Crystal Clear action run approved.svg
S'ha completat la 1a volta dels Premis Viquilletra (vegeu-ne les bases) on votaven els estudiants.
La segona volta, en la que el professorat triarà entre la selecció feta, començarà el proper dijous 24 de Maig

La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Treballada el curs:
Situada a
Plaça del diamant, Gràcia, Barcelona , Catalunya, , Espanya (Europa)

Durant , segle/s XX (Guerra Civil, Postguerra, Edat contemporània)

Personatges
Colometa, Quimet, Antoni, Rita, Toni, Vicenç, Julieta

La plaça del diamant és una novel·la de l'autora Mercè Rodoreda publicada l'any 1962.

Activitats realitzades sobre aquesta obra

S'han fet 46 activitats sobre aquesta obra.






+ sobre La plaça del diamant a la xarxa
Applications-internet Gion.svg
La plaça del diamant a lletrA...
Lletra.jpg


L'autor/a a lletrA: Mercè Rodoreda

La plaça del diamant a Viquipèdia...
Wikipedia-logo.svg


Aquest article tracta sobre la noveŀla. Vegeu altres significats a «La plaça del Diamant (desambiguació)».

La plaça del Diamant és una novel·la de l'escriptora Mercè Rodoreda. Primerament anomenada Colometa, ha estat considerada per la crítica com la seva obra principal. La novel·la s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana de postguerra. Publicada per primer cop l'any 1962, ha estat traduïda a més de vint idiomes.

Taula de continguts

[modifica] L'obra

Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la guerra civil, narra la història de la Natàlia, una jove com d'altres de la seva època, que accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposa. Arriba a acceptar que li canviïn el nom pel de Colometa.

Aquesta resignació acaba amb l'arribada de la guerra. La Natàlia es rebel·la per fi contra tot allò que considera injust. Al final de la novel·la deixarà de ser la Colometa per convertir-se en la senyora Natàlia. Un canvi de nom que significa també un canvi de personalitat. La novel·la és també una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels seus habitants.

Fent servir com a recurs expressiu l'escriptura parlada amb receptor mut, Mercè Rodoreda permet que els lectors coneguin els sentiments més profunds de la protagonista. L'autora se serveix d'un estil narratiu simple i planer, carregat de poesia, adequat a la innocència i ingenuïtat de la protagonista. Malgrat el dramatisme de l'obra, Mercè Rodoreda utilitza un cert grau d'humor, adient també al caràcter de la Natàlia.

[modifica] Argument

Advertiment: A partir d'aquí, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida i ingènua, va conèixer en una nit en el ball de la plaça del Diamant en Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta que li va proposar anar-hi. Colometa, que era com li deia en Quimet, va deixar el seu treball a la pastisseria i al seu promès, que s'anomenava Pere, per a casar-se amb en Quimet. Amb ell va tenir dos fills: un era l'Antoni i l'altre la Rita. En Quimet tenia una botiga on treballava de fuster, però no li va anar bé, i la Colometa es va posar a treballar en una casa.

Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va haver d'anar a lluitar al front, i per causa de la situació que es vivia aleshores, la Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seva família va haver de vendre totes les seves pertenences. Aviat la Colometa es va quedar sense diners i no tenia ni per menjar, per això, i després de patir molt rera la mort del seu Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per això, va anar a comprar salfumant a una drogueria, i va ser allí on va conèixer a l'Antoni. Ell li va oferir l'oportunitat de treballar per a ell, i ella acceptà.

Passà el temps i l'Antoni li va demanar que es casés amb ella, segons ell per tenir alguna companyia perquè ell era un home que en la guerra havia estat ferit i no podia tenir relacions sexuals. Ella, com que veia que no tenia res, acceptà i es va convertir en la seva dona. L'Antoni era un home molt més comprensiu que en Quimet i un bon pare pels seus fills.

Al final, en Toni (el fill de la Natàlia) s'havia convertit en soldat, però va poder anar a la cerimonia de casament de la seva germana Rita amb el cap del bar del barri, que li deien Vicenç. Amb aquesta cerimonia acaba l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensatius a casa seva després de la festa...

Advertiment: La informació detallada sobre l'argument acaba aquí. Més informació.


[modifica] Natàlia / Colometa

La novel·la se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona que en representa moltes d'altres a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. Igual que les altres dones, la Colometa veurà marxar i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els fills.

Enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, la Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat donant tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d'una època que deixava la dona en un segon pla. Al llarg del text el lector va descobrint la resignació d'aquesta dona davant la realitat que li ha tocat viure. La història és plena de Colometes i Mercè Rodoreda els fa aquí el seu especial homenatge.

[modifica] Adaptacions

[modifica] Obra teatral

A principis de l'any 2007, el Teatre Nacional de Catalunya va encarregar l'obra de Mercè Rodoreda adaptant-la al teatre en Josep M. Benet i Jornet. Aquesta obra va estar dirigida per Toni Casares i fou mostrada davant del públic a la Sala Gran del 4 de novembre de 2007 al 20 de gener de 2008. El repartiment és de Sílvia Bel (Natàlia i/o Colometa), Marc Martínez (Quimet), Carles Martínez (Antoni, l'adroguer), Anna Sahun (Julieta), David Bagés (Cintet) i l'Ernest Villegas (Pere/Mateu/Vicenç) i fins a 30 actors que interpreten 66 personatges. També cal destacar els grans decorats movibles (que han calgut dos mesos per realitzar-los), 150 vestits, molts canvis en escenes i música en directe en alguns punts de l'obra.[1][2]

