MIQUEL BAUÇÀ (n. 1940)
L'autor a LletrA | Multimèdia sobre l'autor | L'autor 2.0
Poemes de Miquel Bauçà interpretats per Llunàtiques, Narcís Perich i altres
El crepuscle encén estels
[142]
Conduïu-m'hi de seguida,
al sepulcre del jardí
de Josep d'Arimatea.
És igual que sigui buit.
Jo vull ser-hi abans que arribi,
mig betzola, impacient,
Na Maria Magdalena.
Una bella història
-
- SI UNA TARDA ...
- Si una tarda
- plou la tristesa i lluen sota el baf
- les carrosseries dels cotxes, tot creuant
- els semàfors, el fang i el fàstic
- de la ciutat humida;
- si una tarda
- un surt cansat de fer feina i plou,
- i plou la tristesa i plou tant que els cecs
- s'arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,
- com pot un aguantar els ulls de les nines
- boges, els ulls de les nines lletges!
- La letargia, la tarda, la pluja, la pena,
- l'esfondrament general,
- el neguen tant a un, que un s'aferra,
- a on sigui, a una cançoneta grisa i d'amor,
- brufada d'esperit.
- SI UNA TARDA ... (versió revisada)
- Si de tard plou la tristesa
- i relluu enmig del fab
- la pintura dels vehicles,
- els semàfors creuant folls
- la llordesa, el fang i el fàstic
- dels carrers humitejats;
- si de tard un surt de feina,
- atuït, malmès, i plou,
- i plou tant que els cecs s'arrufen
- als portals darrera els ulls,
- com pot un l'aguait permetre
- d'una nina boja, hostil,
- o el mirar de nines lletges!
- Letargia, fosca, error,
- calfred, pluja, defallença,
- general esfondrament,
- tant amaren que un s'aferra
- al fremir d'una cançó
- que se senti de passada.
- UNA VEGADA ENCARA...
- Una vegada encara, anit, torn a pensar
- que si no t'haguessis mort com et morires,
- jo, a l'estiu, t'hauria recollit
- molts feixos de llenya seca per cremar
- a l'hivern a la foganya i perquè tu
- poguessis adormir-te vora la flama. Aleshores,
- els teus somnis haurien fuit per camins de tendresa
- i s'haurien omplert de petites illes de felicitat,
- petites illes contra la meva trista adolescència.
- Per Santa Margarida hauríem anat a la fira del poble,
- i després hauríem anat a veure el mar.
- Quan la vellesa t'hagués acalat,
- jo mateix t'hauria fet un gaiato d'ullastre,
- i els verderols haurien xiulat enmig de les roselles.
- Jo hauria duit uns calçons apedaçats i descolorits,
- i un capell de palla m'hauria tapat un poc els ulls.
- Quan les figueres que estan devora el camí
- haguessin començat a deixar caure les fulles,
- jo mateix hauria preparat un poc de terra per tapar-nos
- a tots dos, si no t'haguessis anat fent aquella rialla de morta.
-
- ELS DIUMENGES, A LA TARDA ...
- Els diumenges, a la tarda, al pobre barri
- de Santa Marina, a la menuda rambla sense ocells,
- amb arbres bruts de fums, amb cinema de dues pessetes,
- al bar La Parra, amb el tocadiscs llogat, ballen
- els fills dels obrers, sota la benigna mirada
- de les mares grasses.
- Els nois estrenyes les noies davant la setmana
- de por que se'ls ve al damunt. Els nois no parlen.
- Les noies somriuen i s'abandonen amb mesura
- als braços i al ritme del fox. Les parelles
- alternen, tristes, i s'evadeixen ... '... fins a l'eternitat!!!'
- El cel és gris, com sempre, damunt el pobre, brut barri
- de Santa Marina i damunt les parelles
- que s'evadeixen fins a l'eternitat ...