Viquilletra 2013-14. Presentació de la 2a activitat (fins el 21 de març)

Activitat 3 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels ICAA

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus resposta carta sobre a l'obra El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, realitzada per ICAA del centre Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell Bosch durant el curs 2011-12

Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup El locotron.


Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Hola, grup del Locotron, sóc en Tetxu. Jo no us coneix-ho físicament però crec que per el que m’ heu escrit coneix-ho la vostra gran personalitat que tant m’ ha captivat.

Jo penso que la meva història pot emocionar a persones de totes les edats si entenen el sentit del coratge, la fidelitat i l’ honor. Així doncs, penso que aquesta història és interessant per a gent de totes les edats, però només algunes verdaderament poden entendre’n el sentit. Així doncs, només puc dir gràcies, ja que vosaltres, unes de les poques persones, heu sabut entendre i identificar aquest sentit. Hem sento molt emocionat amb vosaltres, ja que us heu sentit atrets pel meu caràcter, però en la meva opinió el meu caràcter no és comparable amb el vostre ja que vosaltres heu sabut dir sincerament el que penseu de la història i també m’ heu mostrat molt entusiasme. Llavors, tot el que dieu a la carta és veritat: vaig néixer al País Basc, era fill d’ un militar etarra i la meva infantesa la vaig enfrontar junt amb la meva mare Izaskun a qui tinc que agraïr-li el meu èxit i felicitat, també és veritat que la meva adolescència va girar entorn l'Ainoha i el nou amic que vaig fer; malgrat el meu caràcter que a quasi ningú agradava. Potser si que és veritat que a la meva vida van haver-hi molts entrebancs però ara m’en dono conte que vaig aconseguir superar-los amb ajuda de l’ Ainoha, la meva mare i en Carlos. Un exemple clar de la meva sort va ser en Carlos, un noi que compartia les meves sensacions i un noi amb qui podia confiar, simplement el vaig conèixer al bar per l’admiració del meu grup preferit Led Zeppelin, definitivament conèixer en Carlos al bar i compartir la mateixa admiració no va ser casualitat, va ser el destí que va voler presentar-me a tal personatge. Al meu pare el volia conèixer, com qualsevol noi que mai ha vist al seu pare però sap que és viu, però no el volia conèixer per tenir bon rotllo amb ell, sinó que volia venjar-me del que ens va fer i sobretot volia venjar-me pel que va fer-li a la meva mare. Torno al tema d’ en Carlos, el vaig conèixer pel destí i compartí amb ell la mateixa admiració, però a part d’això ell em va saber donar bons consells, i el fet de voler venjar-me del meu pare durant tota la meva infància i adolescència va canviar gràcies al Carlos, així el vaig perdonar i vaig posar-hi tot el meu esforç per fer-ho ja que hem vaig posar al lloc del meu amic, en Carlos i omplint-me de coratge vaig aconseguir perdonar a qui més odiava. El final del llibre és molt interessant ja que els meus sentiments són molt variats. En aquell moment no sabia com hem sentia; jo crec que la millor descripció dels meus sentiments és la confussió ja que no entenia com podia haver perdonat algú que durant tant de temps vaig odiar molt, i que amb una simple relació pel gust de la música pogués canviar aquest sentiment d’ odi per compassió, des de el meu punt de vista, lo lògic és haver tingut aquesta mescla de sentiments, i es que en una ment d'un adolescent no pot haver-hi tants problemes amb solucions tan insòlites. Després d’ aquests grans problemes i grans mescles de sentiments m’en vaig adonar de que en Carlos no només compartia amb mi els gustos i la música, sinó que compartia el mateix sentiment solitari i improvisador , així doncs, al llarg del temps vaig començar a donar-me’n conte de que en Carlos era un bon amic i que a l’hora de la veritat devia de posar-me a la seva pell ja que ell va ajudar-me en moltes situacions, i jo tenia que demostrar que també podia ser un bon amic, és a dir, que per solucionar els meus problemes la solució final va ser la de demostrar el que podia fer, de mi una gran persona capaç de posar-se al lloc del altre. En la meva opinió el final també és impactant perquè els anys de silenci i tristesa al fons del meu cor s’ acaben en plors mai mostrats abans en públic, vaig poder mostrar la sensibilitat que tot humà té, vaig omplir-me d’alegria al plorar. Potser sona una mica estrany, però la solució dels meus problemes va acabar al mostrar el que sentia. M’ ha semblat fantàstic la gran sinceritat que m’ heu mostrat, i sí, és veritat, jo hem disfressava d’ un Tetxu fals i insensible quan en realitat en el meu interior es mostrava el contrari. El adéu d’ en Carlos és fascinant i impactant amb el sentit que l’amistat malgrat el temps queda i les ferides dels problemes es aconsegueixen quedar. La carta ha sigut fascinant, ningú abans m’ havia mostrat els seus sentiments envers el llibre i no només heu donat crítiques fascinants sinó que m’ heu donat consells constructius e idees innovadores, sou un grup genial espero rebre una altre carta aviat.

Amb molta admiració, Tetxu.





Hem realitzat la resposta de la carta a Tetxu de la carta realitzada realitzada per El Locotron del centre Lestonnac d’ Ensenyança de Lleida.


Eines de l'usuari
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Ajuda
Eines