Ets a:

QueerDavid. Diàlegs David Vilaseca.

Crea un nou tema

David Vilaseca (1964-2010) va ser un escriptor “estrany”. L’acció queerDavid promou uns diàlegs en línia dedicats a la seva memòria, i a la divulgació de la seva obra i pensament.

Queer vol dir “estrany” i vol dir, també, “marieta”.

David Vilaseca (1964-2010) va ser un escriptor “estrany”, autor de la magnífica novel•la-dietari L’aprenentatge de la soledat, premi Octubre de narrativa.

I, a més, el Dr. David Vilaseca va ser un acadèmic brillant, catedràtic de la Universitat de Londres, que va introduir els avançats Queer Studies en l’àmbit de la hispanística: amb estudis sobre les autobiografies de Dalí, Gil de Biedma, Goytisolo, Reinaldo Arenas, Terenci Moix, o sobre el cinema de l’Escola de Barcelona.

L’acció queerDavid promou uns diàlegs on line dedicats a la seva memòria, i a la divulgació de la seva obra i el seu pensament, impulsats per un grup d’amigues i amics de l’escriptor.

Dins de l'espai Col·loquis de l'offlletrA, els Diàlegs David Vilaseca tindran lloc en tres onades:

OCTUBRE
De Terenci Moix a David Vilaseca: una Barcelona queer?
Activació: del 14 al 31 d’octubre

NOVEMBRE
De Vilaseca a Vilaseca: L’aprenentatge de la soledat
Activació: del 2 al 22 de novembre

DESEMBRE
De David Vilaseca a Reinaldo Arenas: exili i desarrelaments
Activació: del 9 al 19 de desembre

Els Diàlegs començaran amb un Text de Debat que publicarem a l'inici de cada diàleg. Llegiu-lo, i feu la vostra intervenció obertament. En català, en espanyol o en anglès.

Tindrem alguns participants invitats, que ens ajudaran a arrencar les converses on line: Josep M. Benet i Jornet, Josep-Anton Fernández Montolí, Màrius Serra, Paul Julian Smith, o Enric Gallén.

I, a principi de febrer, per commemorar l’any de la mort del David, farem un encontre presencial a Barcelona.

Us hi esperem!

  • víctor obiols llandrich, 13.11.10 | 00:06h


    Deixeu-me dir que m'ha colpit la notícia sabuda aquest vespre del mes de novembre, com per atzar, navegant per la Xarxa. Pel que fos em va passar per alt en el seu moment i no tinc contacte amb els amics ni conegutsd'en David. La persona més propera és en Josep Anton Fernàndez, i fa anys que no en sé res.Curiosament vaig anar a Canyamars aquest estiu buscant el seu rastre preguntant al bar si sabia on era la casa dels Vilaseca, ignorant pobre de mi, que en David ja era mort...i potser la família ni tan sols conserva la casa d'estiueig...no ho sé. En David el vaig conèixer breument quan vam coincidir com a lectors de català a Anglaterra, en una trobada oficial on ell va estar més aviat distant, com és natural. De fet, si no recordo malament, a a quelles trobades de lectors o a l'Anglo-Catalan Soc. no hi va tornar a aparèixer. El 94 va guanyar la plaça de Southampton a la qual jo també optava. Val a dir que la guanyà justament: d'una gran intel·ligència, la seva competència acadèmica el va portar a tractar qüestions penetrants i avançades. Era brillant en la matèria que tractava. A Anglaterra el van saber apreciar en la seva justa mesura. Li havia perdut la pista completament. Per això em va cridar l'atenció la seva novel·la. La vaig llegir amb una barreja d'estupor, de complicitat i d'altres sentiments que ara no sabria definir amb precisió. La tinc tot subratllada, i tenia ganes de comentar-li moltes coses, tot i que, com dic, no érem amics, i potser aquesta circumstància no s'hauria produït mai. Quina putada que els bons se'n vagin abans d'hora. I quina misteriosa coincidència que jo el busqués el mes d'agost, a Canyamars...
    Víctor Obiols

  • Esteve Miralles Torner, 23.11.10 | 14:43h


    Benvolgut Víctor, no havia llegit el teu comentari fins avui. Gràcies per les teves paraules. El diàleg sobre L'aprenentatge... el vam tancar ahir dilluns, i pots llegir-ne les aportacions a l'espai de col·loquis.
    El dia 9 de desembre obrirem el tercer, i últim diàleg. En aquest cas hi parlarem de la mirada del David sobre el Reinaldo Arenas, però en general abordarem l'exili i el desarrelament. Hi seràs molt benvingut, i pots intervenir-hi en el sentit que vulguis.
    Ah, em temo que el "Canyamars" de la novel·la-dietari és fictici. I que el poblet a què es refereix el David és un altre, on la família conserva casa, efectivament.
    Cap al febrer, quan farà l'any de la mort del David, comptem fer una trobada d'amics i amigues a Barcelona. Si vols que te n'informi, no dubtis a fer-m'ho saber: esteve.mt@gmail.com
    Gràcies.