Sumari astral. La poesia al carrer, l'enigma i l'atzar. Als anys vuitanta i noranta es consolida el prestigi, el reconeixement i la popularitat de Joan Brossa, a Catalunya i a l'estranger. El poeta crea un nombre important de poemes visuals, cartells, poemes objecte, instal·lacions, emplaçaments i poemes urbans. El Poema transitable en tres temps (1984), situat al costat del Velòdrom de Barcelona, és un exemple magnífic de poema públic en un espai urbà. Als anys noranta, la cosmovisió carnavalesca del poeta es transforma en pessimisme existencial i la realitat es transfigura en reflexions metafísiques poc optimistes sobre la condició humana i la decadència física i espiritual. La vida com a enigma i atzar, i el caràcter transitori de la condició humana, es tenyeixen també de pessimisme en les darreres instal·lacions del poeta, com Interior a l'interior (1998).