Crystal Clear action run approved.svg
S'ha completat la 1a volta dels Premis Viquilletra (vegeu-ne les bases) on votaven els estudiants.
La segona volta, en la que el professorat triarà entre la selecció feta, començarà el proper dijous 24 de Maig

Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Treballada el curs:
Personatges
Tirant, Carmesina, Viuda Reposada, Estefania de Macedònia, Diafebus, Plaerdemavida, Hipòlit, Tomàs de Muntalbà, Kirieleison de Muntalbà, Felip de França

Tirant lo blanc és una obra de l'autor Joanot Martorell publicada l'any 1490.

Activitats realitzades sobre aquesta obra

S'han fet 37 activitats sobre aquesta obra.


+ sobre Tirant lo blanc a la xarxa
Applications-internet Gion.svg
Tirant lo blanc a lletrA...
Lletra.jpg


Tirant lo blanc a Viquipèdia...
Wikipedia-logo.svg


Per a altres significats vegeu «Tirant lo Blanc (desambiguació)».
Començament del darrer capítol del “Tirant lo Blanc”. [Ací feneix lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo blanch...]

Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià.

Versió Plucker del Tirant lo Blanc

Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües. És esmentada en el Quixot com una de les obres salvades de la crema de llibres.

Taula de continguts

[modifica] Modernitat de l'obra

Tirant lo Blanc és la primera novel·la dins de la literatura universal on apareix un heroi de ficció de "carn i ossos". És a dir, personatges quotidians, amb sentiments i defectes. L'obra és el resultat de la suma de moltes novel·les amb més o menys entitat pròpia cadascuna, vertebrades per la presència del protagonista, per una llengua comuna i per una visió totalitzadora del món. Es pot parlar, doncs, d'un cert fragmentarisme estructural que no afecta el sentit unitari de la novel·la. I, de la mateixa manera, podem parlar del trencament que el Tirant representa respecte de la narrativa anterior. En efecte, suposa l'abandó gairebé definitiu dels ideals medievals (religió, cavalleria) i l'apropiació ràpida dels ideals burgesos (plaer, raó, humor), per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc un llibre de cavalleries convencional.

Més importants que les escenes de batalles i de festes cortesanes, són les escenes de la vida diària, en les quals els protagonistes es mostren tal com són realment, despullats de tot artifici, amb tota la senzillesa i espontaneïtat de què els homes són capaços. Aquestes escenes recolzen en el sensualisme de què està impregnada l'obra, amb incursions freqüents en l'erotisme, i en l'alternança narració-diàleg. La sensualitat i l'erotisme responen a una filosofia vitalista totalment allunyada de la immoralitat i a la condició d'adolescents i joves dels personatges principals. La narració en tercera persona i diàleg respon a la voluntat per part de l'autor de crear una atmosfera de versemblança mitjançant la rapidesa, l'expressivitat i la naturalitat.

En el Tirant la cavalleria ha entrat en crisi. To solemne i oratori, llargs parlaments retòrics, lamentacions, intercanvis de preguntes i respostes, etc. Contràriament, l'ideari burgès hi és expressat en un to col·loquial, dinàmic i mordaç (ironia, comparacions...) que dóna als lectors la pauta de comportament (la psicologia) dels personatges.

El final és també modern, ben lluny de la felicitat artificiosa dels contes de fades o de les proeses divines dels herois èpics: Tirant mort d'una malaltia, fita gens honorable. El seu màxim rival, Hipòlit, és l'únic que sobreviu i prospera, amb un missatge final pessimista que contrasta amb el to satíric i festiu de tota l'obra i que recorda que tots els personatges són humans i per tant mortals, i que la vida real no sempre és justa.

[modifica] L'Any del Tirant

Es coneix com “L'Any del Tirant” al conjunt d'esdeveniments organitzats al voltant de la celebració del cinquè centenari de la primera edició del Tirant lo Blanc l'any 1990. Rebé el suport de les administracions autonòmiques dels Països Catalans com també de la quasi totalitat de les institucions culturals. Totes les activitats anaven dirigides a la major difusió de l'obra i destacaren el Symposion Tirant lo Blanc, les exposicions de La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes. També hi hagué un interès especial en divulgar-la en l'àmbit escolar a través d'edicions adaptades per als escolars i en format còmic. Els principals coordinadors del cinquè centenari van ser Josep Piera, Isidor Cònsul, Eliseu Climent i Jesús Huguet.[1]

[modifica] Obres diverses que s'inspiren de “Tirant lo Blanc”

[modifica] Referències

  1. ↑ «Tirant lo Blanc». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[modifica] Enllaços externs

Vegeu més continguts multimèdia relatius a

Tirant lo Blanc

en aquests projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons
Viquitexts
 Viquitexts


Seguir llegint a Viquipèdia...


L'autor/a a Viquipèdia: Joanot Martorell

Obtingut de «http://lletra.uoc.edu/viquilletra/index.php?title=Tirant_lo_blanc_de_l%27autor_Joanot_Martorell&oldid=8679»
Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Ajuda
Eines