---

TERESA SERRAMÍ (n. 1939?)

---

OLOR INTENSA

"Fem caputxetes que cofin quimeres.

Roges, blaves..., color de meravella.

Dins cistellets, mel i mato: tendresa.

I aturem-nos al forest de la vida!

Quants camins! Verals, marges i estimballs.

Quina fregancia a pluja i a somris.

I quin bategar d'ales insistent.

I aquesta llum que s'apaga i s'encen.

I aquest respir de fulles i d'arrels.

Resseguim rutes de foc prohibides

perque is bell acaronar nius i cants.

Si trobem llops malcarats i sapastres

fruim a cor que vols del seu encant.

"Casa de somnis tot ho fa possible".

Qui sera qui? -Orelles, potes, dents...-

El llop sera avia? L'avia sera llop?

Tots tenim fam. Tots tenim set; calfreds...

I dormim. I ens despullem. Orats. Cecs.

I sucumbim entre els brac,os peluts

d'estafadors. Indomits taumaturgs.

Concubinatge: vida i mort es besen."

---