Ets a:

  • Inici
  • Temes
  • Llorenç Vidal, poeta, educador i pacifista

Llorenç Vidal, poeta, educador i pacifista

Crea un nou tema

Llorenç Vidal Vidal, poeta, educador i pacifista mallorquí, fundador del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) i proclamat Trobador de la Pau per la cantatriu occitana Chanterelle.

Llorenç Vidal, poeta i pacifista

Llorenç Vidal, poeta, educador i pacifista

 
 
 

Llorenç Vidal Vidal, poeta, educador i pacifista, va fundar l'any 1964 el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), iniciativa pionera i promotora de l'educació no-violenta i pacificadora difosa internacionalment i en la qual s'han inspirat i  hi tenen impícitament o explícitament el seu punt de partida la majoria dels actuals projectes, programes i activitats d'educació i cultura per a la no-violència i la pau. Per la seva labor poètica i pacifista va ser proclamat Trobador de la Pau per la cantatriu occitana Chanterelle, esposa de Lanza del Vasto.

Nacut a Santanyí (Mallorca) l’any 1936, Mestre d'Escola per la Normal de Palma, Llicenciat i Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, Inspector d'Educació a Cádiz, Ceuta i Balears,  resident a Andalusia, per la seva labor literària, pedagògica i pacifista ha estat distingit, entre altres, amb el Premi Andreu Xandri als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili (Mèxic), el Premi de la revista literària, pacifista i universalista francesa "Élan", el Premi Ciutat de Vera d'Educació i Convivència, el nomenament de Membre d'Honor de l'Associació d'Escriptors de Ceuta, el nomenament de Membre col.laborador de l'Institut d'Estudis Baleàrics (nomenament del qual no va arribar a possessionar-se), el Diploma de Mèrit Cultural de la Unió Brasilera d'Escriptors, la Menció d'Honor del Premi UNESCO d'Ensenyament dels Drets Humans, el Memorial Joan XIII de la Pau i la Creu de Cavaller de l'Orde d'Alfons X el Savi. A la celebració del XL DENIP, el 2003, el Grup de Drets Humans de Mallorca li oferí la seva Bandera de la Pau. El 2004, amb motiu dels quaranta anys del seu treball en la promoció de l'Educació en i per la No-violència i la Pau, els alumnes d'Arcos de la Frontera (Cádiz) li tributaren un calorós homenatge i el Govern Balear li atorgà el Premi Ramon Llull, com a "mestre, escriptor i pacifista" i "en reconeixement de l'esforç de fomentar l'ideari de no-violència i pau entre els escolars, a través de la seva actuació com a docent; per haver creat canals d'expressió i divulgació d'aquest ideari, mitjançant.diverses iniciatives editorials i la seva intervenció en el món de les publicacions periòdiques". L'any 2005 el Círcol de Belles Arts de Palma de Mallorca li va concedir el Premi Especial al millor poema en català del III Premi Internacional de Poesia Amorosa i l'Ajuntament de Santanyí, el seu poble natal, li otorgà la Medalla d'Or de la Vila i acordà iniciar els tràmits per a proposar-lo per al Premi Nobel de la Pau. L'any 2006 l'esmentat Círcol de Belles Arts de Mallorca li concedí la seva Medalla d'Or per "la seva reconeguda i dilatada trajectòria artística". L'Associació Cultural "Es Majoral" i la revista "Dies i Coses" de Calonge (Mallorca) li otorgaren l' Estrella Mostrejada 2010, "per la seva contribució a l'educació en els valors de la no-violència i la tolerància".

