VINYET PANYELLA (n. 1954)
Memorial de platges
-
- EUCALIPTUS
- La solitud de marbres i voreres
- deixa sentir més forta la basarda
- dels túnels negres.
- Les rodes, implacables, acompassen
- el trànsit del temps cap a la fosca.
- Neguit que, voraç, a engrunes em devores
- els lleus brins d'esperança,
- el record de la ginesta
- i l'or dels dies de l'estiu,
- permet que senti l'olor de l'eucaliptus,
- d'aquestes branques primerenques, fràgils
- com el vidre que dringava vora el foc!
- Que el perfum suau i persistent de l'eucaliptus
- m'allunyi la tristesa, el temps tancat,
- i m'apropi al presagi del bon temps,
- de la florida joia que, potser, m'aguarda.
- PUNT DE CREU
- Em miren d'esquitllentes, xiuxiuegen.
- Els brillen ulls menuts darrere les escletxes.
- Escolto la remor sibilant que talla l'aire.
- Creuen, imbècils, en la fidel espera
- que després disfressaran d'heroïcitat.
- Faig i desfaig tapís de punt de creu
- només per aturar el pas dels dies,
- l'inici del final, el del retrobament
- que em portarà a envellir, a morir en vida.
Jardí d'ambre
-
- L'ACRÒBATA
- Li cal trobar un espai, la cambra pròpia,
- amb desordre de llibres i papers
- i els esborranys perduts per les ciutats.
- Al fil de mitja vida, necessita
- aprendre l'equilibri de l'acròbata:
- el cos tensat a frec del precipici,
- transeünt de tenebres cada volta
- que es llença dins del buit, per enllaçar
- un braç que, sap, l'espera a l'altre extrem.
- INSOMNI
- M'enyoro de la pols. Em voldria enyorar
- dels plàtans de l'Eixample,
- de l'alta arquitectura d'ombra fresca.
- M'enyoro de la pols, del regust de l'argila
- del vent amarg, del torb i de la pluja.
- M'envolta el glaç, brillant,
- entre camins de l'erm que condueixen
- vers les frondoses voltes de la fosca.
