| Jocs de mans. Jocs de llenguatge. |
| El llenguatge subtil i enigmàtic de la màgia, de la prestidigitació o de l'il·lusionisme sempre va fascinar Joan Brossa. Molts dels elements habituals dels jocs de mans, com els naips, els daus o els barrets, formen una part imprescindible de l'imaginari poètic de Brossa. Veritable homo ludens, el poeta considera que el joc, l'enigma i l'atzar constitueixen elements essencials de la persona i de l'activitat creativa. En tota la seva obra poètica, des de les formes tradicionals com el sonet o la sextina, la poesia escènica, els poemes visuals, els objectes o les instal·lacions, els jocs de llenguatge, les sorpreses, són constants i esdevenen l'arma més eficaç de les transgressions formals i significatives del poeta. |
|
|
|