Ets a:

  • Inici
  • Temes
  • crònica de priorat en persona, dissabte al matí, dia 15

crònica de priorat en persona, dissabte al matí, dia 15

Crea un nou tema

Amb la Montserrat Domingo, ermitana de sant Joan del Codolar

El microbús ens deixa a certa distància de l’ermita de Sant Joan del Codolar. Molt apropiat, penso, haver de caminar per arribar dalt l’ermita. No és que es tracti d’un gran tros, però el suficient per anar posant els pensaments a lloc. El Montsant, davant nostre, imposa la seva presència, però amb una amabilitat extrema. Un parell de cops el sol guanya el seu pas entre els núvols i il.lumina l’escenari. Les roques de totes mides, les parets imponents dalt la serra, l’ermita entre xiprers immensos convidant-te a alentir el pas.

La Montserrat ens rep amb un somriure franc, ens fa entrar a casa i ens explica la seva vida, les hores i hores de dedicació, els viatges amunt i avall, la sensació de no arribar prou, i la decisió de fer un canvi radical amb el seu dia a dia. Tenia 33 anys i havia aconseguit exactament allò que volia: dedicar la seva vida a la pregària i fer-ho en el lloc “que havia de ser”.

La relació de la Montserrat durant més de 30 anys amb el seu entorn és total; ens parla de la muntanya que l’acull, dels animals que hi viuen -escurçons inclosos-, de les plantes i herbes medicinals que hi ha anat trobant. De com escolta aquells que la van a veure i calla. De la manera com tot té una relació causa-efecte i de la força del Montsant, que l’empeny en tot.

Veritablement l’empenta d’aquesta dona jovenívola et fa pensar que en realitat, la Montserrat és tota una senyora de la terra.

Carme Bou