JOAN SALVAT-PAPASSEIT (1894 - 1924)
L'autor a LletrA | Multimèdia sobre l'autor | L'autor 2.0 | Nota biogràfica
Poemes de Joan Salvat-Papasseit interpretats per Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet i altres
L'irradiador del port i les gavines
-
- NADAL
-
-
- A Emili Badiella
- Sento el fred de la nit
-
-
-
-
- i la simbomba fosca.
- Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
- Sento el carro dels apis
-
-
-
-
- que l'empedrat recolza
- i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
- Els de casa, a la cuina,
-
-
-
-
- prop del braser que crema,
- amb el gas tot encès han enllestit el gall.
- Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
- i ells recullen les plomes,
-
-
-
-
- i ja enyoren demà.
- Demà posats a taula oblidarem els pobres
- -i tan pobres com som-.
-
-
-
-
- Jesús ja serà nat.
- Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
- i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
-
- RES NO ES MESQUÍ
-
-
- A Josep Obiols
- Res no és mesquí
- ni cap hora és isarda,
- ni és fosca la ventura de la nit.
- I la rosada és clara
- que el sol surt i s'ullprèn
- i té delit del bany:
- que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
- Res no és mesquí,
- i tot ric com el vi i la galta colrada.
- I l'onada del mar sempre riu,
- Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
- I tot és Primavera:
- i tota fulla verda eternament.
- Res no és mesquí,
- perquè els dies no passen;
- i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
- I si l'heu demanada us dissimula un clot
- perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
- I no som mai un plor
- sinó un somriure fi
- que es dispersa com grills de taronja.
- Res no és mesquí,
- perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
- - Avui, demà i ahir
- s'esfullarà una rosa:
- i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
-
- DÓNA'M LA MÀ
- Dóna'm la mà que anirem per la riba
- ben a la vora del mar
-
-
-
-
-
- bategant,
- tindrem la mida de totes les coses
- només en dir-nos que ens seguim amant.
- Les barques llunyes i les de la sorra
- prendran un aire fidel i discret,
- no ens miraran;
-
-
-
- miraran noves rutes
- amb l'esguard lent del copsador distret.
- Dóna'm la mà i arrecera la galta
- sobre el meu pit, i no temis ningú.
- I les palmeres ens donaran ombra.
- I les gavines sota el sol que lluu
- ens portaran la salabror que amara,
- a l'amor, tota cosa prop del mar:
- i jo, aleshores, besaré ta galta;
- i la besada ens durà el joc d'amar.
- Dóna'm la mà que anirem per la riba
- ben a la vora del mar
-
-
-
-
-
- bategant;
- tindrem la mida de totes les coses
- només en dir-nos que ens seguim amant.
La gesta dels estels
-
- MESTER D'AMOR
-
-
- A Enric Casanoves
- Si en saps el pler no estalviïs el bes
- que el goig d'amar no comporta mesura.
- Deixa't besar, i tu besa després
- que és sempre als llavis que l'amor perdura.
- No besis, no, com l'esclau i el creient,
- mes com vianant a la font regalada.
- Deixa't besar -sacrifici fervent-
- com més roent més fidel la besada.
- ¿Què hauries fet si mories abans
- sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
- Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
- amant o amada -la copa ben alta.
- Quan besis, beu, curi el veire el temor:
- besa en el coll, la més bella contrada.
- Deixa't besar
-
-
- i si et quedava enyor
- besa de nou, que la vida és comptada.
-
- PAISATGE
- Ara a les nits al Pirineu
- sembla nevar de tanta lluna
- -és cert que als pics hi ha encara neu
- i és cert també que ho fa la pruna
- tota florida que ara es veu.
- Sembla quieta i va brunzent
- tota empolvada de fortuna,
- mira's a l'aigua d'un torrent
- i es veu ben blanca
-
-
-
- però és bruna
- que els roquissers senten turment.
- Diu la granota el seu cant ronc
- -cant a la molsa i a la runa-
- i sembla un home cada tronc,
- fidels soldats que té la lluna:
- soldats que amaga el núvol bronc.
- Cada filera és un camí,
- llances esteses una a una;
- si el núvol bronc passa per 'quí
- cada filera pren tot d'una
- l'aire d'emprendre un nou destí.
