DOLORS MIQUEL (n. 1960)
-
- ON S'EXPLIQUEN CASOS I CASOS [I]
- El temps passat
- fa olor d'enxub
- amb Franco al tub
- xuclat, eixut
- i a l'institut
- el militant
- del vell PSAN
- al galliner
- tirant paper
- de ciclostil,
- amb poc estil,
- vora l'estadi.
- No hi ha qui badi:
- Canten els Llachs
- i els Xirinachs
- i els objectors,
- mestres o actors,
- estudiants,
- pagesos, fans
- d'en Ra i Mon,
- que diu que non,
- la cara al vent
- i que se'l sent,
- tothora fan
- vora algun sant
- vaga de fam.
- El costellam
- duem calent,
- entre la gent
- fem els cinc-cents
- metres corrents
- sense perrmisos
- davant dels grisos.
- Tots duem bamba
- i ballem samba
- sota la porra
- aixecant sorra.
- D'aquest gest fòbic
- nasqué l'aeròbic
- cap als seixanta
- i mogué tanta
- gent sedentària
- i de grandària
- que dins les cities
- la cel.lulitis
- erradicada
- fou per pernada.
- No calgué règim
- en tot el Règim,
- ni curs d'estètica,
- ni cursa atlètica...
- el Moviment
- era present
- entre les gents.
- No em mouré gens
- si no és enrera
- per fer carrera
- com bona cranc.
- Tornaré al banc
- de la trobada
- tan amagada
- d'on surt la mani
- en temps del Nani
- la de la O
- i el dictador.
- En tenim por
- com d'un gran tro
- però una por
- que et dóna bo.
- Ens sentim vius
- com les perdius.
- Girem el món
- amb un segon
- i tres pamflets.
- Som pamfilets
- dels ideals,
- cridem banals
- amb greus veus fartes
- sota pancartes
- plenes de faltes
- grosses i altes
- sense consciència
- ni cap decència
- pel català.
- Nem a resar
- perquè el mossèn
- ràpid aprèn
- a ser il.legal
- i ens fa el regal
- d'un Déu ateu.
- Alcem la veu
- per l'amnistia,
- l'autonomia,
- la igualtat,
- la llibertat.
- Els nostres mestres,
- ardits i destres,
- porten les barbes
- plenes de larves,
- amb els cabells
- fets mil garbells
- i nius de garsa,
- - tots són del Barça -
- descamisats,
- apedaçats,
- plens de forats
- descorbatats
- i van molt bruts
- amb els escuts
- que els fan les taques
- grosses i maques
- d'extrem a extrem.
- Ens els mirem
- amb molt augment
- d'adolescent.
- Els imitem
- i ens embrutem
- i no ens rentem.
- Els respectem
- perquè ens han anat
- fins Montserrat
- - no per resar -
- fins Perpinyà
- els de més "rango"
- a ballar el tango
- de la mantega.
- Fent l'estratega
- per la frontera
- hi ha qui opera
- passant Rimbaud,
- Safo, Malraux
- o Mallarmé.
- I fins també
- passant amfeta.
- Admiren eta
- i les sardanes.
- Senten campanes
- d'al.lucinògens
- i dels estrògens.
- Esperen prompte
- passar el compte
- quan palmi el Sisco:
- anar a la disco
- a lligar joves.
- D'altres més joves
- ja citen Bowie
- i deixen l'"Oh Oui",
- per l'ara Yes,
- del temps anglès.
- Pels vells carrers
- el Cavallers,
- carrer Major,
- carrer Aragó,
- quin pujader!,
- pel vell Roser
- pel sinofós
- net o boirós,
- plaça l'Ereta,
- o la banqueta...
- entorn la Seu
- pertot arreu
- correm tots junts
- correm a munts
- els uns, els altres
- i tots nosaltres
- que ens sembla un joc.
- Em deixen lloc.
- Un dels atletes
- creua les metes.
- Bon escarritx
- per entremig
- de dues classes.
- Amb moltes traces
- s'acosta a mi.
- Somriu molt fi.
- Té un nassarró,
- bonic, rodó,
- a tot diu sí.
- És arbequí
- per part de pare,
- parla com frare
- de Marx, de Frohm.
- Donem un tomb
- i prest em cita
- i ja m'invita
- aquell dissabte.
- Em sembla apte.
- L'ull estudio
- i me'n refio.
- Sembla simpàtic
- també espermàtic,
- discret, formal,
- amb bon fornal.
- Sortim de vins
- i anem endins
- de la Rufina.
- Prenem la quina
- i els cacauets
- sentats estrets
- vora els quintos
- que beuen quintos
- buscant amors
- i els cantautors
- improvisats
- de llibertats.
- En banc de fusta
- amb veu augusta
- posat de ganso
- i gest gens manso
- ja m'adoctrina
- mentre s'inclina
- fregant-me el nas.
- I d'aquest pas
- no se'n va moure.
- En llit de coure
- passo calor
- sola, i ardor,
- sense l'estufa.
- Sempre s'arrufa
- l'escanyallet.
- Va a pleret
- no sent la gana
- entre setmana,
- que ni el veig.
- Es torna reig
- de ventre fosc
- i corre llosc
- rere consigna
- que ja m'indigna.
- Tot clandestí
- trama el motí
- als passadissos
- o entre canyissos
- passant l'ensurt.
- Quan d'allí surt
- crida a capítol,
- em mostra el títol
- que duu a la pell,
- blau i vermell,
- de ser un bon roig,
- i en sent molt goig.
- Sempre té pressa,
- el bona peça,
- ara barrunta
- que si ja junta,
- o la ponència,
- la conferència,
- reunions,
- eleccions,
- una sentada,
- una xerrada,