ALBERT ROIG (n. 1959)
L'autor a LletrA |
Multimèdia sobre l'autor |
L'autor 2.0
Córrer la taronja
-
- -
- Anava vestida senzilla,
- Cames que estires sorprenents:
- Galtes que gra enllorda, bresquilla
- Que regla ha ablaït. Compliments
-
- O atendre, tema a espill; hi afuo
- Estona cos tendral, i és crúor
- A la llaga que obria. Ara
- Cuixes, llavis i cella i dents
- Tendresa escolant-se, i que amara
- Tova encara, intensa als pigments.
- -
- Pensar-te emprèn la destra, i els activa,
- L'enigma i minerals de les salives.
- Los sentiments no hi reposen, deformes.
- Mai no has entès quina parla pensada
-
- Que lenta crema i les brases revifa
- Ardors de boca apresa es torna, acora
- Silenciosa— i que arribes fermes sines,
- Xopa, i els pèls molls, i que esperma estenen.
Vedat
-
- -
- Som al clos de l'aigua antiga,
- sodorment, i som dels ulls
- de l'aigua, verds, breus als orris
- dels baladres. A l'espluga
- llisor de ròcols, pels cingles
- del rovell, la fonda llum
- que els visita, de color
- de carn, intacta, emmudida
- passa. Des del dolç ser seu
- que se'ns endú, somovedors,
- l'aire als arbres, l'aigua forta
- als llocs dels cors, del vinagre
- de més vida que el sol raja -
-
- Rojos, ecos.