Les imatges hipnagògiques. D'Algol a Dau al Set. Acabada la Guerra Civil espanyola, el 1940, Brossa torna a Barcelona, llegeix, sobretot, Freud i, interessat per l'automatisme psíquic, comença a escriure imatges hipnagògiques. Coneix el poeta J.V. Foix, que li recomana que practiqui el sonet. Inicia l'amistat amb Joan Prats, que li obre la seva biblioteca especialitzada en art modern i d'avantguarda. La coneixença, el 1941, de Joan Miró serà determinant en la seva concepció ètica i estètica de la creació literària i plàstica. El mateix 1941, inspirat en l'obra d'Apollinaire, Salvat-Papasseit i Junoy, escriu els primers cal·ligrames, que anomena poemes experimentals. El 1943 recull una escorça, veritable objet trouvé, que esdevé el seu primer poema objecte. El 1944, seguint la necessitat interior de trobar una quarta dimensió al poema, escriu la seva primera obra escènica, El cop desert, en la qual es trasllueix la lectura de Mallarmé i Nietzsche. Funda, el 1947, juntament amb Joan Ponç, Arnau Puig, Jordi Mercader, Francesc Boadella i Enric Tormo, la revista Algol, de la qual surt un únic número. El 1948, funda amb Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats la revista Dau al Set, que defensa una estètica propera al neosurrealisme. El 1948 escriu, també, els guions cinematogràfics Foc al càntir i Gart.