JORDI PERE CERDÀ (1920-2011)
Poemes de Jordi Pere Cerdà interpretats per Jordi Barre i altres
Un bosc sense armes
-
- ROSENBERG
- Quan juny floreix l'alba estiuenca,
- que el sol grisenc desfà d'un núvol
- pètals de pluja, com plata fosa,
- dues roses esclaten al sol de la mort,
- totes roges.
- El món, que un raig de sol sosté dins l'aire,
- com una dàlia de vellut que al cap del seu branquill
- fremeix de dol, com si un alè cremat
- clivellés amb vent de follia la promesa esperada
- d'una alba nova.
- Roses de cendra,
- oh roses
- copsant en su redó
- la major valor
- d'ésser;
- testimonis perfectes de vostra vida.
- Dinou de juny.
- Se'ns ha fet pesant aquest dia.
- La dàlia del món ha rodat més lentament
- sobre la via-angoixa
- fins a la sacsada elèctrica
- que ha partit irremeiablement el vel del temple.
- Consumat
- sobre el silenci, la por, l'espiga de la follia
- agegantant sos buildings de ciment
- i el gra de les finestres
- obertes sus el vent.
- Manicomi
- en forma de cuixa,
- el sexe dels teus canons ja es desfà
- en una bossa
- on la mort s'atomitza.
- Manicomi
- amb parets negres de diaris,
- emmirallant el dia negre
- a voluntat.
- En nom vostre, Rosenberg,
- no maleiré el vostre país:
- Whitman hi pressentí la llibertat de l'home.
- En nom vostre
- no maleiré aquell país,
- el vostre,
- sinó la follia
- grillada en el xòrrec
- de la primera sang negra
- parionant la vostra.
- Roses de juny
- clares com l'aigua,
- endurides al foc d'una innocència cridada mil vegades
- lligades per l'eco amb milions de nosaltres,
- i aquell gra que heu sembrat en nostres cors ferits,
- complir l'amor, complir la vida,
- fins a morir.
- Oh Rosenberg, Roses de juny, Roses d'amor
- carbonitzades.
- En la cendra vermella del vostre cos,
- ardent cremadura,
- l'assassí ha deixat la mà;
- li sabem el nom
- per a venjar-vos.