Ets a:

Col·loqui virtual amb Lolita Bosch

Els lectors comenten "Elisa Kiseljak".

14.04.09    Col·loqui tancat

Preguntes i respostes

  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 16:18h


    Hola!

    Si hi ha, en la meva opinió, un aspecte de la novel"la que és destacable -per l'originalitat- és la forma en què està narrada. Sense llargues descripcions... més aviat a través de sensacions... amb un llenguatge més proper a la poesia (repeticions, metàfores...) acabem formant-nos una idea de la vida de l'Elisa. Com s'aconsegueix això? És a dir, primer sorgeix una història i després es va rebutjant allò superflu? o l'autora, com el lector, no sap "res més" sobre la protagonista?
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 16:19h


    Ara que estic llegint en Gao Xingjian, que parla del "corrent de llenguatge" o de que busca l'evocació en els seus textos, penso que la història està també narrada a base d'evocacions, i les evocacions es troben entre la realitat i el somni. D'aqui potser la manca de detalls, de noms, superflus quan el que s'evoca són sensacions i emocions, en part oblidades.
  • Lolita Bosch, 15.04.09 | 16:19h


    És interessant això que dius de les evocacions. Però molts textos ho deuen ser. No cal basar-los en els oblits, em sembla. Són llindars narratius.
  • Lolita Bosch, 15.04.09 | 16:20h


    No sé si la història tingui res superflu. El que faig és una tria. Vaig rebtujant coses que no em serveixen per a convertir l'Elisa en algú tan particular com sigui possible.
    En aquest cas això no és només una elecció narrativa, sinó que també és deguda al fet que es narra. Em sembla que particularitzar l'Elisa la converteix en algú més real.
    No sé si les repeticions i les metàfores són pròpies de la poesia. Em sembla que cada text té una manera de ser escrit, diguéssim... no cada gènere.
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 16:20h


    El tema de la història està portant cua... Parlant amb una amiga que també l'ha llegit (hola!) se li acut el fet que per a escriure sobre un tema com aquest cal haver passat per una situació semblant... en la pròpia pell o en la d'algú molt proper. Per tant, sorgeix la pregunta: cal haver viscut cadascuna de les situacions descrites en un llibre per a poder escriure-hi?

    En la meva opinió la resposta és negativa. No crec que Nabokov fos pedòfil o Bram Stocker patís "hemofàgia"...

    Què en penseu?
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 16:20h


    potser no cal haver-ho patit directament, però conèixer, com a mínim, algun cas proper....a mi me fa l'efecte que sí...
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 16:21h


    ho sento, he fet una pregunta similar a l'apartat preguntes, jo si que crec que per a ser creible i consistent el personatge ha d'esser viu, encara que fet de petits records propis, propers o fets teus a partir de documentació cercada, i un personatge infantil encara el trobo més díficil de construir des de l'adultesa.
    A vegades et trobes davant d'un llibre en el que de cop deixes d'estar interessada en el que li passa a un personatge, és com si una campaneta sonés, ei que no soc jo! i et quedes amb les ganes de saber que li va passar a aquell que havies construit en els primers fulls.
    Ho sento Lolita, una mica m'ha passat a mi amb aquest llibre, l'Elisa nena prometia més..
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 16:21h


    A la pregunta de si cal haver viscut les situacions per a poder escriure sobre elles, jo crec que no és necessari. Penso que cal tenir gran sensibilitat i ser observador, curiós cap a tot allò que fa referència a la condició humana per tal de ser capaç de poder fer un retrat (un de possible) d'una realitat probable.
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 16:21h


    No, potser no és imprescindible haver-ho viscut en primera persona, però sí conèixer de molt a prop algú que ho hagi viscut, sinó crec que es pot córrer el risc de no ser creïble, no?
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 16:21h


    Jo crec que la verdadera habilitat d'un escriptor és fer creure al lector que la història que narra o ha passat de debò o pot arribar a passar. Si no aconsegueix crear-nos aquesta sensació el seu relat no ens resultarà atractiu ni ens enganxarà. Per tant, per fer aquest llibre no caldria que la Lolita patís una situació similar -ni en primera ni en tercera persona-. Ens conformem amb la seva habilitat narrativa.
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 16:22h


    Hola,

    Ester, precissament en "Nabokov" en una novel.la anterior a la seva més coneguda..."Lolita", vaig pensar i encara avui que sí, li agradaven "les nenes".Ara bé , penso que no, no és necessari per una bona novel.la haver pasat el que ens vol transmetre.En la que avui ens ocupa "Elisa Kiseljak" no crec que l'escriptora ho hagui passat , ( la violació).Però la seva escritura (cas meu i vec que vostre també), va lograr "transvansalme" .La vaig llegir "d'un tret".sense repir, sense pausa. Trobo un fort nivell de dolor "psicologic", qué potser igual d'intens al fisic ( o pitjor).Lolita Bosch denota un bon conexeiment del tema per a poguer-lo trasmetra-ho.Bé, és sols la meva opinió.

    Fins la propera.

    Lydia.
  • Lolita Bosch, 15.04.09 | 16:22h


    Uf, no. És una pregunta que em fan sovint (amagada, és clar, ningú no gosa preguntar-te directament si has patit una violació... bé, n'hi ha cada un...). Però no hi té res a veure. Jo crec que precisament escriure és fer això. Buscar móns possibles. Veure què passaria "si". Ni la gent que ha viscut una situació té més "autoritat" per parlar-ne (tot i que, probablement, sí per patir-la, encara que això no vol dir que en sàpiguen parlar), ni els qui l'han escrit tenen més autoritat per entendre-la. Em sembla que escriure a vegades és com un embut. Vull parlar de la por. De la por a què? I així és com vas fent estret un text fins aconseguir abarcar-lo amb la mirada, com deia Aristòtil. Un gran consell, sempre útil.
    Pel que fa als personatges infantils que no ens fan el pes en créixer, entenc el que dieu. La infància promet moltíssim. A mi, que n'estic enamorada d'aquesta època de la vida, em passa sovint. I sí, tens raó que no és fàcil convertir un personatge infantil tendre en algú que el lector encara continuïi "estimant", diguéssim.
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 16:23h


    Lolita, jo no crec que l'Elisa sigui tendre sinó dura, segura, i amb recursos, per això em sorpren més la reacció al recordar. Tanmateix, des dels 11 fins els 24 ha estat en un convent? no parla de relacions sexuals, però donada l'edat algun contacte haurà tingut, i no ha estat desencadenant del record? perquè?
    t'ho vas plantejar?
  • Lolita Bosch, 15.04.09 | 16:23h


    Sí, i vaig parlar amb dones (i homes) que ho havien patit. De fet els records són per alguna cosa així molt primitiva, diguéssim, com ara una olor o el sexe, és clar. Li podia haver passat. Però jo volia que comencés el record amb el seu pare. L'olor d'alcohol em va sembla que podia ser una bona manera. Un bon llindar literari per entrar als records i narrar-los, és a dir donar-los un ordre i un sentit.