Cronològicament enquadrat a la segona promoció de poetes insulars de postguerra, que comprèn els autors posteriors a l’antologia de M. Sanchis Guarner i que començaren a publicar a partir de 1954, és autor dels poemaris: El cant de la balalaika (1958), 5 meditacions existencials (1959),  Insania Terrae (1962), Talaiot del vent (1965 i 1972, augmentada), Estels filants (1991), Florilegi de poemes a Santanyí (Pregó de les Festes de Sant Jaume) (1994) i Petits poemes (1999). En prosa poètica és autor del Petit llibre d=un solitari (1968, 1974 i altres), considerat la més important obra mística, universalista i pacifista de la literatura mallorquina i balear contemporània. De caràcter independent i divergent amb els poetes de la seva generació,  Jaume Vidal Alcover, als seus Estudis de literatura catalana contemporània l’adscriu, junt a Bernat Vidal i Tomàs i a Blai Bonet, a “l’Escola de Santanyí” i Eulogio Díaz del Corral, al seu article En Llorenç Vidal i Vidal, poeta, educador i pacifista santanyiner, destaca “la seva frescor idiomàtica, sempre amb una lleugera tendència cap a la llengua viva i a les formes populars i dialectals dignes, i la seva fidelitat infrangible per la Llengua de Mallorca, a pesar de viure fora de l’Illa des de 1963”.

Creador dels quaderns literaris Ponent (1956-1983), és també autor de llibres i treballs educatius i pacifistes: Petita Ortografia Mallorquina (1958, publicada en la segona edició sota en nom de Petita Ortografia Balear, 1959), En torno al problema de las lenguas regionales españolas (1964), Orientaciones sobre la celebración del Día Escolar de la No-violencia y la Paz (1965), Fundamentación de una Pedagogía de la No-violencia y la Paz (1971), Ideario no-violento (1981, amb la col.laboració d'Eulogio Díaz del Corral), El joven buscador de la paz (1982, la versió original El jove cercador de la pau ha restat inèdita), No-violencia y Escuela. El 'Día Escolar de la No-violencia y la Paz' como experiencia práctica de Educación Pacificadora (1985), etc. i ha publicat opuscles diversos, traduccions i articles, participat en congressos i pronunciat conferències a distintes parts del món.

Poesies seves han estat incloses a les seleccions i antologies Poesia 1958, Poesia 1959 i El vol de l'alosa (Mallorca), Un segle de poesia catalana i Les mil millors poesies de la llengua catalana (Barcelona), Antologia da poesia catalã contemporânea (São Paulo), Antologia da novissima poesia catalã (Lisboa), Arribar a la Bahía. Encuentro de poetas en el 2000 (Algeciras, 2000), Antología de poesía amorosa mallorquina (1950-2000) (Mallorca), antologia La mujer en la poesía hispanomarroquí (Tetuan), antología de Poetas Mallorquines para la Paz (Mallorca), etc., i figuren a numeroses corones poètiques, llibres d'homenatge i revistes literàries. Poemes i textos seus han estat traduits al castellà, portuguès, francès, anglès, italià, basc,

El filòleg Francesc de Borja Moll l'inclou, com un dels millors representants de la seva generació poètica, a l'apartat La nostra literatura de la Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears (1968) i a la Introducción literaria en el volum Baleares (1974); l'estudien intensament i extensament, com a escriptor, educador i pacifista, Josep Mascaró Pasarius a la seva Historia de Mallorca (secció Hombres de nuestro tiempo, 1970) i Eulogio Díaz del Corral a la seva Historia del pensamiento pacifista y no-violento contemporáneo (1987), la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports del Govern Balear li dedica un capítol al volum Mestres i Artistes. Homenatge (1990), etc. i figura ressenyat i estudiat, entre altres llocs, a la Gran Enciclopèdia Catalana, a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, a la Historia de Cádiz. Cádiz siglo XX del professor de la Universitat gaditana José Luis Millán Chivite (1993) i per Ricardo Marín Ibáñez, catedràtic de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, el el capítol La paz en la pedagogía del siglo XX del llibre Educación para la Paz (Madrid, 2000).

L'any 1960 l'escriptor Fèlix Cucurull el va presentar amb aquestes paraules: "Jo, que ja vaig deixant d'ésser jove, em sent rejovenir en presència d'aquest magnífic escriptor mallorquí, que als vint anys es donava a conèixer amb tot l'ímpetu de la seva rebel.lia i que avui, als vint-i-quatre, s'aixeca, amb la seva personalíssima veu, com el més destacat poeta de la nova generació".

Josep Maria Llompart, a la seva Història de la literatura moderna a les Illes Balears (1964), després de ressenyar la seva evolució literària i referint-se especialment al llibre Insania Terrae, escriu: "hi ha en aquest darrer llibre d'En Vidal un grapat de poemes amb el sabor inconfusible de les coses autèntiques, que tenen el valor d'assoliments definitius".

