EUDALD PUIG (n. 1948)
Parc de gessamins
-
- FE
- El rellotge penja del mur.
- El temps ja té un bell altar i una corda
- precisa.
-
- Tots els vells es van agenollant
- i remenen terra amb les mans;
- cerquen l'antiga nissaga dels redemptors.
- Un d'ells n'acoltella un altre per pietat.
- Són plens de fe.
- Les noies han portat flors d'espadella
- i l'alt pinacle d'atzavara,
- quan floreix davant la carrossa mortuòria.
- Quan tots els presents resen, ebris,
- les benaurances i el rosari,
- els cancerosos solen mori dolçament.
- S'il.lumina el rellotge al vespre.
- Tot es perd dintre la plàcida nit.
Poemes per a Clara
-
- Per a Clara, la meva estimada filla.
-
- III
- Em submergeixo en la claror feliç
- de la teva rialla de l'estiu passat,
- i espero que apareguis d'imprevist,
- viva com eres, passejant pel pati;
- però sé que només somio ombres,
- que un estigma cruel ens va trair tots dos,
- que en aquestes tardes assolellades
- creixes com una boira en el meu cor,
- malgrat que aquest ponent sigui dolcíssim.
- XIII
- Quan tots tres érem a l'ombra del roure
- i tu miraves les formigues negres,
- i la mare i jo pelàvem patates
- i tu les esbandies a la font
- i miraves altre cop les formigues,
- i una música llunyana alegrava el sol,
- i uns celebraven una festa
- amb cridadissa d'ocells i veus vives,
- mai no havíem estat tan junts.
- XIX
- Quan a la nit acluco el pensament
- als ulls, travessen el meu cor
- imatges esborrades de la teva cara
- i del teu cos, i bruscament són somnis
- que fugen com fuig l'aigua de la mà.