JOAN BROSSA (1919-1998)
L'autor a LletrA | Multimèdia sobre l'autor | L'autor 2.0 | Nota biogràfica
....
Poemes de Joan Brossa interpretats per Biel Majoral, Anímic i altres
Flor de fletxa
-
- LES TEVES MANS
- Embolcallen amb vels goig i tristesa.
- Són sostre d'una xarxa de perfum,
- són els ventalls, amor, del meu costum
- i serveixen d'espasa a la sorpresa.
- M'agraden quan alegen entre el fum
- o quan remouen brins de senzillesa;
- les teves mans són alegria encesa
- i fulles d'un pomer al clar de la llum.
- Castellets de l'amor. Flames de ploma.
- Són banderetes del teu parlar. Són
- i toquen sense pes, clares d'un món
- que tu modules des dels teus Bagdads.
- Respires per les mans, amor. Són poma
- i estel saboner quan renten els plats.
- Embolcallen amb vels goig i tristesa.
Viatge per la sextina
-
- SEXTINA DEL POETA BARBABRUT I LA SEVA COMPANYA
- A Pepa, que m'ha donat el tema i els mots-rima i ha col.laborat en la composició dels versos
- -Si du els botons cordats té les mans brutes,
- si seu als balancins el cul li penja,
- si el fas anar al barber mostra les ungles
- i, si es dutxa amb sabó cada diumenge,
- els pantalons li cauen i duu barba.
- El seu estudi brut m'omple de pena.
- Es creu que anar polit no val la pena
- i sempre porta unes carpetes brutes;
- la cara amb velles pigues, barbs i barba,
- simpàtic i cofoi, quan tot li penja,
- si per ell tots els dies són diumenge,
- on posa els dits, hi deixa senyals d'ungles.
- Si l'has besat perquè es talli les ungles,
- t'escaldaràs i escopiràs amb pena.
- No m'acompanya al cine cap diumenge.
- Només desitja anar amb les calces brutes,
- quan es treu el jersei mai no se'l penja
- i aboca l'oli en un paper de barba.
- Comença amb els cabells o bé la barba
- i la brutor li baixa per les ungles;
- cada cosa que cau és perquè penja
- i només qui s'esmena mereix pena.
- Privat per un destí de coses brutes,
- dilluns allarga l'ombra fins diumenge.
- Baten espesses mates en diumenge,
- i el qui no guarda, mai no alça barba.
- De pols i paperassa es tornen brutes
- les copes d'un arbrat que creix tot en ungles.
- A banda i banda, al límit de la pena,
- al costat d'un budell l'altre tot penja.
- Amb en Joan, però, la vida penja
- d'un calendari ras sense diumenge;
- el crit es torna veu i no fan pena
- les fruites que li creixen a la barba
- quan, d'una sola arrel cabells i ungles,
- dispersa amb quatre mots les aigües brutes.
- No hi ha mans brutes si la salut penja
- per dins; les ungles cauen en diumenge,
- i fuig la barba, i viure val la pena.
Poesia rasa
-
- L'ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA
- I
- Puta paparra, carronya on fermenta
- La claveguera de la llum del dia,
- Apunta el seu coet lluna opulenta
- I implora no fallir la punteria.
- Teixeix sotanes una aranya lenta.
- Com ballen amb les vides per la via
- Que va del militar a la serventa!
- Despullen amb les ungles pedreria.
- Ens fa de mare i de pare, i s'engreixa
- De tèrbola tenebra, i no desdenya
- De beneir la reixa de la queixa.
- Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
- Aquesta activitat d'ensenyar els altres
- Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.
- DESTRUCCIÓ
- Nit de gran clar de lluna. Al vespre, quan
- Vola un gall sobre el meu cap, inquiet,
- I es fan millor les canyes; quan l'imant
- Brut i vermell i el pèl llarg són un fet,
- Tot caçant mosques, una aranya gran,
- Paret avall, ens parla d'herba. He tret
- La porta de l'armari. Ombreig restant
- Amaga entre muntanyes el secret.
- Un monstre esquitxa les muntanyes, gris,
- I priva a les formiques llur udol.
- Escric damunt les aigües mon avís.
- Els catalans sentim cantar el mussol.
- Vam perdre la pregunta; i qui té sis
- Senys que es pengi i que es banyi en fumerol.
- 18 de juliol
- NOCTURNÀLIA
- A Pepa
- Pura contra la nit la meva mà,
- Riquesa i força em tiraré a l'espatlla;
- Busco la calma en el que puc pensar
- I on recompença el plany traço una ratlla.
- L'home i el seu misteri em sol bastar,
- El sofre que copejo no m'espatlla;
- Però la suma escapa al seny humà,
- I el tro em fa trontollar i el llamp em ratlla.
- Però no dic que senti el meu error:
- -Omple't d'arrels, oh terra desatesa!
