Ets a:

  • Inici
  • Col·loquis
  • Col·loqui sobre el conte "Mort de Lisa Sperling", de Mercè Rodoreda

Col·loqui sobre el conte "Mort de Lisa Sperling", de Mercè Rodoreda

Col·loqui virtual amb Eduard Màrquez sobre el conte "Mort de Lisa Sperling", de Mercè Rodoreda.

25.06.09    Col·loqui tancat

Preguntes i respostes

  • Eduard Màrquez, 15.04.09 | 18:24h


    Tot i que escriure un conte o una novel·la és un trajecte sovint indefinible i ple d'imprevistos, en què els passos i els camins d'avui no serveixen demà, ja que cada història demana un mapa nou i diferent, estic convençut que seguir un mínim "mètode" ajuda a sortir-se'n, sobretot al començament. I una part molt important d'aquest "mètode" es basa en aprendre dels qui en saben més, en aquest cas de la Mercè Rodoreda.
    Per tant, un cop llegit el conte, les tres primeres preguntes que ens podem fer són:
    -de què parla la història?
    -on passa la història?
    -quan passa la història?
    Aquestes tres preguntes, relativament fàcils de respondre quan el conte és d'algú altre, es compliquen una mica quan es tracta de la nostra pròpia història. Però, un cop s'ha triat un punt de partida, és bo plantejar-se-les d'entrada per estalviar-se marrades:
    -de què vull parlar?
    -on vull localitzar la història?
    -en quin moment vull situar la història?
    Bé, crec que, de moment, hi ha prou feina per començar. Fins ara.


  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 18:24h


    Responen a les tres preguntes:

    A- De que parla la historia?
    B- On passa l'historia?
    C- Quan passa l'historia?

    A-
    Entenc que parla de la soledat, de que es preferible la mort que esta absolutament sol. Textualment ho diu a la tercera pàgina amb allò de:
    [...] "Bàrbar. Quin moment més bàrbar de soledat..."[...]
    La tal Lisa havia tingut esperances per seguir endavant quan havia cregut que un home (un tal Joan Schuster) l'estimava. Però només havia estat un miratge...Está sola. No té esma de continuar...

    Es clar que també podria estar parlant de l'extermini o, millor dit, del desconeixement al que li pot passar un cop la vinguin a buscar:
    [...] Cada mes se n'emporten uns quants.. » [...]

    Quan remena les pastilles, al final, li sembla que el que esta fent és "horrorós" però és preferible al que li faran si l'enganxen... O potser es refereix a quedar-se sola?

    Personalment penso això últim: necessita "penjar-se" d'algú per seguir viva. Quan el marit "l'abandona" ella es bolca cap al fill:
    [...] On són els enamorats? Deia el meu marit...] Els enamorats érem el meu fill i jo.[...]


    B- Passa a la ciutat de Limoges, a Lemosin (França)


    C- Durant l'ocupació Alemanya a França, a la Segona Guerra Mundial.
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 18:25h


    1-de què parla la història?
    Com mostra el títol, que ja ens diu el final "Mort de Lisa Sperling". La història parla de la preparació del suicidi, deixant intuir què duu la protagonista a tal acte des de la primera línia(la desaparició del fill "on són els enamorats?")

    2-on passa la història?
    En una cambra rellogada a la senyora "Létard"-nom força evocador- a Limoges (França),on ha quedat incomunicada arran de la guerra.

    3-quan passa la història?
    Situada històricament durant la 2a. guerra mundial, deixa intuir el possible passat jueu de la Lisa (potser russa, parla d'Odessa) refugiada a França (Rouen i Paris, abans de Limoges) a l'època de l'ocupació alemana.

    L'acció transcórre en unes hores, la nit en què prepara tot abans del suicidi.

    Mentres el fil narratiu ens trasllada des dels divuit anys de la LISA a Odessa, passant per la seva fugida amb la família, el seu pare, com va conèixer el seu marit, la unió que sempre havia tingut amb el seu fill i després la partida del seu fill a Minks, des d'on, amb la guerra, no n'ha sabut res mes.

    Cal fer-se ara les 3 preguntes en un relat que hàgim de començar a fer per a aquest taller?

    g`ràcies, neus
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 18:25h


    Sí, jo també penso que el conte parla sobre la solitud. La solitud i la buidor que condueixen la protagonista a la mort. Una mort que, per cert, l'autora esbocina molt hàbilment al llarg del relat. Mort a les dents brutes i separades de la protagonista; mort en l'aire irrespirable de la cambra, en l'aigua fosca, en el perfum de lilàs, en el rellotge eternament parat. Mort, en definitiva, en el silenci que envolta la vida de la protagonista, aquest silenci que era l'únic que "semblava que(...) existís".
    Una mort, finalment, amarga, tot i la ració de sucre que la protagonista s'havia reservat.
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 18:26h


    Ciertamente es importante la soledad en la historia, sin embargo creo que se manifiesta más como un abandono, el abandono de sí mismo, una especie de renuncia: cuando Lisa Sperling recuerda su pasado lo hace por la evocación que los objetos que está empacando le producen, no tanto por una sensación de añoranza, sino de una forma más mecánica: el abrigo le recuerda al joven que se lo dio, el joven le recuerda el viaje, el viaje a su padre, y así sucesivamente. No hay un evento en particular que detone el suicidio, más bien se trata de una serie de eventos que vienen sucediendo desde hace tiempo, y que se acumulan y resultan tan pesados que no hay manera de tolerarlos. Su muerte no es un arrebato, es un plan bien pensado: la bebida, el veronal, la ropa y las notas, los libros y su detinatario, el pequeño testamento sobre qué hacer con sus cartas y fotografías. Al final ni siquiera tiene miedo, no teme a la muerte, es el abandono total.
    El contexto histórico y espacial permiten en cierta medida el desarrollo de los hechos, las familias separadas por la guerra, la incomunicación, el encuentro con los otros refugiados, que son una suerte de familia desconocida, a fin de cuentas, la historia podría haber ocurrido en cualquier otro contexto, histórico y espacial, sin embargo, el hecho de que suceda de esta forma, le otorga una carga emotiva y evocativa mucho más dura.
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 18:29h


