SEGIMON SERRALLONGA (1930-2002)
Poètica, II
-
- PER COMBAT
- No hi ha mentida que no es lligui al vell combat
- de no morir. Per falsedat es dubta de tot nat.
- I amb tot, entre cairells els dits troben finors
- i els ulls, nus i senzills, albiren les clarors
- de cada nit. Vivim tan clars de pensament urcat
- que no volem sofrir la vida sense fat.
- Odi i amor són mots que ens valen de buidors.
- Just i injust són mots que ens plauen per combat.
- AGAFA'M PER ON VULGUIS
- Agafa'm per on vulguis,
- hi trobaràs la por.
- La por pesa muntanyes
- i encén vials somorts.
- Sovint frisant espero
- davant de l'horitzó
- que una altra por més fonda
- em llevi el tremolor.
- Encarcarat de vista
- oblido qui sóc jo.
- La solitud no tempta.
- La por mata la por.
Poètica, III
-
- DOS DE MARÇ DE 1974 (*)
-
- [I]
- Enfora de tot encara vull dolçament ésser
- en veu mirant amb natura d'aigües fort els verns
- foscos, Cerdanya, torrent de Forns i llum,
- i, el tro per sobre rodolant, beure de nou
- al rec, amb pensament lliure i cor en pau.
-
- [II]
- I veure així mateix un cop i un altre el temps
- aturat amb mi sobre la pura buidor, més amorosa,
- on encabeixo sol la mirada quieta i sento
- la pau, endins, com en un centre que em ve.
-
- [II]
- Potser molt més hem d'esperar i no sofrir
- amb tant de mal estès la crueltat
- viciosa dels senyors i l'urc que fa picar
- sobre bardisses de foc, oh joventut
- entorn de la canilla!
- D'on ve, però, aquest doll de crim? On aniran
- els vostres plors, germanes dolces? i on
- pujaré jo la meva
- ira aplanada i aquest voler-me meu
- que em lleva el pensament i fa
- la meva llarga vida bruta? Per què gent
- d'amor no poden més? Per què no es para
- tot? Ametllers del Congost, rius innocents!
- Oh mar de Barcelona, salta! esbandeix-nos,
- cobreix d'aigües com flors aquesta terra nua.
- Tots amb un hem pogut morir sota el garrot.
-
- (*) Dia en què Puig Antich va ser assassinat al garrot vil per les autoritats franquistes
- RABEIG DEL TER
- Quan plana enllà de l'aigua
- per sobre la resclosa
- el sol tornassolava
- les fibres del corrent
- de tanta vastitud
- només el cor n'havia
- el nus eternament.
- Qui doncs per mi escoltava
- o qui per mi aprenia
- lliçons a l'aula freda?
- Si d'ulls sobre el rabeig
- en unitat sofrien
- les forces de la ment
- només a vora l'aigua
- la vida era profunda
- els nombres cavil.losos
- les lletres radicals.
Altres poemes
-
- EL TRULL
- A camp ras sota la boira quieta
- trobo un trull i penso:
- encara tu, cilindre net i força justa.
- De mica en mica,
- l'ampla boirina assolellada
- se'm beu els ulls i m'obre al temps.
- En una clariana tèbia
- - si en somni breu o llarg, jo no ho sabria
- - veig els bous d'un vell novembre d'or.
- Quan torno en mi, freda buidor, m'adono
- de la fusta plana i seca, taula
- de força on dempeus anava l'home,
- i fora camp cerco la vila.