- Dialogant entorn del teu amor,
- El que retinc, ho perdo amb avidesa:
- Ni de morir com penso sento horror,
- Ni de pensar com moro em ve tristesa.
Poemes de seny i cabell
-
- LA LLIMA DINS EL PA
- Sonet, voldria omplir la teva gerra,
- fer-te baixar suau cap a la rima,
- condimentar-te amb herbes de la terra,
- desfer-te la cotilla que t'aprima;
- arraconar forats cap a l'esquerra,
- marcar amb petjades la teva tarima,
- dar fe del pas dels astres que soterra;
- al pa dels mots, però, trobo una llima.
- No et vull cuiner, sonet, antiga copa
- de rimes. Jo, que escric la fruita amb vida,
- no vull prendre la mida a l'alta lluna
- ni enterrar l'ombra sota els rocs. Sé d'una
- saliva sense nusos; descosida
- del teu estoig de roba em ve a la boca.
- PERSONATGE
- L'ardidesa del Cid
- L'autoritarisme de Felip II
- La voluntat d'imperi de Carles V
- I el cul i la veu d'Isabel la Catòlica.
- Sonet, voldria omplir la teva gerra,
Sonets a Gofredina
-
- [XXIV]
- Hostessa amiga, amor blanca en el vent
- em plau obrir-te sense fullaraca;
- el firmament és com un peix que ataca
- i el meu amor incendi transparent.
- Tu dónes tombs oberta entre or i argent,
- tota de lluna, sense ni una taca;
- tancada ahir, avui no ets opaca
- i t'embanderes de mirar el present.
- Tu ets el bosc. Em moc com gra de sorra
- i al fons de tu m'has fet blau esteler
- del teu amor. Ho diré enllà, diré
- la meva joia i arrencaré a córrer
- unit a tu, amb força, pel carrer,
- torre d'amor, gentil, la meva torre.
- Hostessa amiga, amor blanca en el vent
Antologia de poemes de revolta
-
- ELEGIA
- Salvador, per a tu no hi ha Amnistia;
- cap joc de queixes no té res a fer;
- però el teu pensament, gall guerriller,
- recosirà la llum en el nou dia.
- M'empeny el seny, i aquesta ofrena té
- afany de lluita que el fullam canvia;
- el teu exemple, vora l'alegria,
- darà salut a qui no perd carrer.
- La Llibertat, columna de la fruita,
- fa clara la diada de la lluita,
- que a poc a poc va esdevenint filó.
- Rellotge sempre de la gent que lluita,
- obres la gàbia a muntanyes. No
- has caiguit pas! Puig Antich, Salvador!
- 2 de març de 1976
- Salvador, per a tu no hi ha Amnistia;
-
- L'U DE MAIG
- A Xavier i Maria Dolors
- Poble: deixa anar el xàfec i amara la batalla,
- estrelles de finestres acuiten la claror,
- prou passes endarrera, amunt la revifalla!,
- tornem al primer dia de revolució.
- Estripa munts de seda i pren altes les atxes,
- camina dret, camina, i bat amb noves ratxes
- el plany de la foscúria; serenes les torratxes,
- respira nova pluja i encén tot el carbó.
- A l'ombra s'entrebada la porta d'un nou dia,
- no fugis de la ruta, que el pas et darà pa;
- la cendra que t'enfonsa pertany a una altra via,
- l'hivern no ens ha de perdre si aquí ens donem la mà.
- Esclati una tempesta damunt la lludrigada;
- que trons i llamps rebatin el curs de la ventada,
- contesta a qui et despinta, dóna per acabada
- la nit militarista amb sol republicà.
- Ajunta escopinades i veuràs com s'allunya,
- la venjança de l'ombra et deixarà tot sol;
- emprèn la caminada, t'envia Catalunya:
- la llum et farà pactes i agafaràs el vol.
- Oh sol vivent, tu, poble, aixeca la bandera,
- amb gran estrall de brases fes d'estrella primera,
- rebenta a fuetades la cabrota amb guerrera
- que entenebreix les platges des d'aquell juliol!
- REVOLUCIÓ CONSTRUÏDA
- A Guillem i Pilar
- Subratlla la raó qui no la té,
- la pols ressona damunt l'estructura,
- i mar i terra mostren la juntura
- girada per la sang i pel diner.
- El qui exerceix el poder, no cal fer
- embuts, s'omple el barret de confitura,
- es torna defensor de la cultura
- i en tot ans primeríssim que primer.
- Estrofa, crida, deixa't d'ors i emblemes!
- El pensament traspua aquests poemes
- i obre les ales al vast horitzó.
- Guanya amb els seus ocells tots els dilemes
- i escampa la certesa que res no
- ens cal sinó la Revolució.
- FINAL!
