JOAN ROÏS DE CORELLA (143...-1497)
Nota biogràfica
-
- LA BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA
- Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
- penatge blanc, he vista una garsa,
- sola, sens par, de les altres esparsa,
- que del mirar mos ulls resten alegres;
- i, al seu costat, estava una esmerla,
- ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
- que no és al món poeta tan il.lustre,
- que pogués dir les llaors de tal perla;
- i, ab dolça veu, per art ben acordada,
- cant e tenor, cantaven tal balada:
- "Del mal que pas no puc guarir
-
- si no em mirau
- ab los ulls tal que puga dir
-
- que ja no us plau
- que jo per vós haja a morir.
- Si muir per vós, llavors creureu
-
- l'amor que us port,
- e no es pot fer que no ploreu
-
- la trista mort
- d'aquell que ara no voleu;
- que el mal que pas no em pot jaquir
-
- si no girau
- los vostres ulls, que em vullen dir
-
- que ja no us plau
- que jo per vós haja a morir".
-
- SI EN LO MAL TEMPS
- Si en lo mal temps la serena bé canta,
- io dec cantar, puix dolor me turmenta
- en tant extrem, que ma pensa és contenta
- de presta mort; de tot l'altre s'espanta.
- Mas, si voleu que davall vostra manta
- muira prop vós, hauran fi mes dolors:
- seré l'ocell que en llit ple de odors
- mor, ja content de sa vida ser tanta.
- A CALDESA
- Si el ferro cald refreda la mà casta,
- calfar l'heu vós, encara que fred sia;
- si tot lo foc en lo món se perdia,
- pendrien-ne de vós, que en sou molt basta;
- si en algun temps cremant la terra es gasta,
- no perreu vós, vivint com salamandra,
- ni perdreu l'ús de bona haca d'Irlanda
- perquè us deixeu de vostra gentil casta.
- Casta serà la vostra, no poc bella,
- sens que jamés serà orfa de pares;
- no crec lo món vos baste a compares
- si gens pariu; segons vostra querella,
- en dubte estic que fósseu mai donzella;
- dot sens escreix demana la llei vostra,
- e tot lo món de vostre cos té mostra:
- fels e infels, e los de la Llei vella.
- En flames grans fón verd la gavarrera,
- e vós, sens foc, teniu calor que us crema;
- pendran gran llum, si s'acosten ab tema
- de batre en vós com en la pedrenyera;
- per vós se dix la dona baratera,
- que portau foc davall les vostres faldes,
- del qual tothom, puix no el tancau ab baldes,
- pendre'n porà com d'una gran foguera.
- Calda cremant, més que el foc en l'esfera,
- per a dir "no" feu-vos serrar les dents,
- que no es pot dir algú dels requirents
- en negun temps oís de vós espera.
- LA SEPULTURA
- En lletres d'or, tendreu en lo sepulcre
- la mia mort per excel.lent triümfo,
- on clar veuran m'haveu llançat del segle,
- ab honestat matant ma vida morta.
- E io, esculpit als vostres peus en marbre,
- agenollat, mostraré gest tan simple,
- que tots diran, ab los ulls corrents aigua:
- "!Cruel virtut, que no la pogué vençre
- gest tan humil d'aquest, qui fon un fènix
- en vera amor, més amant que tot altre!"
-
- Estareu vós d'alabaust en figura,
- treta del viu: imatge de Elena,
- en lo quart dit tenint un esmaragde,
- i en l'altra mà un ram de agnus castus,
- sobre lo qual planyerà una tortra;
- e dirà el mot, escrit sobre verds lliris:
- "Si per algú virtut se pogués perdre,
- sol per a vós io la volguera rompre;
- però lo mal no es deu jamés concebre
- per esperar algun bé en puga nàixer."
-
- Si no poguí restaurar-vos lo viure
- sol per temor de honestat ofendre,
- no us vull negar com aprenguí de doldre:
- a Déu pregant guardàs del fondo carçre
- vostre esperit, que al meu era conforme.
- Mudarà el gest la mia forma en pedra,
- quan llegiran aquest mot en la tomba:
- "Pensant per mi, haveu après de plànyer".
- E no em doldrà la mia vida trista,
- que sol per vós la poguí bé despendre.
-
- Mourà's corrent la tramuntana ferma
- e tots ensems los cels cauran en trossos,
- tornarà fred lo foc alt en l'espera
- i, en lo més fons, del món veuran lo centre,
- tinta de sang se mostrarà la lluna
- e, tot escur, lo sol perdrà la forma,
- ans que jamés de mi siau servida.
- E lo meu cos, del prim cabell fins l'ungla,
- mirant-ho vós, sia partit en peces
- e, tornat pols, no prenga sepultura,
- ni reba el món tan celerada cendra;
- ni es puga fer algú gire la llengua
- a dir: "Bon pos" a l'ànima maleita,
- si Déu permet mos ulls vos puguen veure.
- E si és ver vos digui mai senyora,
- no es trobe en l'any lo jorn de ma naixença,
- mas lo meu nom, a tots abominable,
- no sia al món persona que l'esmente,
- ans del tot ras, de les penses humanes,
- sia passat, com un vent, lo meu ésser.
- Tinguen per fals lo que fon de mon viure
- e res de mi en lo món no hi romangue,
- e si per cas del meu cos gens ne resta,
- sia menjar als animals salvatges.
- Prenga'n cascú la part d'una centilla
- perquè en tants llocs sia lo meu sepulcre;
- que el món finit no es trobe la carn mia,
- ni es puga fer que mai io ressuscite.