VICTOR OBIOLS (n. 1960)
Versos i contracants
-
- L'ÚNIC ARBRE
- No sé si, com tu dius, he begut sort
- d'un foc que m'invocares, pur.
- Dolç crepitar de paraules llunyanes.
- Refila un sol ocell,
- posat en l'únic arbre que tinc al meu davant,
- i és el més bell,
- tan negre com el fil del crespó de la nit.
- És l'únic arbre,
- i s'ha fet signe del que som:
- homes sota lleis d'estrelles tapades.
- SERPENT D'AMORS
- Una part de mi que et pertany
- em blaveja, sorgida d'un fons inaudit.
- Mots que allibero amb desig de sentit.
- I lliurat em retrobo en el quadre.
- Estratègia animada per fils
- que impel.leixen el cos
- cap a gestos i llocs.
- Amollem a la dolça condemna
- i a coses d'humors donem ànima i nom.
- Contrets hem sentit la fiblada,
- distrets del que som.
- I la mà esgarrapa com pot,
- salvatge, embrutida,
- la mica de vida que queda
- en el fons: una part de mi
- que et pertany.
- RETRAT ROBOT DES DE L'AIRE
- Estan tocades. Són hostesses.
- Com dissimulen, ja granades,
- amb un excés de maquillatge,
- del temps, les veritats malvades.
- Ben maurades, i omplert el pap
- de tots els seus treballs d'amor
- perduts (o bé guanyats, qui sap,
- per mantenir negocis tèrbols),
- no es rendeixen del tot encara.
- Ensofrades, passen lluny d'osques.
- De nit, frisant per fer jornals
- alcen el vol de la xibeca.
- Cullen flors artificials
- i capcinegen entre closques
- mal clenxinades o adormides.
- Assegudes fan xerrameca
- amb displicència apresa bé.
- Del món n'ignoren un mig món,
- veuen pretendents que no hi són.
- I aquests galants imaginaris
- fan que passin tot el sant dia
- amunt i amunt pujant calvaris
- de prou barates vanitats.
- En mirallet es miren hores,
- complagudes. (Hi ha potser
- algun queixal corcat, postíes.)
- I el mirallet, sense respostes ...
- Empenyen anys i, sense avís,
- amb cara d'enzes, ben compostes,
- s'enfonsaran dins l'abís.
- VOL D'OCELL A RANDA
- Corral de ramellers i sol obert.
- Esbulla fulls de calendari el vent.
- Bufa dies d'agost efervescent
- i, agullonant, l'estiu anul.la el verd.
- Són secs els xaragalls en sòl sofert,
- empolsinats. I l'ombra difident
- d'un ametller tremoladís - reblert,
- negat de llum -, s'arrapa intermitent.
- En cambra encortinada d'ulls de llebre
- calcula gestos mínims l'estadant.
- Va exhaurint temps tocat d'illenca febre.
- I en sec un falciot, de l'aire estant,
- cau en picat, i costa d'apercebre
- el bri de sutge enmig d'un blau tibant.