FRANCESC ALMELA I VIVES (1903-1967)
-
- EL FAROL
- Farol del carrer patètic,
- farol dels segle dinou,
- fill de la llàntia de bronze,
- nét del domèstic gresol:
- els avanços t'oblidaren
- any per any i poc a poc.
- Solament un funcionari
- -pobre Longinos a sou-
- et visita a l'horabaixa
- amb la llança que et remou.
- I ta llum és una nafra
- de pus que vol i no pot
- escampar-se per l'atmòsfera,
- per les clotades de llot,
- per les parets sense portes,
- sense reixes, sense sol.
- La teua llum, devegades,
- se tiny amb matisos grocs
- d'envegeta per la lluna
- que és clau del cèlic trespol.
- La teua llum, altres voltes,
- s'empara d'un caire roig
- en vore l'home i la fembra
- que es lliuren a eròtic joc.
- Però sovint es destrien
- hores i nits al teu volt
- que no passa cap persona
- i que l'estelada dorm.
- Xiula, xiula la ventada;
- rellampega, trona i plou.
