Ets a:

Manel Queralt

Crea un nou tema

Poeta i enginyer informàtic nascut a Barcelona el maig de 1959. Té publicats més d'una desena de llibres de poesia i la seva obra ha estat traduïda a l'anglès, basc, castellà, coreà, gallec i j

Poeta i Enginyer informàtic nascut a Barcelona el maig de 1959. Te publicats una desena de llibres de poesia en català i la seva obra ha estat traduïda a l'anglès, basc, castellà, coreà, gallec i japonès.

Manel Queralt
www.oriolclavera.com

Manel Queralt i Utrilla (Barcelona, 1959) és poeta i enginyer informàtic i té publicats els següents llibres de poesia en català: Xiscle (Columna, 1990 i Emboscall, 2005), Ena menys una (Columna, 1992), Druda (Premi Guerau de Liost 1995, publicat per Columna, 1996), Trit (Columna, 2000), Miserere (Emboscall, 2004), Vacu, l'ésser sofrent (Pagès editors, 2004), Nicis (Emboscall, 2005), Ecs, perpetuum mobile (dins del llibre A furt, Obra poètica - Emboscall, 2007), Atziacs (dins del llibre A furt, Obra poètica - Emboscall, 2007), A furt - Obra poètica 1990-2006 (Emboscall, 2007), Bra, llavis negres (Emboscall, 2008), Fora, en estat de sense sostre (Emboscall, 2011) i Excretòria (Emboscall, 2012).

En castellà han estat traduïts: Ene menos una (Emboscall, 2005), Druda, el vigilante de la obra (Emboscall, 2006), Chillido (Emboscall, 2004) i Bra, los labios negros (eBook, 2009).

 Així mateix, el seu llibre Vacu, l'ésser sofrent ha estat traduït (eBook, 2008-2009) a l'anglès, basc, castellà, coreà, gallec i japonès. Aquestes traduccions estan disponibles al web multilingüe de l'autor www.manelqueralt.net, així com tota la seva obra poètica. Actualment està treballant en dos nous llibres de poesia.


(2007) Article diari Avui de Miquel Lluís Muntané: A fons - Obra poètica

(2009) Ed. alternatives al diari Berria de San Sebastián: Bestelako edizio bideak

(2009) Ed. alternatives al Portal galego de lingua: Vias de edição alternativas

 

Bra, llavis negres (fragment)

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
(A les vorades del bosc i herbassars,
es frega cada matí el sexe amb fulles
-aprecia l’olor de tarongina-
esquitxades amb cristalls fonedissos,
rica herència, bé de les boirines.
Una idea creuà la seva ment
com un llamp i s’adonà que ella era ella.
De cop s’aturà i començà a observar
tota aquella nova i flamant presència.
Amb la cara cota observà la part
del davant d’un cos que creixia amunt,
espigat com el bambú que s’adapta
al vent, nerviüt i alhora flexible.
Mogué els dits dels peus i un calfred pujà
la matèria frisant per alçar
els braços i encarar les mans al cel.
Qui era l’embolcall que la definia?
Un estremiment eriçà el seu pèl
moixí i en un rampell d’entusiasme
corregué vers l’àlber d’escorça blanca
caigut dins el llac. Asseguda al tronc,
gronxà les cames amb els peus tocant
i esquitxant l’aigua glaçada, gaudia
del moment, l’instant anomenat: ara.
Mirava el líquid lluent i advertia
com el vaivé dels moviments obeïa
els seus desitjos... i es meravellava!
Encara que sovint es difumina
el reflex, de nou retorna la imatge.
S’abraçà les espatlles, tota ella,
per afirmar-se en una sola cosa.
Quan una s’adona del seu instant
-l’aparença immediata de l’ésser-
ja comença a estar sola i sola afronta
la materialitat dins del cràter
assumint-ne de cop tots els seus riscos.
Sorgeix llavors l’impuls d’abandonar-se,
perquè aquest exterior l’agomboli
amb l’afany de calmar la solitud.
Es mira i, profundament estranya,
recomença novament l’aventura,
intent discret de tornar més vital
el misteri d’aquesta màgia seva,
segura que l’etern té un lloc dins seu.)
¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