Albert Mestres (n. 1960)
A sac
-
- HERBARI
- Tinc mal de cap, tot el dia que fardes,
- ets el millor, i no diguem el paquet,
- fa salivera a les bledes que cardes:
- però no tens pebrots ni jugues net,
- fuges d'estudi amb mentides covardes,
- fent-te l'ofès o engegant un bolet,
- perquè ets tot tu una fava que baveja
- i a l'últim fa figa de pura enveja.
- Un tòtil amb titola pel carrer
- reüllant culs i sospesant melons
- vas escudat en l'aire de no re,
- les wambes Nike, les camises de tons
- i ulleres negres, perquè ets un voyeur,
- sos penses a sucar el rave en el fons,
- perquè ets tot tu una fava que baveja
- i a l'últim fa figa de pura enveja.
- Escaroles humides, flors obertes,
- madures pomes, patates calentes,
- la pera dins de carxofes sofertes,
- tenir les olives sempre contentes,
- són els teus somnis, les ànsies cobertes,
- ja voldria conèixer les valentes,
- perquè ets tot tu una fava que baveja
- i a l'últim fa figa de pura enveja.
- Dius que folles com Déu, dic Déu n'hi do,
- no em miris, noi, que no puc badallar,
- ai que em fas mal, tens pèls al nas, minyó,
- i et put l'alè, sort que en un dir "au, nen, va"
- ja escups la saba, a sobre em caus rodó
- i com un tronc et poses a roncar,
- perquè ets tot tu una fava que baveja
- i a l'últim fa figa de pura enveja.
- Em piques, noi, sense afaitar el Netol,
- tnes panxa de prenys, les cames com canyes,
- el pit replè de molsa i mans de col,
- i et canten les aixelles: ¿te n'estranyes?
- No em toquis la figa i posa el futbol:
- deixem el llit per a les musaranyes,
- perquè ets tot tu una fava que baveja
- i a l'últim fa figa de pura enveja.
- Au vés, pendó, que s'ha acabat el bròquil,
- toca el dos, nano, i no et deixis la nota
- per ta mare: "Vostè, senyora, moqui'l,
- vostè li cal, li torno la pilota,
- el nen s'ha equivocat de porta, toqui'l
- vostè, els seu nap amb potes." Siau, marmota,
- que no ets sinó una fava que baveja
- i a l'últim fa figa de pura enveja.