SEGIMON SERRALLONGA (1930-2002)

 

Poètica, II

 
 
PER COMBAT

No hi ha mentida que no es lligui al vell combat
de no morir. Per falsedat es dubta de tot nat.
I amb tot, entre cairells els dits troben finors
i els ulls, nus i senzills, albiren les clarors
de cada nit. Vivim tan clars de pensament urcat
que no volem sofrir la vida sense fat.
Odi i amor són mots que ens valen de buidors.
Just i injust són mots que ens plauen per combat.
 
 
AGAFA'M PER ON VULGUIS

Agafa'm per on vulguis,
hi trobaràs la por.
La por pesa muntanyes
i encén vials somorts.
Sovint frisant espero
davant de l'horitzó
que una altra por més fonda
em llevi el tremolor.
Encarcarat de vista
oblido qui sóc jo.
La solitud no tempta.
La por mata la por.
 
 

Poètica, III

 
 
DOS DE MARÇ DE 1974 (*)

[I]
Enfora de tot encara vull dolçament ésser
en veu mirant amb natura d'aigües fort els verns
foscos, Cerdanya, torrent de Forns i llum,
i, el tro per sobre rodolant, beure de nou
al rec, amb pensament lliure i cor en pau.

[II]
I veure així mateix un cop i un altre el temps
aturat amb mi sobre la pura buidor, més amorosa,
on encabeixo sol la mirada quieta i sento
la pau, endins, com en un centre que em ve.

[II]
Potser molt més hem d'esperar i no sofrir
amb tant de mal estès la crueltat
viciosa dels senyors i l'urc que fa picar
sobre bardisses de foc, oh joventut
entorn de la canilla!
D'on ve, però, aquest doll de crim? On aniran
els vostres plors, germanes dolces? i on
pujaré jo la meva
ira aplanada i aquest voler-me meu
que em lleva el pensament i fa
la meva llarga vida bruta? Per què gent
d'amor no poden més? Per què no es para
tot? Ametllers del Congost, rius innocents!
Oh mar de Barcelona, salta! esbandeix-nos,
cobreix d'aigües com flors aquesta terra nua.
Tots amb un hem pogut morir sota el garrot.

(*) Dia en què Puig Antich va ser assassinat al garrot vil per les autoritats franquistes
 
 
RABEIG DEL TER

Quan plana enllà de l'aigua
per sobre la resclosa
el sol tornassolava
les fibres del corrent

de tanta vastitud
només el cor n'havia
el nus eternament.

Qui doncs per mi escoltava
o qui per mi aprenia
lliçons a l'aula freda?

Si d'ulls sobre el rabeig
en unitat sofrien
les forces de la ment

només a vora l'aigua
la vida era profunda
els nombres cavil.losos
les lletres radicals.
 
 

Altres poemes

 
 
EL TRULL

A camp ras sota la boira quieta
trobo un trull i penso:
encara tu, cilindre net i força justa.
De mica en mica,
l'ampla boirina assolellada
se'm beu els ulls i m'obre al temps.
En una clariana tèbia
- si en somni breu o llarg, jo no ho sabria
- veig els bous d'un vell novembre d'or.
Quan torno en mi, freda buidor, m'adono
de la fusta plana i seca, taula
de força on dempeus anava l'home,
i fora camp cerco la vila.