El catedràtic de la Universitat de Barcelona Antoni Comas, a la seva antologia Un segle de poesia catalana (1969), afirma: "Amb un accent retòric, En Llorenç Vidal parla de coses molt concretes: de la terra, el treball i -sobretot- de l'esperança en un futur millor".

Referent al Petit llibre d=un solitari, el poeta Miquel Gayà escrigué a la revista Lluc (Mallorca):

"Una paràbola és, en efecte, on el poeta posa en joc tots els seus recursos d'estil i d'imaginació per brodar amb belles escenes i ungir amb noms suggerents de poesia, el seu personal missatge de l'hora present. Un missatge de pau i de no-violència en un món que prou en té set, però no l'arriba a trobar ni en sap gaire el camí.

"Ressonàncies estilístiques de Ramon Llull, ecos profunds de Gandhi i de Tagore, una llum de sol ponent que vessa de l'Evangeli són, possiblement, les millors notes d'aquests fulls on l'autor evidencia una lenta madurada que va d'aquelles primerenques '5 meditacions existencials' -abrandades de passió en la carn- a aquestes altres meditacions també abrandades de passió -aquesta vegada en l'esperit: en l'esperit del bé, de la pau, de l'amor i de la tolerància entre tots els homes".

El periodista i poeta gadità Juan José Téllez Rubio a Versos de Tres Orillas, pròleg introductori a l'obra Arribar a la Bahía. Encuentro de poetas en el 2000 (Algeciras, 2001), en relació amb la seva interculturalitat medierrània-occidental, ha escrit: "Siendo este un libro mestizo, sus participantes también lo son. Es el caso de Lorenzo  -o Llorenç-  Vidal, a caballo entre dos idiomas y una marea de fondo que le lleva desde Mallorca hasta Cádiz o Algeciras".

Introductor del haiku mètric a Mallorca i a les Illes Balears, respecte als seus haikais o haikus, va escriure N=Eulogio Díaz del Corral a la Introducció bio-bibliogràfica sobre En Llorenç Vidal (publicada com a presentació del llibre Estels filants): "En aquest conjunt d'estels filants i atenent a la seva temàtica, hi trobam quatre grups fonamentals de haikais: els amorosos -descripció impressionista del ser amat i goig de la seva presència-, paisatgístics -a voltes plens de nostàlgia i tristor i a voltes de silenci contemplatiu davant la natura i els seus fenòmens-, místics -en els quals, endemés d'experiències personals, glosa la unitat del missatge religiós i la presència de la divinitat en l'interior del ser humà- i, finalment, un grup diversificat on hi trobam les composicions d'evocació històrica i mallorquinista, el record dels sers estimats, homenatges, dedicatòries, etc."... I, definint la seva personalitat afegeix: "D'En Llorenç Vidal -designat Trobador de la Pau per la cantatriu occitana Chanterelle, esposa de Lanza del Vasto- podem dir que és un ciutadà del món que escriu poemes mallorquins, reclinat a les columnes d'Hèrcules, a la vorera de la Mar Atlàntica".

A la ja citada Historia de Mallorca (1970), Josep Mascaró Pasarius ens diu: "Su obra fundamental es la fundación y coordinación del Día Escolar de la No-violencia y la Paz (DENIP), en 1964, jornada seglar educativa de pacificación que (bajo el lema 'El Amor es mejor que el egoísmo, la No-violencia es mejor que la violencia y la Paz es mejor que la guerra') se celebra el 30 de enero de cada año, en el aniversario del martirio del Mahatma Gandhi, con el propósito de sembrar entre los educandos y en la sociedad, a través de la escuela, semillas de amor fraterno universal, no-violencia y paz, y ser -a la vez- un núcleo dinámico de promoción de una educación pacificadora de carácter permanente. Su pensamiento en este campo está reflejado parcialmente en sus obras 'Fundamentación de una Pedagogía de la No-violencia y la Paz' y  'Petit llibre d'un solitari' (cuatro ediciones), en las que se desarrolla su filosofía universalista, pacifista y no-violenta, basada en un amplio concepto teosófico de Religión Universal. En este campo ha publicado también numerosos artículos en revistas de distintos países, que, completos o en extracto, han sido traducidos y publicados en inglés, castellano, francés, italiano, alemán e interlingua".