    En la fredor que envolta Lisa per la manca de calor familiar, en una estança d'un pis de Limoges, on vivia de rellogada, Lisa cerca la mort. L'acusada enyorança del seu fill, de qui no sap res (només li resta el calor d'unes paraules escrites, amb les quals li demana que confiï en ell, que quan s'hagi instal·lat a Minsk, es preocuparà de reunir-s'hi amb ella)marca la buidor més accentuada en el seu fràgil cor senil; la germana morta; l'escalf esvaït d'unes falses esperances d'amor que havia dipositat en el seu amic Joan Schuster; tot plegat, forma un forat massa gran per poder-lo omplir. Les circumstàncies i la solitària senectud fan que resulti amarga la vida de Lisa. La seva cansada ment només troba un lenitiu a tantes ferides d'amor: el somni etern. Solament en la densitat serena de la mort la Lisa pensa omplir el seu immens pou orfe d'afecte.
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 18:29h


    El conte de la Mercè Rodoreda, m'agradat molt, com la resta d'obres que he llehit d'aquesta autora.
    La història parla de les darreres hores d'una dona que està a punt de suïcidar-se, reflectint la solitud i l'angoixa d'aquesta persona. Malgrat això, amb prou aplom com per a preparar meticulosament cada detall abans de la seva partida, i per a passar revista d'algun dels esdeveniments que han marcat la seva vida. No queda clar, però, si la dona arriba a tenir prou força per empassar-se el breuatge que ha preparat.

    L'història passa a França, sembla que a Limoges, penso que durant la segona Guerra Mundial, pel que es reflecteix dels records que van passant per la ment de la Lisa.
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 18:30h


    Bona observació, el pas del tren com a metàfora del temps que fuig. Sí, dos contes que parles de la vida, una vida que s'acaba en el cas de la Rodoreda, i una vida que comença en el cas de l'Arreola. Estan molt ben triats.
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 18:31h


    La historia habla de la soledad y la desesperanza. Soledad de la protagonista al haber perdido todo aquello que tenía valor en su vida; desesperanza bajo el presentimiento de que todo es ya irrecuperable y que el futuro, en el contexto de la guerra y su condición de judía, aún puede ser peor.

    La acción sitúa a Lisa Sperling en Limoges, aislada y alejada del último elemento que daba sentido a su vida (su hijo) y bajo la amenaza de ser detenida. Es la última etapa de su huida.

    El contexto es el de la II Guerra Mundial durante la ocupación alemana en Francia, pero en la vida de la protagonista la historia se sitúa en el punto final, el momento en el que impulsada por la soledad y la falta de esperanza, decide acabar con su vida y se suicida
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 18:31h


    Uf, quin embolic! És el primer cop que participo en un col.loqui-taller virtual i, ara per ara, només he fet que rellegir els missatges. Em sembla, però, que el principal problema segueix sent el de sempre: posar-se a treballar.
    Les preguntes de l´Eduard Márquez penso que ja han estat contestades. A mi m´agradaria, tanmateix, plantejar una comparació entre aquests dos contes que en principi són tan diferents i que acaben assemblant-se: la Mercè Rodoreda juga amb la tècnica del detall, quasi quasi de l´hiperreal (les dents de la protagonista, el sucre en lloc de la sacarina), per acabar precipitant-nos en el no-res, i en canvi l´Arreola ens manté en una abstracció quasi absoluta (qui parla?, i, sobretot, qui li contesta?) per dur-nos pràcticament al mateix lloc.
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 18:32h


    Solo un tema: la soledad. Enfocarse una siempre hacia el recuerdo. No vivir ya en el presente, pues no vale la pena sin "els enamorats". Si una no sabe dónde están los seres amados una no sabe dónde está. La muerte de Lisa es una muerte lenta, una muerte en vida que culmina ella misma, pero que ya han llevado a cabo otros: la guerra, la miseria y lo que estas dos palabras llevan consigo: la gran perdida del yo que nos conforma.
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 18:33h



    Mercè Rodoreda sempre ens ofereix bons textos. En ells hi veig els personatges i els llocs. En aquest hi veig abandonament. Ja s'ha dit, ho sé. Però crec que és l'eix de la narració. Un abandonament que ve de lluny i que arriba lentament però imparable fins aquest final. Lisa no està angoixada, actua molt fredament, de forma mecànica, perquè fa molt temps que estudiava com posaria punt final a la seva història. Aquesta jueva és la imatge del desencís. Desencís amb la vida i amb les persones. Ja no espera res de la vida que li ha tret tot de les mans, l'amor, el fill...

    És colpidor, aquest conte, no creieu?
  • lletrA (redacció), 15.04.09 | 18:33h


    A més de la duresa de la història, la Rodoreda utilitza recursos literaris que la fan encara més emotiva : per exemple la metàfora de la tassa de cafè, quan la protagonista hi aboca les pastilles i la tassa ja és freda; ens està parlant del final de la vida, una vida maltractada, com molt bé dius. O bé, quan cau una moneda rodolant de la cartera, mentre ordena i empaqueta tot de coses que signifiquen un record personal: és una imatge que capta tota la nostra atenció i trenca l'ordre existent en la situació de la cambra. Ens vol transmetre el rebuig a la lluita pels diners, que al cap i a la fi no valen res quan un s'en va al forat.