---

VICENÇ LLORCA (n. 1965)

---

Places de mans

-

L'eternitat conté places de mans.

Així la tinc quan veig ardents les teves.

M'ho deia el vent: —Vindran segles de mans.

Duran arreu la mar que somniares!

I ja ho tinc tot: la sal, la costa, el port;

l'aigua d'on visc i em moc a la deriva.

Amor, tu fas del món la catedral

de la bondat, secrets de llums que viuen.

I sóc passeig obert a la ciutat

que has inventat perquè els amants es trobin.

Quan, fàcilment, s'aixequen els desigs

i, sense esforç, els cors es reconeixen.

---