Ets a:

Premi Picasso en lletra

Crea un nou tema

El dilluns 10 de maig es van donar a conèixer les guanyadores del primer premi "Picasso en lletra"!

GUANYADORES DEL PREMI "PICASSO EN LLETRA"

 

MICRORELATS PREMIATS

 

CATALÀ

Categoria adults: Marta Ribaudi, d’Igualada. Quadre: L’abraçada

Tot mirant el quadre s’adona que ells mai no s’han abraçat al carrer. Mai d’aquella manera. I a partir d’aquell mai surten els altres “mais”, brollant un darrere l’altre, com llàgrimes calentes. S’allunya del quadre i en veu baixa diu “mai”. Tu i jo mai hem ballat una cançó sencera, mai hem compartit unes postres, mai hem anat a Lisboa, ni al cinema ni al Liceu. Mai t’he plegat el tovalló, mai m’has dit el que t’agrada d’una dona, mai m’has demanat que em descordés un altre botó. Mai m’he assegut a la teva falda, mai t’he cantat una cançó i mai m’has dit no beguis més, Llimona. Mai t’he amagat les sabates ni t’he posat crema solar. Mai m’has dit si eres feliç ni que em posés aquell vestit. Mai t’he mossegat l’espatlla i mai t’he encès un cigarret. Mai m’has dit estiga’t quieta, mai m’has deixat el mocador. Jo mai t’he dit no, ara no. Mai ens hem fet cap promesa, jo mai t’he vist plorar. Mai t’he dit què és el que més m’agrada de tu. Tu mai m’ho has demanat.

Categoria infantil: Aina Roureda Llauradó, de Badalona. Quadre: Terrats de Barcelona

Diàleg entre Picasso i els diferents terrats del quadre:

Terrat del davant:
-T’agraeixo que m’hagis pintat al davant de tot i el més gran; però no m’has dibuixat cap nen i jo en tinc molts jugant.
Picasso:
-Mira, no et queixis perquè hi ha terrats que de tan lluny que estan, quasi ni es veuen i tampoc els hi he dibuixat cap criatura.
Terrat blau:
-És veritat, jo també crec que m’has pintat molt petit.
Picasso:
-Tu més val que no diguis res perquè ets el que més se t’aprecia. Si t’he pintat de color blau, és perquè per molt petit que siguis, guarnit amb aquest color sempre ressaltaràs. No us queixeu. Els únics que poden fer-ho són els terrats que ni se’ls veu la forma.
Terrat que gairebé ni es veu:
- Així es parla Picasso, a mi, encara que destaco molt poc, com que sóc senzill de mena, em sento content i agraït amb tu que m’has inclòs en el teu quadre.

Alexia Sarabia Kelley, d’Horta de Sant Joan. Quadre: Terrats de Barcelona

Era un dia tranquil i assolellat quan Picasso es va aixecar del llit pensant en que o quin quadre farà avui i va pensar:
-Què faré? Ja ho sé, me’n vaig al carrer.-i va continuar:
-Però si ho puc fer demà!-.I va seguir pensant:-Però…és millor fer-ho ara que no demà perquè avui tinc molt de temps!-. I va anar al carrer a veure alguna cosa que li agradés. Va anar al carrer i va anar a la rambla de Barcelona i allí va veure una espècie molt normal: era lo colom i Picasso va dir:-És molt normal, no serveix per a res.-Va arribar a la Rambla i desseguida va seure i al cap d’un segon es va sentir:
-miau! -I Picasso es va espantar. Després es va tornar a sentir: -miau! -Picasso es va adonar que aquell so venia d’un dels terrats i d’un gat que estava a sobre del terrat que era com de pedra i Picasso va dir:
-Ah, era un gat! Aquest gat del terrat seria un bon quadre per la meua habitació , veritat? -I va començar a pintar el terrat i el gat avorrit. El gat estava feliç de sortir al quadre i li va demanar que li pintés el seu cos de colors perquè com que era de color avorrit volia tindre més colors o sigue que Picasso el va pintar, es van fer amics i ell va fer molts quadres de gats.

CASTELLÀ

Categoria adults: Anna Valdes Menor, de Villena. Quadre: L’abraçada

Ella bajaba del tren.
Él se abrochó la chaqueta que le venía corta.
Esperó a que cruzara los raíles, torpe, pisándose la falda larga.
No se miraron. Se abrazaron.
No se cruzaron una palabra.
Ella sintió que no había mejores rincones de su casa que los pliegues de su piel cuando él los habitaba.

