JOAN LLACUNA              LA DIFÍCIL RELACIÓ AMB LA SEVA CIUTAT                       

La relació del poeta amb la seva ciutat ha tingut llums i ombres. D'una manera general, es pot afirmar que, si bé Igualada ha estat el referent poètic mitificat per Llacuna, per altra banda, la ciutat va comprendre malament els versos de Llacuna, i no va saber reconèixer l'esforç i la vàlua del poeta, cosa que va angoixar-lo. Els seus amics així ho declaren:

Joan Mercader (1974), amb motiu de la mort del poeta escriu: "Però la Igualada real no comprengué mai el seu genuí poeta, lliurada com es mostrava a altres quefers més materials i quotidians, fora d’alguns elements més sensibilitzats que valoraren degudament i apreciaren el missatge de la seva obra lírica."  (Igualada, 14 d’agost  1974)

Joan Mercader (1984): "Tornant a en Llacuna, he de dir que ell era un càndid, un àngel, però tan enamorat de la seva poesia que alguna vegada no s’adonava que feia pifiades i que a segons qui el molestava. A més la seva poesia no era compresa. A part d’alguns amics que sí que l’enteníem i li donàvem suport." (Rossell, 1984)

Antoni Dalmau Jover (1974) insinua també la poca atenció que la ciutat ha donat al poeta: "Neptú, Príncep de la Placeta perfumada amb blaus de primavera, roman dempeus. Espera la corona de llorer per al poeta?" (Vida, 19 d’agost 1974)

Les relacions, però, esdevenen molt més difícils a partir de 1939. Llacuna perd la guerra i a la ciutat la correlació de forces ha canviat. Tot i tenir Aurora de l’Aragall acabat, a la ciutat no hi troba cap ressò (només una resposta sincera de Romeu (1942) que, d’altra banda, ja feia temps que havia abandonat Igualada). Les respostes més positives a la lectura del llibre (inèdit) les trobarà en poetes forans: Espriu, Manent, Palau i Fabre, potser Rosselló-Pòrcel... 

A nivell laboral també havia sofert algun contratemps important. El paper de Delegat de l’oficina local de la Caixa, que per antiguitat i experiència li havia de correspondre, és ocupat per una altra persona, més inexperta que Llacuna, encara que més ben vist per les noves autoritats.

La vida associativa, artística, cultural de la ciutat, en la qual havia participat activament el poeta, va quedar liquidada i l’estat de salut i la baixa moral li van impedir de contribuir activament en el seu redreçament. L’exemple més significatiu és l’acte de presentació pública d’Aurora de l’Aragall a Igualada organitzat pel CECI: Diu Joan Mercader: "He de dir que hi va haver gent que va voler boicotejar un acte que havíem preparat. Parlo del febrer del 48. Un acte que consistia en una lectura poètica de l’obra llacuniana que havia de ser presentada per Espriu. En veure aquest ambient tan reaci ens reunírem els companys del CECI i parlàrem amb el Sr. Arderiu, Delegat de la Caixa, qui ho consultà al director general de la Caixa de Pensions. I des de Barcelona el van suspendre. L’endemà visitàrem la Caixa, ell va anar a veure el subdirector i tornà de l’entrevista un xic abatut i deprimit. El seu cap el va reprendre una mica pels seus versos que qualificà d’estrambòtics i neuròtics." (Rossell,1984)

Després de la seva anada a Rubí, Llacuna va mantenir un contacte escàs amb la seva ciutat natal. Les visites eren esporàdiques i cada vegada més espaiades. La decepció es va manifestar clarament quan Llacuna intentava vendre entre els empresaris igualadins la seva edició bibliòfil d'Aurora de l'Aragall de 1947 amb poc èxit i moltes mostres de menyspreu cap a l'obra.

Un cert reconeixement vindrà l’any 1963 quan Antoni Pous l’incorpora com a poeta cabdal en la seva Antologia de la Poesia Igualadina, editada pel CECI.

A la mort del poeta la ciutat va encetar un procés de reflexió sobre la manera de reconèixer públicament la persona i l’obra de Llacuna. Articles a la premsa reclamaven un bust o una placa commemorativa a la Plaça del Rei, tal com el poeta havia desitjat en vida. Les autoritats municipals no van considerar oportuna aquesta actuació “per raons urbanístiques”. Finalment, l’any 1984 l’Ajuntament va instal·lar una monument a Llacuna en un indret de la ciutat ben poc significatiu (cruïlla Avda. Balmes/Gaudí).

Finalment, l’Ajuntament dóna el nom de Joan Llacuna al premi de poesia que convoca anualment.

Veure:
Recepció de l'obra

 

Detall del monument que la ciutat d'Igualada i la Caixa de Pensions van dedicar a Joan Llacuna amb motiu del desè aniversari de la seva mort.
(Foto: Jaume Farrés)

Veure: Acte poètic frustrat a Igualada