(Del web DENIP. No-violència & Pau)

 Sis poemes d’En Llorenç Vidal:

 

DÉU TE DONI PAU, AMIC...

 

Déu te dóni, pau, amic,

en solcar els camins. Si cantes

sia el teu cant cant de pau,

pau el to de tes paraules.

On arribis, amb amor,

digues: 'Pau a aquesta casa'.

Si abraces qualcú, un abraç

sia el teu de pau humana.

Irradia amb els teus ulls

pau als camps i pau a l'aire.

Déu te dóni pau, amic,

germà dels camins de l'auba.

 

 

 

AMOR DE L'HORABAIXA

 

Batec silent. La llum que s'endevina

en el crepuscle dolç de la vesprada

del sol ponent fa l'hora matisada.

Eros ocult du blanca i diamantina

 

corretja que allibera i encamina

vers una esclavitud ben turmentada

que acceptada de grat es fa daurada

en el cor dels amants... Una boirina

 

que s'escampa pel cel de la tardor

estreny el pit amb una suau faixa

que el mal fa bé i el goig torna en dolor,

 

segons d'on bufi el vent, i obri la caixa

del riure i del plorar... riure d'amor,

plorar d'amor, d'amor de l'horabaixa.

 

(Sonet premiat amb el Premi al millor poema en català al

III Premi Internacional de Poesia Amorosa 2005)

 

 

VIATGER

(Haikai / haiku)

 

Viatger lliure,

trescaré el món dels homos,

l’única patria

 

 

 

PORT DE SÓLLER

(Zajal assonantat)

 

A Pere A. Serra

 

Amb matisos d’aquarel.la,

hora de posta de sol,

 

es desfà en verds, blaus i siena

la llum serena del Port

i tota la Vall de Sóller

s’obri entre el mestral i el nord…

 

Amb matisos d’aquarella,

hora de posta de sol…

 

 

LLUNY DE LA TERRA NATIVA

 

Ben íntim s'ha fet mon cant

lluny de la terra nativa.

Ma veu s'és tornada esquiva

i solitari el meu plant.

 

 

Mentre faig camí endavant,

bella llàntia votiva,

la materna llengua viva

conserv com quan era infant.

 

 

Rebel a tota dogmàtica

i no passiu, com la gent

domesticada i fanàtica,

 

 

trec vigor del pensament

i, amb una força selvàtica,

som mallorquí independent.

 

 

  

 

EL MEU TESTAMENT

 

Quan el meu terrenal fi

esqueixi el feix dels meus dies

un grapat de poesies

vos deixaré en mallorquí.

 

Hauran teixit mon destí

pensaments, pedagogies,

devotes filosofies

i ensomnis de romaní.

 

No serà un mot de ciència

del meu testament la clau,

sinó, entre ombres d'indolència,

 

l'alba estela de ma nau,

feta d'amor, paciència

i anhels de serena pau.

 

 

(Del web Llorenç Vidal: Poesia Mallorquina, Haikai / Haiku)

 

 

 

TAST DE TEXTOS:

 

Llorenç Vidal: Poesia, Haikai, Pensament

 

Haikai / Haiku a Mallorca (Poesia mallorquina)

 

 Poesia clàssica i contemporània: Llorenç Vidal Vidal

 

 

BIBLIOGRAFIA:

 

 

 

http://denip.webcindario.com/santanyiner.html,

Eulogio Díaz del Corral: En Llorenç Vidal i Vidal, poeta, educadior i pacifista santanyiner

 

Llorenç Vidal Vidal. Viquipèdia

L’Enciclopèdia: Llorenç Vidal Vidal

Infosantanyí.com: Llorenç Vidal Vidal

  

Eulogio Díaz del Corral: ¿Llorenç Vidal, un educador propuesto para el Nobel de la Paz?

 

Premis Ramon Llull 2004. Llorenç Vidal Vidal

 

Pedagogos españoles del siglo XX (Historia de la Educación y la Pedagogía Españolas)

 

Biografia i premis de Llorenç Vidal Vidal