LA DESCONEGUDA
-
-
- A Gabriel Ferrater
- Baixàvem, ulls tancats, per la impossible escala
- quan la sal i la sang de la marea
- embuixen el sorral. Deies -no ho deies tot!-
- que aquella nit amb tremolor d'espiga
- i navilis antics amb veles esquinçades
- era una torre amb remolins de gralles,
- un clam de ganivets damunt la gola nua,
- el crit d'un paper escrit quan les amors s'esbalcen,
- una mà que es marceix amb cendra i carbonissa
- o la porta enreixada que dóna al pati mort.
- No ho deies tot! I hi érem tots tibats,
- pujant i davallant en immòbils esperes,
- ulls clucs també, cadascú amb el seu somni.
- Si l'un feia el granger en làcties cingleres,
- o escodrinyava el Nom en llibres corsecats
- d'epilèptics teòlegs que estronquen les fonts,
- l'altre i els seus, amb febre de tenebres,
- feixaven la rabassa de la pluja
- o ventaven el foc de llurs sofrences,
- frèvols com els amants quan l'aurora es deixonda.
- Cercàvem palpejant la porta de les noies
- en carrers somniats amb silenci de gruta,
- i en resseguíem les cambres nocturnes
- com qui s'amaga a l'espessor dels blats.
- Elles no hi eren, i ho endevinàvem.
- Llur veu havia fuit com un pètal sense ombra
- i, cor alt, refusàvem el coixí dels rocs.
- Els reixats de la porta de l'escala
- passen clarorsque projecten esferes
- amb pins de sol, damunt la calç calenta.
- Totes les reixes tenen llur parany
- i temem que llur ombra ens faci presoners.
- Cada graó ens acosta al Llibre de l'Exili
- i amb ull llanós veiem ço que és ofert.
- No hi ha pas caça per al qui no fita;
- ni el nou ardent, o advers!, per als folls del passat.
- No és llibert ni franc qui no s'oblida
- o es mira a l'aigua, amb clac i faldons llargs.
- No són unicolors els esquemes dels atlas:
- el grec hi té el seu turc i el polonès, el rus.
- No ho deies tot: Si ho haguéssim sabut!
- T'hauríem ensenyat els miralls de la clota
- passada la contrada on qui es té dret, l'escapcen.
- No emmirallen qui els mira, ans bé un seguici
- de maniquins embuatats i rígids
- amb una cuca al front, d'antena llarga,
- i aparencen aquells que potser som:
- pròdigs o retinents, servents o mestrejants,
- atàvics augurals, gallejants de la història.
- - Som molts, murmura l'eco, i la borda és de pobres.
- A l'hora del crepuscle hauríem vist
- els capells florejants de dames florentines
- que el sol s'emporta amb grogors de panotxa
- lilàs amunt; i els cors com s'assosseguen ...
- I quan el primer estel espurna al pic més rost
- hauríem escoltat, on els còdols floregen,
- la passada dels vents amb brogit de tenora
- i el clam esperançat de les formes captives.
- La ment capta l'etern en l'ampla pau
- i un no res grana i creix en un somriure.
- Ésser i traspàs fan un: tot muda i tot roman;
- tots hi serem al Port amb la desconeguda.
-
-
- Gener de 1973