- -Havies d'haver fet una altra fi;
- et mereixies, hipòcrita, un mur a
- un altre clos. La teva dictadura,
- la teva puta vida d'assassí,
- quin incendi de sang! Podrit botxí,
- prou t'havia d'haver estovat la dura
- fosca dels pobles, donat a tortura,
- penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
- Rata de la més mala delinqüència,
- t'esqueia una altra mort amb violència,
- la fi de tants des d'aquell juliol.
- Però l'has feta de tirà espanyol,
- sol i hivernat, gargall de la ciència
- i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!-
- Glòria del bunyol,
- ha mort el dictador més vell d'Europa,
- Una abraçada, amor, i alcem la copa!
Furgó de cua
-
- RICHARD WAGNER EN SEXTINA
- Es pon el sol, i els tons se'n van amb aigua.
- La llei obre camins damunt la roca.
- Veig coses per ventar i retinc molt d'aire,
- recluta d'una guerra que m'és terra.
- La boira s'ho endú tot, nota per nota,
- però els sentits s'encenen i fan flames.
- Marquen els límits les darreres flames
- i el vidre té banderes a flor d'aigua;
- s'obren camins a la primera nota,
- i a l'extrem de l'hivern una altra roca
- porta a l'origen per graons de terra
- que configuren la blavor al seu aire.
- Comença l'aigua on just s'acaba l'aire
- i l'acció del vent omple de flames;
- l'espai convida a posar el peu a terra;
- un joc d'arrels igual que foc i aigua
- respon als mots amb l'eco de la roca,
- que mai no dóna la mateixa nota.
- Entre el dia i la nit no trobeu nota
- que no segueixi els mots cap al seu aire,
- ni ombra que estrafaci roc o roca,
- ni drac que no es decanti a escopir amb flames
- el gran peix que, adormit, forada l'aigua
- i, fugitiu del sol, gira amb la terra.
- Quin contrast de promeses ran de terra!
- Altes muralles han trobat la nota
- que atura les figures. Però l'aigua
- apropa els navegants als corrents d'aire;
- m'arriben als genolls tants focs i flames,
- que veig més transparents els galls de roca.
- Aquest sorral abans era una roca;
- les mans es tornen fulles, la carn terra;
- el pensament empeny i bull en flames
- i la paraula empara cada nota.
- Els vents segueixen el camí de l'aire,
- i el mar s'endú les hores. Sempre l'aigua!
- Mai no mor l'aigua ni que piqui roca;
- ni el rovell menja l'aire, ni la terra
- dóna una falsa nota i mulla amb flames.
- 21-II-87
- Es pon el sol, i els tons se'n van amb aigua.
Passat festes
-
- LA VEU ESCRITA
- Passen les hores, els dies, les setmanes.
- El mes passat ja és molt de temps.
- El rellotge toca contínuament l'hora.
- El sol de març tot ho adoba.
- (No estem amb un lleó que trepitja els ocells
- i té un lloro a l'orella.)
- Ara m'arrepenjo en una paret.
- He fet servir d'escombra aquests poemes
- per netejar racons del pensament.
- Alguna vegada m'he pintat de negre,
- però les frases han sortit directes
- i s'han convertit en una eina
- de la tenacitat contra la pega.
- A partir d'un cert grau de poder
- el judici moral ja no és possible.
- Els interessos de les nacions
- veiem que pugen sobre els drets humans.
- Venen com fan les coses
- i no les coses que fan.
- La millor sort dels daus és no jugar-hi.
- Muntanya avall tothom entra a la dansa.
- No hi ha ningú que traci una muralla.
- Els catalans preguntem
- i els forasters no contesten.
- Per això sóc dels qui creuen que l'aigua és trista.
- Veig en els sorolls
- la prolongació de les paraules.
- Encara som lluny d'un cel sense núvols
- i a la terra els déus estan en males mans.
- La santa obediència al servei de qui
- no és sant poc sembla una virtut.
- Als llibres sagrats hi surten cucs
- que s'alimenten de lletra morta.
- Quan estic pensatiu m'agrada tenir obert.
- No puc afegir res més
- a la veritat que porto dintre.
- PELS JARDINS
- Fer sortir del capell cintes i flors,
- una tórtora morta dar-la viva;
- reconstruir la carta, excepte el tros
- que té guardat el públic, em captiva.
- Gravar un estel o un triangle en un os
- amb força de tenebra venjativa;
- de nou i durament saber-se exclòs,
- fer un crit d'horror amb remota saliva;
- trencar un mirall entre remor de blat,
- anar descalç i trepitjar el mercuri,
- em captiva. Em captiva la claredat
- per afegir tenebra al meu auguri
- i desbastar aquest bloc d'eternitat
- que no desorganitza cap murmuri.
- Passen les hores, els dies, les setmanes.