La rosa als llavis
-
- SI ANESSIS LLUNY
- Si anessis lluny
-
-
-
- tan lluny que no et sabés
- tampoc ningú sabria el meu destí,
- cap altre llavi no em tindria pres
- però amb el teu nom faria el meu camí.
- Un ram de noies no em fóra conhort
- ni la cançó sota el dring de la copa,
- vaixells de guerra vinguessin al Port
- prou hi aniria, mariner de popa.
- Si jo posava la bandera al pal
- i era molt alta, t'hi veuria a dalt.
Óssa Menor
-
- NOCTURN PER A ACORDIÓ
-
-
- A Josep Aragay
- Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
- (Vosaltres no sabeu
-
-
-
- què és
-
-
-
-
- guardar fusta al moll:
- però jo he vist la pluja
- a barrals
- sobre els bots,
- i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
- sota els flandes
- i els melis,
- sota els cedres sagrats.
- Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
- i la volta del cel era una foradada
- sense llums als vagons:
- i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
- Vosaltres no sabeu
-
-
-
- què és
-
-
-
-
- guardar fusta al moll:
- però totes les mans de tots els trinxeraires
- com una farandola
- feien un jurament al redós del meu foc.
- I era com un miracle
- que estirava les mans que eren balbes.
- I en la boira es perdia el trepig.
- Vosaltres no sabeu
-
-
-
- què és
-
-
-
-
- guardar fusta al moll.
- Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
- -que són de tants colors
- com la mar sota elsol:
- que no li calen veles.
-
- ARQUER D'AMOR
- Si et veia la sina
- veia dos fitons;
- oh, deixa'm, amiga,
- que provi el meu pols.
- Si un pit et sagnava,
- beuria la sang;
- si et sagnava l'altre,
- amb les dues mans.
- Obre ben bé els braços
- i acluca bé els ulls:
- si la carn no es bada
- la vida s'esmuny.
- Quan sentis ma boca
- aguanta l'alè-
- t'estremiràs tota
- i és quan jo et prendré.
- Amiga, la vida
- és una cançó.
- Jo canto ta sina,
- arqueret d'amor.
-
- L'OFICI QUE MÉS M'AGRADA
-
-
- A Jordi López-Batllori
- Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
- mireu l'ésser fuster:
- -serra que serraràs
-
-
-
- i els taulons fan a miques,
- i de cada suada deu finestres ja han tret.
- Gronxada d'encenalls, et munten una taula;
- si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.
- I caminen de pla-
- damunt les serradures de color de mantega.
- I els manyans oh, els manyans!
- De picar mai no es cansen:
- pica que picaràs i s'embruten els dits;
- però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten
- i els galls de les teulades
- que vigilen de nits.
- I són homes cepats
- com els qui més treballin.
- ¿I al dic? Oh, els calafats!
- Tot el Port se n'enjoia
-
-
-
-
- car piquen amb ressò
- i es diu si neix un peix a cada cop que donen
- -un peix cua daurada, blau d'escata pertot.
- Penjats de la coberta, tot el vaixells enronden:
- veiéssiu les gavines
-
-
-
- com els duen claror.
- I encara hi ha un ofici
- que és ofici de festa - el pintor de parets:
- si no canten abans, no et fan una sanefa,
- si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:
- un pis que hom veu al sostre
- que el feien i cantaven:
- tots porten bata llarga
-
-
-
-
- de colors a pleret.
- I encara més
- si us deia l'ofici de paleta:
-
-
-
-
-
- de paleta que en sap
-
-
-
-
-
- i basteix d'aixoplucs.
- El mateix fan un porxo com una xemeneia
- -si ho volen
-
-
- sense escales
-
-
-
-
- pugen al capdamunt;
- fan també balconades que hom veu la mar de lluny
- -els finestrals que esguarden tota la serralada,
- i els capitells
-
-
- i els sòcols
-
-
-
-
- i les voltes de punt.
- Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
- Oh, les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!
Altres poemes
-
- PERQUÈ HAS VINGUT
- Perquè has vingut han florit els lilàs
- i han dit llur joia
- envejosa
- a les roses:
- mireu la noia que us guanya l'esclat,
- bella i pubilla, i és bruna de rostre.
- De tant que és jove enamora el seu pas
- -qui no la sap quan la veu s'enamora.
- Perquè has vingut jo ara torno a estimar:
- diré el teu nom
- i el cantarà l'alosa.