CARLES CAMPS MUNDÓ (n. 1948)
L'absent 
-
- -
- A poc a poc
- et deixo en el son com qui aboca una aigua
- molt clara en una copa
- de cristall i s'hi complau. Dorms,
- i ens evoco junts en un sol
- cos delerós
- mentre m'adormo imperceptiblement,
- amb les mans tèbies
- de nu.
Lliçó de tenebres
-
- -
- Has anat fins al riu per les flamígeres
- naus dels pollancres.
- Has aspirat amb força
- l'olor fonda de terra humida.
- I has escoltat: el vent que encén les fulles
- vermelloses de posta,
- el crit inesperat d'un ànec
- salvatge, la mateixa
- remor del riu -el fregament de l'aigua
- contra l'aigua-. I allà, ajupit al marge
- amb voluntat de fer-te indiscernible,
- has admirat les pinzellades
- fugisseres dels peixos,
- la flotació lenta
- dels ocells aquàtics quan surten
- de l'amagatall de les canyes
- o l'alt vol d'aquells altres
- ocells que, apostats entre el cel, esperen
- l'ofrena de la presa.
- T'hi has sentit indestriable.
- I en aquells moments, mentre el vespre omplia
- l'aire, t'has percebut no sent-te.
Dies de nit
-
- -
- Callar no té cap forma.
- Només si ho anomeno
- percebo que no dic.
- Unes quantes paraules
- perquè aflori el silenci.
