TONI TURULL (1933 - 1990)

 

Bitllet de tornada

 
 
[8] TEMPS FUGIT
Doll's faces are rosier but these were children
Herbert Read

¿Què s'ha fet dels infants
que van morir a la guerra del Vietnam?
¿On són els seus anhels, els membres tendres
i aquells seus ulls fits en l'home?
¿Què s'ha fet dels infants
que van morir a la guerra gran?
Per crim o càstig algú espuntà
la seva fam i els llapis de colors.
¿Què s'ha fet dels infants
que van morir a la guerra d'Espanya?
On són les joguines aturades?
I les espardenyes?
Què s'ha fet de mi?
Què s'ha fet de tu?
 
 
[14] NOCTURN

Una llum pàl.lida envaeix tota la sala
i, aquí i allà, escoltes impromptus de tos,
com queixes abstractes a déus que ens ignoren,
se senten murmuris i passes lleugeres:
ningú no està sol.

Somrius, sobrevius,
t'adorms mansament.
El temps se te'n va.

Retorna el dolor,
et donen calmants,
et donen la mà.
 
 
[22] HAN VINGUT ELS FILLS

S'alcen valents, saben el que volen,
no s'adonen si són irresponsables,
fan, només d'amagat, allò que els dic,
porten una aurèola impúdica de joventut,
entren un a un a la meva cel.la,
ocupen el llit, la taula, les cadires,
saben que els grans som grans,
que tenim manies i malalties,
i s'interessen - és commovedor -
per la meva salut. Ara voldrien escoltar
música moderna o un concert de jazz.
Saben també seure silents i fer-me favors.
Potser s'impacienten, però voler volen acompanyar-me
i m'acompanyen: malgrat el panorama
no ens deixem portar per sentimentalismes.
 
 
[25] M'ENVEGEN
E del cos bell sens colpa el moviment
Ausiàs March

Quan entres m'envegen.
L'harmonia del teu perfil i el teu somriure
resplendeix. Baixo pel viarany del dolor
i escurço distàncies. Observes la ferida.
Mous els cabells i ensenyes
la humitat dels teus ulls.
¿T'adones que tu tot just comences
i en canvi jo em preparo per al desenllaç?
M'ofereixes revistes, sabons, caramels de menta,
em faries tots els encàrrecs.
L'amor és - i no és merament -
un encreuament de cames, una mescla de salives.
Faig hòsties del temps: te les ofereixo.
Somrius, et perfiles.
 
 
[26] TOT SEGUIRÀ IGUAL

Qui titlla els morts de pobres
ho diu dolent-se del costat esquerre,
fregant-se la hipocresia secular
que el manté fins que caigui
l'endemà quan tu desapareguis.
Sí, tot seguirà igual.
No t'emprenyis, no pots fer-hi res:
tu rai que no el sentiràs quan digui
«pobre Toni», en castellà.
Mentrestant, si tu no hi ets,
els teus amors rodolen enrere
fins a la bellesa del primer mot.
Si tu no hi ets.