NARCÍS COMADIRA (n. 1942)
L'autor a LletrA | Multimèdia sobre l'autor | L'autor 2.0
Poemes de Narcís Comadira interpretats per Guillermina Motta i altres
En quarantena
-
- OMBRA DAURADA
- Brilla amb un fosc fulgor
- dolça ombra daurada
- recòndita insistent
- la que commou d'afany
- aquest món desolat
- viva víscera tendra
- encara joventut.
Usdefruit
-
- EL TEMPS
- Tot el país cobert,
- bromes al nord, als fondals.
- Alguna ullada de sol
- a muntanya, al migdia.
- Pluges al litoral. Al cor,
- com sempre, maregassa.
La llibertat i el terror
-
- ANIVERSARI AMB MARGARIDES GROGUES
- Fa un any i fa mil anys i fa un dia només,
- i ni això. Sento ara aquesta joia forta
- que, amb neguit i basarda i amb cor esbojarrat
- d'adolescent, pressent per l'endemà trobar-te
- nova, absoluta, fèrtil de promeses i afanys,
- d'estacions madures, de setembres eterns,
- on es confonguin sempre els fruits i les sorpreses,
- els records i l'espera.
-
- No fa ni un dia encara,
- encara no et conec i et tinc sabuda i vista
- i et desitjo de sempre. Cada dia és més clar,
- cada dia la sang s'incendia i fulgura,
- i la carn és més carn perquè sap que vindràs.
- Fa un any, només un any i et conec des de sempre.
- De la vida n'has fet un jardí de delícies:
- tenim mil anys encara, i aquestes margarides.
Altres poemes
-
- PRIMAVERA ANGLESA
- No és que un sol massa feble
- filtrant-se entre aquests oms de fulla tendra
- pugui fer-me enyorar primaveres més clares:
- aquí l'herba esplendent i el vellut de la molsa
- tenen llum permanent
- i bé poden
- recolzar passions amb perfum de jacint
- o amb els pètals alats dels narcisos.
- Lent, el canal discorre, quasi immòbil,
- com si volgués quedar-se
- la imatge pacient del pescador,
- la trèmula frisança del bedoll,
- o el núvol.
- Res del món no existeix fora d'això,
- fora d'aquesta
- lentitud aparent
- amb què se'n van les coses.
- (Que punyent ens semblarà el dolor
- amb aire nou i ocells entre els lilàs.)
- Però el món va seguint el seu camí.
- L'estudiant
- ha tancat el seu llibre i es distreu
- sembla que amb un bri d'herba.
- Però és tot el món que el distreu,
- la transparent cortina de sofriments i afectes
- que li priva
- de llançar-se al somriure esplendorós
- d'uns instants que sap breus i que, amb tot,
- són els únics feliços.
- ESCARABATS
- Lents, lluents,
- per les coves més fosques
- que ells mateixos excaven,
- fan camí consirosos.
- Senten l'altra presència?
- Altres èlitres durs?
- Dubten, retrocedeixen,
- tots amb el seu fardell.
- De cop,
- hi ha un refrec instintiu.
- Goig o dolor? S'ataquen
- acarnissadament,
- llancen sucs verinosos.
- Una dansa macabra
- de taüts xarolats.
- Hi ha qui perd i qui guanya.
- Tu mira-te'ls: recorda
- que també et són germans.