Categoria infantil: Maria Benaiges Cros de Cambrils. Quadre: Retrat de la mare de l’artista

Él desde pequeño había querido ser pintor, pero eran una familia bastante pobre, y sin suficiente dinero para apuntarle en una academia de pintura. Sólo tenía unos pocos pinceles, y algunas pinturas. El chico era muy bueno pintando, pero sólo sabía pintar a la gente durmiendo, ni él ni nadie sabía por qué, pero cuando pintaba a personas dormidas, las pinceladas fluían rápidas y precisas sobre el cuadro. Una señora rica de las afueras del pueblo, oyó que había una niño que era un prodigio haciendo retratos de la gente. La señora fue a verlo, quería un cuadro bien grande, para poder presumir delante de sus amigas. Fue a su casa, y le pidió al niño que le hiciera un retrato, bien grande y que saliera bien guapa. El niño le dijo que con una condición, que tenía que dormirse para poder pintarla. A la mujer primero le pareció sospechoso, pero al final, aceptó. El niño fue a coger sus pinturas y pinceles, mientras ella se acomodaba e intentaba conciliar el sueño. Al cabo de una hora, la mujer se fue despertando, el cuadro ya estaba acabado, era precioso. La mujer orgullosa de ello, lo llevó a su casa, sus amigas cuando lo vieron se quedaron sorprendidas, ¿cómo un niño de tan poca edad podría haber hecho un cuadro así? El niño se hizo famoso por toda la zona, las señoras más prestigiosas le pedían que les pintara un cuadro. Le llamaban ‘ el artista de las bellas durmientes’

ANGLÈS

Categoria adults: Sebina Pulvirenti, de Barcelona. Quadre: Terrats de Barcelona

The apartment was small. There was a bedroom and a kitchen with a horrible black marble table.
The real estate agent looked at me with an analytical eye. The flat was old and had to be cold in winter and hot in summer. But he was smart. And like children that hold the best part of the meal till the end, he said:
- And now the best piece..
He began to climb a rickety wooden ladder. I followed him hesitant. And it was in that moment that I fell in love with that ramshackle house. The first thing I saw were seagulls. They glided over my head shouting like a docking ship. Then the heat of the sun bouncing off the white walls and terracotta terrace, blinding eyes and caressing the skin. An explosion of light, the rosy light of Mediterranean sunset embraced all the roofs of that Barcelona which from the very moment I landed it had seemed darker, duller. And then there was the sea, the whispering sea that was all one with the slow sloping green Montjuïc right until the MNAC.
- Isn’t it an incredible view? Further down there are the Cathedral’s spire and the Pi Tower. And those spikes that lay beyond belong to the Sagrada Família’s pinnacles. Can you see that angel on top of the dome? It’s the ancient Mercè church. What do you think?
I could not say anything. I had a lump in my throat. But I didn’t want to cry, not in front of that man. I only nodded. I rented the flat.

Categoria adults: desert.


Com a recordatori, aquí teniu la convocatòria 2010:

 

CONVOCATÒRIA

Quines històries creieu que hi pot haver darrere de les obres de Picasso? Per tal de començar a esbrinar-ho, el Museu Picasso i el projecte LletrA (UOC) us conviden a participar en el PREMI DE MICRORELATS "PICASSO EN LLETRA"

 

Objecte

Els microrelats són narracions breus que, en aquesta convocatòria, no podran ocupar més de 1.500 caràcters, espais inclosos. Temàticament s'han d'inspirar en algun d'aquests sis quadres del fons del Museu Picasso de Barcelona: 1) Retrat de la mare 2) Carrer Riera de Sant Joan 3) L'abraçada 4) Terrats de Barcelona 5) L'ofrena 6) Pintor treballant A partir de l'obra que trieu, heu de relatar una història de ficció o construir un diàleg inspirat en la peça seleccionada. Teniu tota la llibertat del món: us podeu centrar en el conjunt de l'escena representada, reconstruir la història d'un personatge o, fins i tot, referir-vos al context del pintor en l'acte de creació. Podeu estirar qualsevol fil narratiu que l'obra us suggereixi!

Modalitats

Modalitat A) Es lliuraran tres premis per a més grans de 13 anys, un en català, un en castellà i un en anglès. Modalitat B) Hi haurà dos premis per a nens i nenes fins a 13 anys: un en català i l'altre, en castellà.

Presentació dels microrelats

Els microrelats s'han d'enviar fins al 23 d'abril, inclòs, mitjançant el formulari que trobareu al final d'aquesta convocatòria. Cada autor hi podrà participar amb dos microrelats, com a màxim.

Jurat i criteris de valoració

El jurat l'integren Màrius Serra, Mercè Ibarz, Biel Mesquida, Pepe Serra, director del Museu Picasso, i Llorenç Valverde, vicerector de la Universitat Oberta de Catalunya. Per a valorar els microrelats es tindrà en compte la qualitat literària, l'adequació a la temàtica proposada i l'originalitat de l'enfocament, a més de la creativitat i la imaginació.

Premis

Els premiats de més de 13 anys, rebran un MP3, el carnet del Museu Picasso i un lot de llibres. Els premiats que tinguin 13 anys o menys rebran un joc didàctic i un lot de llibres.

Lliurament

Els premis es lliuraran el 10 de maig, en un acte que es farà a la seu del Museu Picasso de Barcelona i coorganitzat amb la Universitat Oberta de Catalunya. Hi participaran els membres del jurat i totes les persones que hagin presentat un microrelat i vulguin llegir-lo públicament. Els microrelats també es publicaran digitalment i, si el jurat ho recomana, en altres suports. L'organització es compromet a no revelar les dades personals dels participants, sense la seva autorització. Els drets de reproducció dels relats quedaran en poder dels autors. La participació en aquest premi comporta l'acceptació de les bases.