Desde el mes de febrer de 2008, l'obra ha anat de gira pels teatres de Catalunya. La gira finalitza a Madrid, on també es va representar en català. A continuació es mostra un llista dels llocs que ha visitat l'obra:

  • 2 i 3 de febrer: Girona, Teatre Municipal
  • 7 i 8 de febrer: Tarragona, Teatre Metropol
  • 10 i 12 de febrer: Viladecans, Àtrium
  • 15 de febrer: Tàrrega, Teatre de l'Ateneu
  • 17 de febrer: Igualada, Teatre de l'Ateneu
  • 20, 21 i 22 de febrer: Reus, Teatre Fortuny
  • 24 i 25 de febrer: Balaguer, Teatre Municipal
  • 29 de febrer: Roses, Teatre de Roses
  • 8 i 9 de març: Sabadell, Teatre Principal
  • 13, 14 i 15 de març: Ciutat de Palma, Teatre Principal
  • 23 de març: Solsona, Teatre Comarcal
  • 30 i 31 de març: Sant Cugat del Vallès, Teatre-Auditori
  • 3 i 4 d'abril: Granollers, Teatre Auditori
  • 6 d'abril: Tordera, Teatre Clavé
  • 11 d'abril: Barberà del Vallès, Teatre Municipal Cooperativa
  • 18, 19 i 20 d'abril: Manresa, Teatre Kursaal
  • 25 d'abril: Valls, Centre Cultural Municipal
  • 27 d'abril: Figueres, Teatre el Jardí
  • 30 d'abril; 1, 2, 3 i 4 de maig: Madrid, Teatro Valle-Inclán

[3]

[modifica] Película

Article principal: La plaça del Diamant (pel·lícula)

[modifica] Traduccions

Ha estat traduïda a diversos idiomes, entre els quals:

A l'alemany:

  • Auf der Plaça del Diamant. Traducció de Hans Weiss. Suhrkamp Verlag, Frankfurt am Main, 1979.

A l'anglès:

  • The Time Of The Doves. Traducció de David Rosenthal. Nova York: Taplinger Publishing Company, 1980.
  • The Pigeon Girl. Traducció de Eda O'Shiel. Londres: André Deutsch, 1967.

Al castellà:

  • La Plaza del Diamante. Traducció d'Enrique Sordo. Barcelona: Edhasa, 1965.
  • La Plaza del Diamante. Edició il·lustrada. Traducció de Secundí Suñé i Joaquim Dols. Barcelona: HMB, 1982.

Al basc:

  • Diamantearen Plaza. Traducció de Maite González Esnal. Donosti: Elkar, 1994.

Al gallec:

  • A Praza do Diamante. Traducció de Pilar Vilaboi Freire. Santiago de Compostela: Edicións Positivas, 1995.

Al francès:

  • La Place du Diamant. Traducció de Bernard Lesfargues, amb la col·laboració de Pierre Verdaguer. París: Gallimard, 1971.

A l'islandès:

  • Demantstorgið. Traducció de Guðbergur Bergsson. Reykjavík: Forlagið, 1987.

A l'italià:

  • La piazza del Diamante. Traducció de Guiseppe Cintioli. Milà: Arnoldo Mondadori, 1970.
  • La piazza del Diamante. Traducció d'Anna Maria Saludes i Amat. Torino: Bollati Boringhieri, 1990.

Al neerlandès

  • Colometa. Traducció d'Adri Boon des del castellà. Àmsterdam: J.M. Meulenhoff, 2007.

Al portuguès:

  • A Praça do Diamante. Traducció de Mercedes Balsemão. Lisboa: Dom Quixote, 1988.
  • A Praça do Diamante. Traducció de Luis Reyes Gil. São Paulo: Planeta, 2003.

Al rus:

  • Площадь Диамант. Traducció d'El·la Vladímirovna Braguínskaia. Moscou: Khudójestvennaia literatura, 1982.

A l'occità, aranès:

  • Era plaça deth diamant. Traducció de Manuela Ané. Lleida: Pagès Editors, 2009.

Al sard:

  • Sa pratza de su diamante. Traducció de Giagu Ledda. Nuoro: Papiros, 2008.

[modifica] Referències

  1. ↑ Suplement "Plaers d'Avui" del diari Avui núm. 85 del 28 d'octubre del 2007
  2. ↑ Fulletó informatiu entregat a les instal·lacions del TNC entrant a la Sala Gran en l'inici de l'obra de Mercè Rodoreda.
  3. ↑ Quadern núm. 28. Gener-Març, Temporada 2007|2008 (publicació periòdica del TNC)

[modifica] Enllaços externs

Vegeu aquesta plantilla
Mercè Rodoreda
Obres de Mercè Rodoreda
Novel·les
Sóc una dona honrada? (1932) • Del que hom no pot fugir (1934) • Un dia en la vida d'un home (1934) • Crim (1936) • Aloma (1938) • La plaça del Diamant (1962) • El carrer de les Camèlies (1966) • Jardí vora el mar (1967) • Mirall trencat (1974) • Quanta, quanta guerra... (1980) • La mort i la primavera (1986) • Isabel i Maria (1991)
 Rodoreda.jpg
Contes
Teatre
Altres


Seguir llegint a Viquipèdia...


L'autor/a a Viquipèdia: Mercè Rodoreda i Gurguí

Obtingut de «http://lletra.uoc.edu/viquilletra/index.php?title=La_pla%C3%A7a_del_diamant_de_l%27autora_Merc%C3%A8_Rodoreda&oldid=8115»
Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Ajuda
Eines