Em va fer Joan Brossa. La revolta poètica, la revolta social. El 1947 Joan Brossa coneix el diplomàtic i poeta brasiler João Cabral de Melo (1920-1999), instal·lat a Barcelona. De seguida Cabral fa amistat amb els membres de Dau al Set i els introdueix en el pensament marxista, d'una manera especial les seves idees estètiques i polítiques influeixen poderosament en Joan Brossa, Antoni Tàpies i Arnau Puig. La relació amb Cabral marca una evolució important en l'obra de Joan Brossa del neosurrealisme cap a un realisme crític, que quedarà fixada en el llibre Em va fer Joan Brossa, escrit el 1950, publicat amb un retrat a la ploma de Ponç i un pròleg de Cabral. L'exposició conjunta del grup Dau al Set a la Sala Caralt, el 1951, en la qual Brossa participa amb tres poemes objecte, entre ells el cèlebre Poema experimental (1950), del martell i la carta trucada, esdevé el darrer acte unitari del grup que es dissol. Brossa, sempre proper al món de la plàstica, aprofundeix en la seva relació d'amistat i creativa amb Antoni Tàpies i amb Joan Miró. El 1959 inicia les Suites de poesia visual. El desenvolupament i l'evolució de la seva poesia experimental menen Brossa a la poesia visual, el poema objecte i les instal·lacions.